L'Art Rococó: Història, Estètica i Vida al Segle XVIII

El Rococó: Context Històric a la França del Segle XVIII

Fets històrics: França

El 1715 mor Lluís XIV, i l’estat francès està totalment endeutat. Els cortesans fugen del Palau de Versalles (on havien de viure) i els nobles s’independitzen de la tirania de l’ordre de la vida cortesana i la glòria de l’emperador; ara la vida es converteix en quelcom per gaudir de forma idíl·lica.

Conseqüències en la forma de percebre la vida

L’aristocràcia i la noblesa queden alliberades del control establert a la Cort realitzat per Lluís XIV. Si la idea que la vida és un teatre sorgeix en el Barroc, aquesta idea preval en el Rococó, però agafa un matís totalment diferent gràcies a la mort de Lluís XIV.

Sí, la vida és un teatre és entès com a un lloc per gaudir, com una comèdia, que per cert va ser prohibida durant molt de temps per Lluís XIV en entendre que podia ser un element desestabilitzador de l’ordre social.

La cultura del saló i el pensament il·lustrat

Els aristòcrates i els nobles passaran del palau del rei als salons, on es xerra i es gaudeix de les belles arts. Aquestes arts esdevenen molt importants; de fet, el pensament il·lustrat obté el seu germen a la cultura del saló.

• Es comencen a crear hotels i palaus perquè visquin els nobles i puguin gaudir de la vida, sense pressions, fent que les seves formes esdevinguin més íntimes i volàtils que en el Barroc. La vida està feta per relaxar-se i no imposar-se.
• El Rococó percep la vida com una obra de teatre, feta pel propi goig de viure.

Conseqüències en l'art

Així doncs, l’art del Rococó s’allibera d’estar al servei de la cort i de la seva necessitat de mostrar el poder de l’imperi mitjançant l’ús de les seves formes més pesades, per utilitzar formes més íntimes, proporcionades i de bon gust.

• L’art representarà el gust aristocràtic i noble decidit a gaudir de la vida.
• L’art es converteix en un element de decoració pel plaer estètic.
• L’art entra als hotels i als salons; les persones que hi van són els nobles i cortesans, els quals entenen la vida com un plaer estètic.

Noves formes de producció i artesania

• L’art és entès sota un paradigma de regust i diversió, identificant la bellesa amb allò que no és útil, sinó senzillament artístic.
• A Polònia es crea el primer taller de producció d’artesania de ceràmica a tota Europa. L’orfebreria (art i tècnica de fer objectes artístics amb or, plata o altres metalls preciosos) agafa molta importància com a element decoratiu a Europa, utilitzant escenes de caràcter teatral.

Un món de fantasia, somnis i exotisme

L’art s’identifica amb un món agradable, dolç i innocent. La fantasia carregada deixa lloc a l’exploració d’un món de somnis, sent aquest un viatge dolç.

• En la pintura es comencen a mostrar les persones vestides amb vestimenta pròpia del teatre, com pot ser d’arlequins.
• S’idealitzen altres cultures com la d’Orient (és l’època on s’escriu sobre els Viatges de Gulliver o L'illa del tresor). S’identifica allò exòtic amb la bondat i la innocència; es decoren els palaus o cases de descans amb motius exòtics.
• L’erotisme en l’art es desplaça sota escenes d’innocència i agradabilitat, de manera que es comencen a pintar sota un caràcter eròtic ja no divinitats, sinó persones reals.

La nova percepció de la natura i els jardins

La manera de percebre la natura canvia i, alhora, l’espai on es troba la natura: els jardins. La naturalesa no és quelcom que s’ha de dominar, sinó quelcom que s’ha de gaudir com un món de fades on l’ésser humà convisqui amb la natura de forma bella.

Això s’iniciarà a Anglaterra: per gaudir de la naturalesa no se l'ha de controlar, sinó que s'ha de deixar créixer, perfeccionant i retocant el mínim possible el món natural. L’ésser humà, d’aquesta forma, comença a viure no contra la natura, sinó amb ella.