Art Postguerra: Expressionisme Abstracte i Surrealisme

Expressionisme Abstracte: Nova York, Nou Centre Artístic

Després de la II Guerra Mundial, i amb Pollock i Kooning al capdavant, el centre de la cultura artística mundial es desplaçà de París cap a Nova York. Les tendències més innovadores sorgien llavors dels EUA i els seus museus s'anaven convertint en els primers del món.

Del 1935 al 1942, Pollock treballà per al Federal Art Project i el 1943 realitzà la seva primera exposició individual a la galeria Peggy Guggenheim, que li proporcionà contactes que li permetrien dedicar-se exclusivament a la pintura. Des del 1942 fins al 1947, va deixar d'incloure colors als seus llenços i es limità a treballar amb el negre i el blanc. Anys després, va tornar a utilitzar el color.

El cercle artístic de l'expressionisme abstracte passa als EUA; es dóna una nova manera d'entendre l'art. Als EUA es crearà un estil que consideren autòcton i el creen artistes americans i europeus que es van exiliar cap a Amèrica. Es barregen pintors tant abstractes com surrealistes. Es comença a veure l'art com a inversió, mercaderia, cosa que comença en aquell moment. El món està commocionat, per això tendeixen a l'abstracció.

Surrealisme: Explorant l'Inconscient

Les vies per les quals els artistes arriben a l'estat de semiconsciència poden ser diverses:

Vies d'Accés al Subconscient Surrealista

• Via automàtica: Consisteix a alliberar la ment i la raó. Ho fa Miró. Dirigeix la ment i llavors entra la idea de l'espontaneïtat, una porta oberta a l'espontaneïtat.
• Via onírica: La segueixen Dalí, Magritte... Es tracta d'imatges que han marcat la vida, traumes.
• Via paranoicocrítica: Consisteix a plasmar imatges deformades (principalment Dalí).

L'estil de Miró es basa en la psicologia de Freud, que diu que en l'inconscient tenim la libido, que funciona com un motor de la creació, i que s'aconsegueix un alliberament espontani del desig.

L'automatisme surrealista va sorgir de la fusió de tècniques de la psicoanàlisi de lliure associació amb el que diuen els sentits. L'objectiu era deixar de banda el control conscient de la invenció d'imatges que sumessin realitats distants. Aquestes obres no havien de ser només possibles per als artistes. Nega la supremacia de l'artista perquè, com que no controles els sentits de manera conscient, et converteixes en un receptor passiu al qual arriben coses de l'inconscient. Miró, per tant, és un dels més importants, perquè pintarà a través de records i sensacions; per a ell, farà dibuixos preparatoris. Treballa de manera diferent als altres artistes surrealistes.

Figures Clau del Surrealisme

Salvador Dalí: Mestre del Món Oníric

Salvador Dalí va néixer el 1904 a Figueres. Formava part d'una família rica i benestant. Va estudiar a Madrid, on es va fer amic de Lorca, que es va enamorar d'ell, i de tant en tant anaven a Cadaqués. Gala va ser una de les seves obsessions, en la qual va inspirar alguns quadres. Tenia doble vida, amb la seva dona i una prostituta. Dalí tenia alguns traumes que es poden veure representats en els seus quadres.

Encara que Dalí va començar a pintar influït per estils com el puntillisme, el cubisme i el futurisme, als quals es va dedicar durant breus períodes de temps, de seguida evolucionarà cap al surrealisme.

A les seves pintures es pot advertir fàcilment la seva formació acadèmica, ja que aprengué a dominar la tècnica a l'Escola de Belles Arts de Madrid. Dalí, d'una banda, aprofundí cada vegada més en les seves obsessions i va demostrar que la quotidianitat, les experiències personals i els seus efectes sobre l'inconscient podien arribar a ser art.