Art Islàmic: Història, Característiques i Arquitectura

Art Islàmic

Introducció

Abans de l'aparició de l'Islam, els habitants de la Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels ritus més populars era l'adoració de la Kaaba a la Meca.

• El profeta Mahoma (571-632) va tenir una revelació d'Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els seus deixebles van recollir els preceptes de la religió a l'Alcorà.
• Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de fugir a la ciutat de Medina (Hègira). D'aquesta manera, començà l'extensió de l'Islam, que en menys d'un segle arribaria fins a Pèrsia a l'est i fins a la Península Ibèrica a l'oest. Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i van ocupar la península sense resistència.
• La seva permanència s'allargà durant vuit segles, durant els quals la península va ser coneguda com a Al-Andalús. Durant l'ocupació musulmana, Al-Andalús es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans. En el terreny cultural, el poble àrab va aportar avenços en tots els camps de la ciència: astronomia, medicina, història, etc.
• Paral·lelament, a partir dels primers anys de la invasió musulmana, a les muntanyes asturianes, comença al segle IX la recuperació del territori per part dels cristians, conegut com a Reconquesta.
• La recuperació de territoris per part dels cristians i la permanència de musulmans a les zones conquerides van ocasionar l'aparició d'un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic amb l'art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.

L'art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué la religió musulmana (Orient Pròxim, part d'Àsia, part d'Àfrica i la Península Ibèrica).

• Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la seva influència ha arribat fins avui.
• A la península, podem distingir quatre períodes:
  1. Època Omeia (755-929).
  2. Califal (929-1031).
  3. Imperi Almohade (1153-1212).
  4. Època Nassarita (1238-1492).

Característiques Generals

Sincrètic (eclíptic): L'art islàmic recull el substrat de les civilitzacions precedents. Expansió de l'Islam (632-711).

1. Té elements romans (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, etc.), elements bizantins (voltes i cúpules), d'Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i visigots (arc de ferradura).
2. L'art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué prioritat l'arquitectura. L'escultura i la pintura s'utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.
3. L'ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal (atauric), arabesca (unió de les anteriors) o cal·ligràfica.
4. També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles decoratives de ceràmica.
5. A més, la llum i l'aigua serveixen per modificar l'espai arquitectònic amb contrastos lumínics movibles al llarg del dia i parets reflectides en els mantells aquosos.

Característiques Generals de l'Art Hispanomusulmà

Podem dividir l'art hispanomusulmà en quatre etapes:

1. Etapa Omeia (segles VIII-IX): Hi hagué influències dels estils anteriors.
2. Etapa Califal (segle X): Solucions barroques i complexes en arquitectura (arcuacions i voltes de nervis).
3. Etapa Almohade (segles XI-XII): Arquitectura més austera i sòbria.
4. Etapa Nassarita (segles XIII-XV): Creació d'un llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.

Característiques de l'Arquitectura Islàmica

• Edificis de dimensions regulars.
• Maó i fusta com a materials preferents.
• Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada, etc.).
• Pilars i columnes com a elements sustentadors.
• Austeritat en la decoració exterior i rica ornamentació interior.
• Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics (horror vacui).

Arquitectura Religiosa

La mesquita era l'edifici religiós més important. Podem trobar el seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines.

La seva forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es diferencien dues parts:

• La sala d'oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements importants:
  • La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la mesquita estan orientades cap a aquest mur).
  • El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla).
  • El mimbar (trona per dirigir l'oració).
  • La maqsura (espai enreixat que separa el sobirà de la resta de fidels).
• El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la font de les ablucions.