Art i Mites de la cultura clàssica

NIT DE LLUNA

CATALOGACIÓ:Títol:

Nit de Lluna, Autor:
Leandre CristòFOL, Cronologia:
1935, Estil:
Surrealista, Localització:
Museu d’art
Jaume Morera de Lleida., Dimensions:
42x32x22 cm.

CONTEXT HISTÒRIC:

És un context internacional en època d’entreguerres, entre la Primera i la Segona Guerra Mundial. Es destaquen centres de poder polític i cultural, els principals països on apareixen aquests moviments artístics seran a França i Alemanya, amb les seves corresponents capitals: París, Dresde, Munic on tindran la seva bona part d’aquests moviments artístics.  També podem destacar canvis en els diferents àmbits: Com el científic i tecnològic amb motor d’explosió, l’aviació, l’energia nuclear,  els nous mitjans de comunicació de masses, com són el telèfon, ràdio,televisió. Els econòmics i socials com són l’ emigració del camp a la ciutat, crisi del sistema capitalista amb el crac del 1929 i la segona revolució  industrial.  Per últim el polític i ideològic que és la crisi de l’imperialisme del Segle XIX, la revolució  russa i poder del proletariat, por a les revolucions i aparició dels  moviments feixistes, consolidació del feixisme. A Espanya aquesta obra se situa dins del període de la Guerra Civil Espanyola.

MATERIALS:

La tècnica es coneix com assemblatge de fusta que consisteix en unir diferents  materials per aconseguir un efecte tridimensional. Els materials són tres  elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color  blau, tot situat a l’interior d’una vitrina semicircular i una porta de vidre.  

TEMA:

El tema d’aquesta obra cal tenir present la biografia de l’escultor. Fill de família de pagesos, va viure des de petit en un ambient rural a  Os de Balaguer.  A l’estiu hi anaven al mas per segar els cereals. Aquelles nits d’estiu, de lluna plena que il·luminava formaven part dels seus records d’infantesa. El propi artista havia descrit, amb converses, el seu món inconscient i l’estima que sentia envers els seus pares.  

Així, Leandre CristòFOL va pensar que si feia una composició  amb un fus d’aquells amb el que filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare. Per a mi era un record,

ESTIL:

El Surrealisme fa representacions de l'inconscient, és una influencia del psicoanálisis de Freud. El seu ús d'altres técnicas como el frottage o la decalcomanía amb formes abstractes i  figuratives simbòliqües que intenten plasmar les imatges de la realitat  El Surrealisme tracta d’eliminar la intervenció reguladora de la raó durant el procediment pictòric,es coneix com automatisme psíquic, en el que els pintors deixen influir amb tota llibertat llurs pensaments i llur forma de pintar.  Aquest procés de creació no dirigit per la consciència els hi va semblar un camí vàlid per transportar les imatges de les profunditats de  l’inconscient sobre el llenç.

ANÀLISI FORMAL :

En la seva composició hi ha un equilibri en la composició a partir de les línies inclinades i corbes dels objectes i les verticals i horitzontals de la vitrina. El fus inclinat marca una  diagonal que condueix l’ull des de l’ou fins al fus.  El seu volum és  una obra tridimensional presentada dins d’una vitrina per potenciar les seves  qualitats pictòriques ja que és vista a manera de quadre.  La seva textura és llisa, brillant, polida i dura pels materials utilitzats, la fusta. Hi ha  un contrast entre el modelatge suau de l’ou i els angles que presenta el fus de  filar.  El colors en els objectes de fusta són tintats de la següent manera: l’ou i el fus són de color beig. La peça circular és de color blau. L’interior de la vitrina és de color negre.  La llum reflecta els colors suaus que potencien la naturalitat amb que rellisca la llum natural sobre  els objectes. El fons negre potencia els objectes. El moviment de l’ obra és dinàmica perquè la diagonal organitza el moviment de l’ull de  l’espectador i a més, crea una tensió interna dins de l’obra. La expressivitat  transmet tensió i harmonia, equilibri i tranquil·litat. El missatge que vol  transmetre necessita d’aquestes formes harmonioses per poder ser copsat per  l’espectador.  

