Art Islàmic: Història, Característiques i Arquitectura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,82 KB

Art Islàmic

Introducció

Abans de l'aparició de l'Islam, els habitants de la Península Aràbiga practicaven el politeisme. Un dels ritus més populars era l'adoració de la Kaaba a la Meca.

  • El profeta Mahoma (571-632) va tenir una revelació d'Al·là i va fundar una nova religió monoteista. Els seus deixebles van recollir els preceptes de la religió a l'Alcorà.
  • Mahoma era perseguit pels politeistes i va haver de fugir a la ciutat de Medina (Hègira). D'aquesta manera, començà l'extensió de l'Islam, que en menys d'un segle arribaria fins a Pèrsia a l'est i fins a la Península Ibèrica a l'oest. Els musulmans van vèncer Roderic a la Batalla de Guadalete i van ocupar la península sense resistència.
  • La seva permanència s'allargà durant vuit segles, durant els quals la península va ser coneguda com a Al-Andalús. Durant l'ocupació musulmana, Al-Andalús es va islamitzar i va adoptar els costums musulmans. En el terreny cultural, el poble àrab va aportar avenços en tots els camps de la ciència: astronomia, medicina, història, etc.
  • Paral·lelament, a partir dels primers anys de la invasió musulmana, a les muntanyes asturianes, comença al segle IX la recuperació del territori per part dels cristians, conegut com a Reconquesta.
  • La recuperació de territoris per part dels cristians i la permanència de musulmans a les zones conquerides van ocasionar l'aparició d'un estil artístic que barrejava el romànic i el gòtic amb l'art islàmic. Aquest estil és conegut com a mudèjar.

L'art islàmic es va situar als llocs per on s'estengué la religió musulmana (Orient Pròxim, part d'Àsia, part d'Àfrica i la Península Ibèrica).

  • Aquest estil començà a produir-se al segle VIII i la seva influència ha arribat fins avui.
  • A la península, podem distingir quatre períodes:
    1. Època Omeia (755-929).
    2. Califal (929-1031).
    3. Imperi Almohade (1153-1212).
    4. Època Nassarita (1238-1492).

Característiques Generals

Sincrètic (eclíptic): L'art islàmic recull el substrat de les civilitzacions precedents. Expansió de l'Islam (632-711).

  1. Té elements romans (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors, etc.), elements bizantins (voltes i cúpules), d'Orient Pròxim (arc apuntat i arc lobulat) i visigots (arc de ferradura).
  2. L'art estigué molt lligat a la religió i, en ell, tingué prioritat l'arquitectura. L'escultura i la pintura s'utilitzaren per a cobrir superfícies arquitectòniques.
  3. L'ornamentació pot ser: geomètrica (llaceria), vegetal (atauric), arabesca (unió de les anteriors) o cal·ligràfica.
  4. També destaca la utilització de mocàrabs i rajoles decoratives de ceràmica.
  5. A més, la llum i l'aigua serveixen per modificar l'espai arquitectònic amb contrastos lumínics movibles al llarg del dia i parets reflectides en els mantells aquosos.

Característiques Generals de l'Art Hispanomusulmà

Podem dividir l'art hispanomusulmà en quatre etapes:

  1. Etapa Omeia (segles VIII-IX): Hi hagué influències dels estils anteriors.
  2. Etapa Califal (segle X): Solucions barroques i complexes en arquitectura (arcuacions i voltes de nervis).
  3. Etapa Almohade (segles XI-XII): Arquitectura més austera i sòbria.
  4. Etapa Nassarita (segles XIII-XV): Creació d'un llenguatge artístic propi, amb gran riquesa als interiors.

Característiques de l'Arquitectura Islàmica

  • Edificis de dimensions regulars.
  • Maó i fusta com a materials preferents.
  • Voltes i cúpules per a cobrir les estructures (volta nervada, volta de mocàrabs, cúpula gallonada, etc.).
  • Pilars i columnes com a elements sustentadors.
  • Austeritat en la decoració exterior i rica ornamentació interior.
  • Ornamentació integral de les superfícies amb nombroses gelosies i enrajolats ceràmics (horror vacui).

Arquitectura Religiosa

La mesquita era l'edifici religiós més important. Podem trobar el seu origen a les basíliques romanes i paleocristianes i també existeixen algunes influenciades per les construccions bizantines.

La seva forma més freqüent és la planta rectangular, en la qual es diferencien dues parts:

  • La sala d'oració (Haram), en la qual hi ha diversos elements importants:
    • La Quibla (mur orientat cap a La Meca; les naus de la mesquita estan orientades cap a aquest mur).
    • El mihrab (fornícula sagrada oberta en la quibla).
    • El mimbar (trona per dirigir l'oració).
    • La maqsura (espai enreixat que separa el sobirà de la resta de fidels).
  • El pati (shan), porticat i descobert, on es troba el minaret i la font de les ablucions.

Entradas relacionadas: