Art Islàmic i Mudèjar: Història, Característiques i Evolució

Localització i Evolució de l'Art Islàmic

L'art islàmic s'estén pel Pròxim Orient, per gran part d'Àsia, Àfrica i la Península Ibèrica. Cronològicament, abasta des del naixement de la religió islàmica (segle VII) fins a l'actualitat.

L'Art Islàmic a la Península Ibèrica

A la Península Ibèrica, l'art islàmic comprèn l'època de domini musulmà entre els anys 711 i 1492, més concretament a partir del 755, quan l'Emirat de Còrdova es va independitzar de Damasc. Es distingeixen tres etapes principals:

• Època Omeia i Califal (755-1030)
• Època Almohade (1153-1212)
• Època Nassarita (1238-1492)

Característiques Generals i Influències

La majoria d'àrabs eren nòmades i no tenien una tradició arquitectònica pròpia. Per això, l'art islàmic va recollir el substrat artístic i constructiu de les civilitzacions precedents.

Influències Artístiques

• Art Romà: Ús de columnes, arcs de mig punt i dovelles bicolors.
• Art Bizantí: Utilització de voltes i cúpules per cobrir els edificis.
• Pròxim Orient: Introducció de l'arc apuntat i l'arc lobulat.
• Art Visigòtic: Adopció de l'arc de ferradura.

Influència Religiosa i Decoració

La pintura i el mosaic van ser sempre arts aplicades al terreny ornamental, utilitzades per recobrir les superfícies amb riques decoracions abstractes. Es distingeixen quatre tipus principals de decoració:

• Geomètrica (llaceria): Basada en patrons geomètrics complexos.
• Vegetal/Atauric: Formada per fulles petites que poden ser simples o dobles.
• Arabesca: Motiu de decoració que enllaça figures vegetals i línies geomètriques.
• Cal·ligràfica: Formada per textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga.

En l'àmbit decoratiu, són característics els mocàrabs, prismes col·locats en posició vertical que pengen del sostre, com si fossin estalactites, embellint cúpules i voltes. Altres elements ornamentals destacats són les rajoles ceràmiques de nombroses formes i mides, decorades i envernissades.

Evolució de l'Art Hispanomusulmà

• Època Omeia (s. VIII-IX): Va evolucionar sota la influència dels estils artístics anteriors i va culminar en l'etapa califal (s. X) amb solucions tecnicoartístiques molt elaborades i complexes.
• Període Almohade (1153-1212): Va impulsar una arquitectura més austera i sòbria, que potenciava l'estructura arquitectònica sense descuidar la decoració ornamental.
• Època Nassarita (1238-1492): Es va caracteritzar per la gran riquesa decorativa a l'interior dels edificis, que dissimulava la pobresa dels materials utilitzats en la construcció.

Característiques de l'Arquitectura Islàmic

L'arquitectura islàmica presenta les següents característiques:

• Dimensions: Edificis de dimensions regulars.
• Materials: Ús predominant de maó i fusta.
• Cobertes: Ús de voltes i cúpules per a la cobertura dels edificis, incloent la volta nervada, la volta de mocàrabs de guix i la cúpula gallonada.
• Suports: Pilars i columnes (elements sostenidors) prims.
• Arcs: Varietat d'arcs com l'arc de ferradura, l'arc de mig punt, arcs apuntats, lobulats o polilobulats.
• Decoració: Decoració exterior molt austera en contraposició a la rica i variada ornamentació interior, feta a base de guix, ceràmica, marbre o fusta.

Arquitectura Religiosa: La Mesquita

La mesquita és el lloc creat a partir de la necessitat de la pregària col·lectiva. La forma freqüent és la planta rectangular, amb dues zones principals:

• Sala d'oració (Haram): Dividida per nombroses naus perpendiculars al mur orientat a la Meca (alquibla), en la qual s'obre una fornícula sagrada (mihrab). També inclou la trona per dirigir l'oració (minbar) i, a vegades, un espai enreixat anomenat maqsura, que separa el sobirà dels altres assistents.
• Pati (Sahn): Porticat i descobert, on hi ha el minaret i les fonts de les ablucions (sabil) per purificar-se abans d'entrar al recinte.

Arquitectura Civil

L'arquitectura civil inclou diversos tipus d'edificis:

• Alcassabes: Edificis militars amb funcions de caràcter civil i administratiu, utilitzats també per a la defensa.
• Palaus: Residència dels sobirans i dels prínceps musulmans, poc ornamentats per fora. Es dividien en dues parts: una zona per a la vida pública i una altra per a la vida privada. Les dependències es distribuïen al voltant d'un pati exterior, i sovint disposaven de bonics jardins on l'aigua tenia una importància primordial. El conjunt palatí solia quedar tancat dins d'un recinte molt ben emmurallat.
• Muralles i Fortificacions: Solen tenir una sèrie de torres altes amb merlets dentats i portes d'accés molt notables, normalment amb volta.
• Banys Públics: Situats en centres urbans prop dels mercats i de les mesquites, els banys musulmans tenen l'origen en les termes romanes i consten d'una sala d'entrada o vestíbul i tres sales destinades als banys (piscina freda, tèbia i calenta). Tenien una funció higiènica i també ritual.

L'Art Mudèjar

Materials i Característiques

El material característic de l'art mudèjar és l'ús del maó (maçoneria), el guix i la fusta. El maó s'utilitza en murs i pilars, mentre que el guix i la fusta s'empren en la decoració. La fusta s'utilitza per a les cobertes, que segueixen models àrabs, amb sostres plans de fusta decorats.

Localització i Evolució Artística

L'art mudèjar es desenvolupa des del segle XI fins al XVI, en dues etapes amb influència de l'art cristià:

• Romànic Mudèjar (s. XI-XII)
• Gòtic Mudèjar (s. XIII-XVI)

Es distingeixen diversos períodes o estils regionals:

• Mudèjar Castellanolleonès: Sovint anomenat romànic-mudèjar.
• Mudèjar Toledà: Barreja elements arquitectònics cristians i almohades a partir del segle XIII per tota la Península.
• Mudèjar Aragonès: Caracteritzat per una decoració abundant.
• Mudèjar Andalús: Amb un llenguatge ornamental nassarita.