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Des del punt de vista de significat es tracta d’una obra no figurativa i simbòlica. Vol reflectir els records d’infantesa, la seva família, les nits d’estiu i les activitats  que feien junts i que ja no tornaran.   La seva funció útil és decorativa, lúdica per estar situada a l’interior d’un museu  i fer-nos reflexionar, recrear records familiars, formes de vida rural i va ser entesa com una obra surrealista. 

LA PERSISTÈNCIA DE LA MEMÒRIA

CATALOGACIÓ: Títol:

La persistència de la memòria, Autor:
Salvador Dalí, Cronologia:
1931, Tècnica:
Oli sobre tela, Estil:
Surrealisme, Localització:
Museu d’Art Modern de Nova York., Dimensions:
24x33cm.

CONTEXT HISTÒRIC:

La dècada dels anys 20 va ser coneguda com el “felíços vint” per contrarestar amb la dècada  dels trenta, que vindrà marcada per la crisi del 29, la depressió econòmica i l’auge dels feixismes fins arribar a la Segona Guerra Mundial. És també un temps conegut com l’època d’entreguerres, on convé destacar els fets històrics i  culturals següents:  A Alemanya Marx Erst i Jean Arp animen els visitants a una galeria a destruir els seus quadres  sota el lema “Destrucció és creació”. Havia nascut el moviment Dadà. A l’any 1923 Adolf Hitler i Erich von Ludendorff han estat detinguts per intentar derrocar el govern de Baviera. El 1927 s’estrena Metròpolí de Fritz Lang. A Espanya busca l’estabilitat política i el progrés econòmic amb la Dictadura de Primo de Rivera.  El règim parlamentari queda subtituït per la dictadura sota el recolzament de la monarquia  d’Alfons XIII.  A Itàlia l’any 1929 Mussolini guanya les eleccions preparades per aconseguir la victòria i forma el primer govern feixista italià. Els anys trenta van ser anys de depressió, atur, pobresa, dictadura i precedents de la guerra.  Però per als sectors socials acomodats van ser anys de luxe i de riquesa. 

TEMA:

Dalí representa un tema procedent del món dels somnis. Ha volgut  representar el paisatge que forma part de la seva vida a Cadaqués. Podem veure una cala i les roques del cap de Creus, el cel i el mar mediterranis. El  mar i el cel es confonen amb la blancor dels núvols.  Els protagonistes són tres rellotges tous i un de rígid. Els rellotges són de butxaca. Cada rellotge marca una hora diferent. És un paisatge situat al capvespre perquè la llum que il·lumina no és zenital, tot i que una  aproximació més exhaustiva permet veure que no és una llum real. 

ESTIL:

És un moviment artístic d’avantguarda que apareix en el període d'entreguerres entre la 1a i la 2a Guerra Mundial. El moviment Dadà va ser un estil coetani que es va caracteritzar per l’ús constant de la provocació amb el mateix objectiu de criticar. 

Voldran alliberar la imaginació de les arrels racionals i buscar en el subconscient una via per descobrir la realitat no visible. L’automatisme serà la tècnica que consistirà en dibuixar o escriure sense lògica i Dalí no farà servir l’automatisme per pintar. Dalí s’interessa per l’ús d’associacions delirants que vénen del seu món interior. 

ANÀLISI FORMAL:

Té una composició en diagonal, descentrada i asimètrica. Una diagonal d’esquerra a dreta i del primer pla cap  al fons organitza les formes pictòriques. Té una perspectiva lineal , una línia de perspectiva del moble o taula del primer pla porta la vista cap al fons del quadre i la  branca connecta la diagonal amb la línia horitzontal on se situen les roques..  És una llum irreal, forta i brillant i té un predomini de la línia sobre pinzellada. Les línies són pures i molt acadèmiques.  El color és variat i juga amb tonalitats de freds i de càlids.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Dalí insinua la relativitat del concepte temps i el caprici de l’individu en controlar-lo, contraposa el paisatge infinit amb els objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat del  temps i de la vida.Per a Dalí la immortalitat era una de les seves obsesions. Els tres rellotges marquen una hora diferent, perquè el temps és un concepte relatiu i variable.  El quart rellotge, capgirat, cobert de formigues és el      de la mort. Aquesta obra correspon a l’etapa de la relació sentimental amb la seva musa, Gal·la. 

COMPOSICIÓ IV

CATALOGACIÓ: Títol:

Composició IV, Autor:
Wasily Kandinsky, Cronologia:
1911, Localització:
Kunstsammlung Nordrhein-Westfalen (Düsseldorf), Dimensions:
Grans dimensions

CONTEXT HISTÒRIC:

Kandinsky va néixer a Moscou en 1866. Fill de pares siberians, una de les seves besàvies fou una princesa asiàtica. Deixa la carrera de lleis per dedicar-se a la pintura. Coneix bé el fauvisme i el Cubisme, però considera que són dos  estils revolucionaris dins del sistema occidental. La primera obra d’art abstracte fou una aquarel·la seva pintada l’any 1910, formava part del grup alemany Der blaue Reite i el seu  objectiu és expressar-se mitjançant les formes i els colors sense cap relació amb la realitat visual.  El 1914 esclata la Gran Guerra i Kandinsky torna a Rússia, on viu la revolució soviètica del  1917 i col·labora amb el nou poder dels bolxevics. Però el 1921 torna a Alemanya com a  professor de la Bauhaus.  

TEMA:

Kandinsky afirmava que no pretenia donar als seus quadres un caràcter figuratiu, ni narratiu. És l’espai pictòric on els protagonistes, és a dir, els colors i les línies interaccionen per crear  sensacions en l’espectador. 

ESTIL:

Les característiques de l’estil són prescindir de la figuració i el nou concepte de quadre. El quadre no és una finestra oberta al món sinó una superfície sobre la qual les línies, les formes, les taques, els colors s’han de compondre de  manera que convidin a l’expressió i al sentiment.   Kandinsky escriu el llibre Del que és espiritual en l’art (1912) i ens diu que tota forma té un contingut propi. Un triangle provoca moviments espirituals diferents als d’un cercle; òbviament, els colors són formes, com el triangle o el cercle; el groc  té un contingut semàntic diferent al del blau. Altres pintors de l'estil són Paül Klee, Macke, Març i Münter. El 1910 Kandinsky pinta la seva primera aquarel·la abstracta. Va ser una gran aportació a la història de l’art perquè desapareix l’objecte del quadre. El grup Nova Objectivitat es va fundar el 1918, després de l’armistici  alemany i la consegüent creació de la República de Weimar. 

ANÀLISI FORMAL:

És fa servir tant el color com la línia. Els colors que fa servir són el blau i el groc, perquè ocupen més superfície i després els verds, violetes i  ataronjats, és a dir, els colors secundaris. Algunes de les línies són corbes i altres són rectes.  Les taques de color esteses i transparents donen sentit de profunditat fluctuant, en les taques fosques predominen dos  colors: el blau i el violeta que tendeixen a contraure’s. La seva composició és centrada a partir d’una gran taca de forma irregular, ben delimitada amb dues línies amb voluntad de paral·leles. Els signes linials són indicacions de possibles moviments, posen en moviment tot el quadre i són els que donen a les taques de color la qualitat de forces.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

El significat de les obres és la recerca d’un llenguatge pictòric capaç d’establir la comunicació amb l’espectador. L’obra és elaborada amb  gran esforç, donant lliure sortida a les inspiracions momentànies, però sense deixar-se dominar per factors.  Kandinsky era un místic que fugia dels valors del progrés i de la ciència i buscava la regeneració de l’individu. La música sense lletres li comunicava sentiments i podia podia actuar sobre l’espectador de la mateixa manera.

FORMES ÚNIQUES DE CONTINUÏTAT EN L'ESPAI

 

CATALOGACIÓ: Títol:

Formes úniques de continuïtat en l ‘espai, Autor:
Umberto Boccioni ( Reggio di Calabria, 1882- Verona 1916), Cronologia:
1913, Estil:
Futurisme, Tipologia:
Escultura exempta, Material:
bronze, Tècnica:
fossa, Dimensions:
111.2 x 88 x 40 cm, Tema:
al·legoria, home en posició de marxa (dinamisme, moviment ), Localització:
Museu d’Art Modern MoMA ( Nova York).

CONTEXT HISTÒRIC:

L'obra representa l'escena quotidiana,el fet de caminar. No s'agafa una font literaria, si no que és una escultura hel·lenística, que treballa també el moviment, segurament la Victoria de Samotracia.  És una obra clàssica és la inspiració d'aquesta obra futurista,perquè recorda a una màquina més que un cos. I perquè està exaltant el progrés tècnic de la societat. Vist la maquina com una obra d’art. L’obra representa un home caminant,la figura és de cos sencer i presenta un tors sense braços. En lloc de braços hi ha unes formes arrodonides. El cos es presenta deformat per la velocitat. El resultat final recorda més una màquina que un cos.

TEMA:

L’obra representa un home caminant. La figura és de cos sencer i presenta un  tors sense braços. En lloc de braços hi ha unes formes arrodonides. El cos es  presenta deformat per la velocitat. El resultat final recorda més una màquina  que un cos.  Com a font d’inspiració alguns autors parlen de la referència a la Victòria de  Samotràcia de l’art grec, amb el cos al vent i els vestits i les ales esteses per  l’acció del vent contra el cos. En qualsevol cas, la font que inspira a Boccioni és el desig de modernitat i de  trencament amb l’art convencional, com veurem a continuació.  

ESTIL:

Té una exaltació de la originalitat amb l’utilització de formes i colors per generar moviment. Té un contingut relacionat amb el món modern amb colors resplendents, estructuras per representar moviment. És un estil artístic de vanguarda que es manifesta tant en pintura com en escultura, fins i tot aportacions musicals. 

ANÀLISI FORMAL

Té un visió multifacial amb línies dominants formada pel cos que avança i la cama endarrerida permet  crear una imatge dinàmica del cos que camina. El contorn de la figura apareix desdibuixat, creant volums còncaus i convexes i  un joc de plànols que potencien el moviment.  El propi material emana llum a partir de la llum reflectida. Aquesta llum no és  uniforme perquè es multiplica de formes diferents segons els plànols on  incideix. El moviment artístic anomenat Futurisme suposava l’aparició d’un nou art que abandonava els models del passat,la tradició figurativa, els cànons clàssics, sobretot a Itàlia on els models  del passat formaven part inherent de la pròpia essència com a poble.  Totes les manifestacions artístiques futuristes es caracteritzaran per la voluntat  d’arribar a plasmar el moviment. L’interès pels nous mitjans de transport, per la ciutat com a metròpolí, l’home i  les seves potencialitats, el risc i la velocitat.  En relació als canvis en el plantejament de l’escultura com a objecte dinàmic, les formulacions de Boccioni seran desenvolupades àmpliament per Alexander  Calder amb les seves escultures mòbils. 

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Aquesta obra dona una imatge de l’home modern , un ésser anònim que viu a una gran ciutat, que viu al seu temps, protagonitzat per la màquina, de tal forma que l’home és semblant a una màquina, un organisme mecànic. Pot recordar la figura d’un guerrer si es pensa en l’exaltació del militarisme dels artistes futuristes.

CASA KAUFMANN

CATALOGACIÓ:Títol:

Casa Kaufmann o de la Cascada, Arquitecte:
Frank Lloyd Wright., Cronologia:
1935-37, Localització:
Bear Run, Pennsilvània  (EUA).

CONTEXT HISTÒRIC:

L’arquitectura de la primera meitat de Segle XX als Estats Units no tenia els mateixos  condicionants que a Europa. Les velles ciutats europees tenen el problema de l’augment de la  densitat demogràfica i la falta d’espai. 

MATERIALS:

Els materials que s’han fet servir són el formigó armat, pedra natural, vidre i alumini. Els  materials són prefabricats. A l’interior dominen materials naturals, fusta i pedra, que creen una atmósfera agradable. El mobiliari és senzill i produït en sèrie.   

ESTIL:

L’estil és l’organicisme, el que tracten els edificis d’aquest estil és integrar-se en la natura i que es puguin confondre amb l’entorn. Utilitzen materials moderns combinats amb els elements de la natura i en aquestes estructures és molt important la llum natural, la ventilació i l'adaptació amb l’entorn. Son construccions pràctiques, funcionals i adaptades a les mesures humanes. Les façanés no contenen molta ornamentació. És un estil elitista, no pensada per donar vivenda tota la població sinó a aquells grups més benestants que s’ho poden permetre.

ANÀLISI FORMAL:

Aprofita les grans roques del terreny com a elements de suport d’algunes parts de la  casa i els murs de pedra i formigó. Els elements de coberta estan marcats per amplis voladissos, de forma asimètrica. Són terrasses i estan fetes per plaques llises de formigó. La planta creix de dins a fora i s’amplia en funció de les necessitats.  És lliure, cada planta té la seva pròpia estructura i es connecta amb les altres gràcies a la xemeneia que organitza tot l’edifici.  La sala d’estar té un mur de vidre per gaudir de les vistes a la cascada i l'açat permet apreciar els tres nivells de construcció de la casa. L'espai exterior té les façanés de les terrasses i de la sala principal amb vidre, element que permet la il·luminació.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

Wright va rebre l’encàrrec de J. Kaufmann de fer una casa per als caps de setmana. Aquest  encàrrec li arriba en un moment en què la depressió econòmica del país havia afectat també la seva economia. La casa Kaufmann està situada als boscos de Pennsilvània, damunt d’una roca sobre una cascada natural. Els elements naturals queden articulats com part de l’edifici de manera que l’aigua que brolla sembla que ho faci de la casa mateix. 

PAVELLÓ ALEMANY ESCOLA BAUHAUS

CATALOGACIÓ: Títol:

Pavelló Alemany de l’Exposició Universal de Barcelona, Arquitecte:
Mies van der Rohe, Cronologia:
1929, Estil:
Racionalisme, Localització:
Montjuïc.

CONTEXT HISTÒRIC:

L’obra de Mies van der Rohe s’encabeix en l’escola de la Bauhaus, fundada per Gropius i de la  qual va ser director des de 1930 fins el 1933. Amb l’ascensió dels nazis al poder, l’escola va ser  tancada i bona part dels seus membres es van exiliar. Van der Rohe s’exilia als EUA el 1937,  país on desenvoluparà la resta de la seva obra. A Catalunya el Racionalisme en arquitectura va ser dirigit per Josep Lluís Sert, el GATCPAC , format a  Barcelona el 1930 en el context artístic i cultural de la Segona República espanyola.

MATERIALS :

Els materials utilitzats van ser la pedra i els materials industrials com l’acer  inoxidable i el vidre de color verd botella. El sistema constructiu és amb els materials  industrials.  

ESTIL:

Té una gran qualitat en els materials emprats, com puresa de les línies o un mobiliari dissenyat pel mateix arquitecte. Cadires i canapès de disseny anomenat  Barcelona. L’antecedent de l’arquitectura racionalista va ser l’Escola de Chicago,l’objectiu principal és la funcionalitat dels espais, per tant, la forma ha de ser la conseqüència de la funció. En aquesta obra s’hi poden veure ressonàncies nòrdiques i asiàtiques pel que fa a  l’horitzontalitat i a la depuració de les línies. Aquest estil racionalista, lluny de consolidar-se definitivament al llarg del Segle XX va generar  un considerable rebuig perquè hi havia qui entenia que l’arquitectura s’havia reduït al  funcionalisme y s'estableix una separació, establiren la connexió entre arquitectura i enginyeria  o hi haurien àmplies superfícies llises i volums cúbics sense mantenir la simetría clàssica. Es destaca l'acceptació de valoracions que provenen del mercat com ara que l’austeritat de les formes i l’eliminació de l’ornamentació, quan sovint l’ornamentació havia servit per embellir les  juntes de dilatació, la conducció d’aigua.

ANÀLISI FORMAL:

 L'element de suport té vuit pilars cruciformes d’acer inoxidable disposats de forma regular per suportar la coberta. Té una  coberta  plana i horitzontal, avançada respecte a la planta i formant un gran voladís. La planta és un petit edifici asimètric, situat damunt d’un podi format per vuit graons. L’horitzontalitat i la senzillesa són presents en aquesta planta. La planta és lliure. No delimita el que és interior i el que és exterior. A l'exterior no hi ha una façana principal., l’edifici s’integra a l’exterior amb un pati i un estany. L’aigua dels dos estanys contribueix a donar llum i transparència al conjunt.  

SIGNIFICAT I FUNCIÓ:

El Pavelló volia simbolitzar els nous valors de l’Alemanya d’entreguerres: racionalitat, austeritat,  transparència i perfecció. Així, la nova república de Weimar, el nou estat alemany que sorgia  després de la derrota de la Gran Guerra, havia de tenir la seva pròpia imatge.  Les autoritats alemanyes van encarregar Mies van der Rohe la construcció d’un pavelló per a  l’Exposició Universal que es celebrava a Barcelona el 1929. 

EMPORIAE:

Empúries va ser una ciutat grega i romana situada al nord-est de la península ibèrica. Va ser fundada el 575 a. C.
Per colons de Focea. Els romans arriben a Catalunya a través d'Empòrion, una colònia grega fundada cap al 600 a.C., que els és aliada en la seva lluita contra els cartaginesos. Durant el s. II a.C., els romans instal·len un campament militar permanent al costat de la ciutat grega.  A mitjan del segle I a.C. Va rebre colons romans veterans de Juli Cèsar i després, en un moment desconegut durant el període que va des de Cèsar fins a August, va ascendir a la categoria de municipium. La ciutat d'Empúries va ser projectada ex novo en gran part seguint els cànons urbanístics de les colònies romanes, després es va envoltar de la muralla i tot seguit es va començar a aixecar el fòrum. El Cardo Maximus unía el fòrum i la porta principal del sud, l'única conservada.  La muralla, conservada sobretot a la banda sud, es va alçar segons una doble técnica constructiva: La part inferior està feta amb gran blocs poligonals de pedra.

BARCINO:

Barcino fou una colònia romana que ha donat lloc a la ciutat de Barcelona. Els romans van arribar a l'actual territori català en el 218 aC.
Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini del Mediterrani. En aquell mateix temps, els romans van mantenir contacte directe amb les civilitzacions d'ibers de la zona i van convertir les seves poblacions en centres de control ROMà, i inclús les potenciaren. Aquelles poblacions van acabar romanitzades del tot i els antics assentaments ibers van esdevenir ciutats consolidadament romanes.
L' urbanització respon a l'expansió de Roma, perquè en la concepció del món que tenien els romans. 
S'han trobat restes de diversos habitatges del tipus domus, sobretot sota la Plaça del Rei i els seus voltants  el carrer del Bisbe Caçador i la plaça de Sant Miquel.Les termes públiques, ara sota la mateixa plaça de Sant Miquel, van ser donades a la ciutat per la família Minici Natal el 125 d.C.  El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del Decumanus Maximus amb el Cardo Maximus i abraçava un ampli espai situat aproximadament entre els carrers de la Llibreteria, de la Pietat, de Sant Domènec del Call i de la Freneria, incloent l'actual palau de la Generalitat.

ILERDA:

Lleida fou la nova capital dels ilergets durant el període ROMà, quan aquesta tribu ibèrica, ja en ple declivi, va abandonar l'antiga capital, la ciutat ibèrica de Tornabous, coneguda com Atanagrum.En temps dels romans fou elegida pels llegats de Pompeu, Luci Afrani i Petreius com a base per la seva defensa d'Hispània el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda. Ilerda fou assetjada per Cèsar, que va narrar el setge personalment. La seva narració és un document rellevant de la història militar, la batalla d'Ilerda, quan la ciutat es va rendir;
Afrani i Petreius van quedar lliures per la generositat de Cèsar. Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic.  Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximus i d'algun altre carrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa. Durant el segle III d.C. Ilerda degué patir una forta crisi, atès que, segons demostra l'arqueologia, s'abandonaren molts edificis. El Turó de la Seu Vella i el Segre van ser els factors principals en la configuració de la ciutat romana de Lleida.

EMÉRITA AUGUSTA:

La Colònia Iulia Augusta Emerita va ser una antiga ciutat romana fundada l'any 25 a. C.
pel llegat Publio Carisio per ordre d'August per assentar als soldats llicenciats de les legions X Gemina i V Alaudae que havien combatut en les guerres càntabres. Actualment és la ciutat de Mèrida, Espanya. El conjunt arqueològic de Mèrida va ser declarat com a Patrimoni de la Humanitat en 1993.
El teatre és una construcció promoguda, segons data inscrita al mateix teatre la seva construcció es va produir en els anys 16 a 15 a. C.
Emèrita disposava de dos fòrums, un per a la ciutat i l'altre per a la província. 
El teatre és l'edifici més ben conservat i més grandiós de Mérida. Va ser inaugurat el 16-15 a. C. I reformat en diverses ocasions. La seva causa graderia tenia capacitat per a 6.000 espectadors. 
L'amfiteatre és de dimensions considerables, encara que està construït amb materials pobres (granit, maó i formigó).
El circ va ser construït al s. I d.C. Fora muralla, al fons d'una vall en el pendent de la qual es recolza un dels costats de la graderia, amb capacitat per a uns 30.000 espectadors. 

Urbanisme:

La majoria de ciutats que els romans construien al llarg del territori eren noves fundacions, permetia edificar ciutats de nova planta. Existència de dos carrers principals, est-oest (Decumanus Maximus) i nord-sud (Cardo-Maximus).

Aqüeductes:

La necessitat de l'aigua a les ciutats romanes era molt important, només tenien aigua corrent algunes domus.

Vies:

Anava conquerint nous territoris els eus engenyiers i soldats construien una xarxa viària. Van adquirir més un valor comercial i administratiu. No eren gaire segures, sinó que els viatgers eres sovint assaltats per bands.

La casa pròpiament romana era d'un o dos pisos tancada cap al carrer.

Vestibulum:

Entrada, Atrium:
Recinte quadrat amb una obertura al sostre., Tablinum:
Habitació principal de la casa., Hortus:
Petit hort de la casa., Tabernae:
Part anterior de la casa que donava al carrer., Peristylum:
Considerat un jardí envoltat de columnes., Cubicula:
Dormitoris., Triclinium:
Menjador, Culina:
Cuina.

Mito Deucalió y Pirra:

Por eso Zeus quería matarlos a todos pero sin hacer daño a su madre tierra, así que soltó una inundación. Deucalión y Pirra sobrevivieron, sobrevivieron porque rezaban a los dioses  así que Zeus les dejo construir un arca. Durante 9 días y 9 noches el diluvio destrozó la tierra. Finalmente comprendieron, que tenían que arrojar piedras que són los huesos de la madre tierra. Las que lanzó Deucalión nacían hombres y las que lanzaba Pirra salían mujeres.

Mito de Apolo y Dafne:

Unos campesinos se le acercaron a Apolo y le dijeron que había una serpiente enorme que lo estaba destruyendo todo y fue en busca de la serpiente y en poco tiempo fue derrotada. Un día se cruzó con Cupido y Apolo se rió de él y sus flechas. El pequeño cupido disparó una flecha de oro a Apolo para que se enamorase de Dafne, otra flecha fue lanzada a Dafne pero le hacía huir del amor. Se fue convirtiendo en un precioso laurel y Apolo seguía enamorado de ella, decidíó ponerse una rama de laurel en la cabeza.

Mito de Faeton (hijo del sol): El pueblo no se creía que fuera el hijo de Helios. Le pidió el carro dorado donde lleva la luz y el calor, al fin se lo dejó para hacer el recorrido habitual. Al subirse al carro, los caballos notaron que el peso no era el de siempre, así que se volvieron libres dejando a Faetón sin control. Quemando bosques y congelar vida terrestre, Faetón le pidió ayuda a Zeus y le lanzó un rayo el cual destrozó el carro.

Mito de Narcís:

Una ninfa dio a luz a Narcís, preocupada del futuro de su hijo, le preguntó a un vidente. Le dijo que su hijo viviría muchos años, pero que nunca se conocería a sí mismo. Narcís fue creciendo y todas las doncellas estaban enamoradas de él, una de ellas fue Eco. Las doncellas le pidieron a Eco que distrajera a Juno la mujer de Júpiter, cuando Juno se dio cuenta le dejó sin habla.

Mite de Píram i Tisbe

Píram y Tisbe tenían un fuerte amor, pero sus familias se oponen entre ellos dos. Solo podían hablar por una pequeña grieta en la pared y decidieron que se escaparían. La primera en llegar a la cita fue ella, vio una leona con la boca en sangre. Huyó y se le cayó una goma del pelo lel, vio la coleta rota y llena de sangre. No pudiendo soportar la pena, cogió un cuchillo y se lo clavó en el pecho. 

Mito Rapte de Europa:

Se encontraba Zeus en Olimpus, se había encaprichado de una mujer llamada Europa. Ella cada dia paseaba por el campo rodeada de toros. Zeus pidió a Hermes que bajara a la tierra y llevará a los toros cerca de la orilla del mar, así Europa se acercaría a las aguas. Zeus se transformó en toro y bajó a la tierra, a Europa le llamó la atención un toro y se Subíó encima de él. Ese toro era Zeus y corrió rápidamente hacia el agua dirección Creta. Una vez allí convertiría a Europa en reina de Creta.

Mito Perseu i Andròmeda:

Perseo derrotó a la terrible medusa y volvió con la cabeza en su mano. De vuelta decidíó descansar en el jardín de las especies, donde fue castigado sosteniendo una bola. Andròmeda que era muy bonita, decía que era más guapa que las sirenas. A las sirenas les sentó mal y Poseidón dijo que Andròmeda tenía que ser entregada. Andròmeda fue encadenada en una roca al lado del mar, cuando pasó Perseu y se enamoró. L

Mito Aracne:

Aracne era una maravillosa tejedora y le llegaban pedidos de todas partes del Mundó. Poco después el ego se le Subíó y empezó a decir que era mejor que Atenea. Cuando Atenea se enteró, se convirtió en una anciana para decirle que no había que poner en duda a los dioses y Aracne se rio. Al tejer un lienzo y burlarse de todos los dioses, Atenea rompió el lienzo y le golpeó la cabeza. La convirtió en araña,para que siguiera tejiendo.

Mito Dèdal i Ícar:

Comienza en la isla de Creta, estaba encargado el gran laberinto prisión el cual no se podía escapar. El rey encargó meter a Dèdal i a su hijo, pero como Dèdal lo diseñó sabía salir. Par que no se chivara, les encerró en la torre más alta. Dèdal cada dia observaba a las gaviotas y decidíó construir sus propias alas para salir volando con su hijo. Consiguió salir, tanto que Subíó se quemó las alas con el sol y se hundió en el mar.