Art Infantil, Desenvolupament i Suport Vital Bàsic: Guia Educativa

L'Art: Imitació i Expressió Humana

L’art és l’acte o la facultat mitjançant la qual l’ésser humà imita o expressa allò que és material o immaterial, fent ús de la matèria, la imatge, el so o l’expressió corporal, incitant la imaginació dels altres.

Diferència entre Art Infantil i Art Adult

Podem dir que l’art infantil difereix essencialment de l’art adult en el fet que el primer està centrat en el procés de l’activitat artística, i el segon, en canvi, està dirigit al producte de la creació.

Etapes del Desenvolupament del Dibuix Infantil

1. Etapa del gargot: (de 2 o menys anys a 4).
2. Etapa preesquemàtica: (de 4 a 7 anys).
3. Etapa esquemàtica: (de 7 a 9 anys).
4. Etapa d’inici del realisme: (de 9 a 12 anys).
5. Etapa del realisme visual: (de 12 a 14 anys).

Priorització del Procés en l'Activitat Artística

Els nous corrents pedagògics prioritzen el procés de producció de l’activitat artística, no pas el resultat. Els infants han de manipular, tocar, olorar, provar l’experiència artística i gaudir-ne, i l’adult ha de propiciar i motivar aquestes accions. Un cop finalitzada l’activitat artística, l’adult i els iguals valoren el resultat de la producció i potencien la confiança de l’infant en si mateix.

Beneficis de les Experiències Plàstiques

Les primeres experiències de manipulació dels infants potencien el desenvolupament de la psicomotricitat fina i global, millorant el control sobre el propi cos, i aquest fet els fa interactuar amb més seguretat amb l’entorn. Les activitats plàstiques també són precursores de l’adquisició de la lectoescriptura.

L'Expressió Plàstica a l'Escola Bressol

A l’escola bressol es treballa la plàstica des d’un plantejament creatiu, en què l’infant pot experimentar lliurement amb materials i tècniques molt diverses fins a trobar les més adequades per comunicar allò que vol expressar.

L'Àrea de Comunicació i Llenguatges

L’àrea de Comunicació i Llenguatges integra els llenguatges corporal, verbal, musical, matemàtic, plàstic i audiovisual com a formes de comunicació que serveixen de nexe entre el món exterior i interior com a elements simbòlics que possibiliten la representació de la realitat, l’expressió de pensaments i sentiments, i la regulació de la pròpia conducta i la dels altres.

L’infant va explorant, utilitzant i interioritzant els diferents llenguatges amb què es pot comunicar. Aquest progrés és possible quan l’entorn més proper i significatiu l’atén, el reconeix, l’escolta, li respon i li ofereix eines per explorar i avançar en aquests llenguatges. L’àrea de Comunicació i Llenguatges acompleix una triple funció: comunicativa, ludicocreativa i representativa.

El Paper Fonamental de l'Educador

El paper de l’educador és fonamental per al desenvolupament de l’expressió plàstica dels infants. No solament per la responsabilitat d’oferir a l’infant un espai motivador amb materials i tècniques diverses, sinó també per escoltar les seves explicacions, animar-lo a descobrir l’entorn, i provocar la reflexió sobre les seves produccions i les dels altres, etc.

Organització d'Espais per a l'Exploració Expressiva

Es proposa organitzar espais fixos on els infants puguin explorar habitualment la seva capacitat expressiva i comunicativa. En aquest sentit, es poden organitzar racons i tallers on l’infant pot trobar eines i materials per a l’exploració i obres d’art per provocar la seva activitat.

Educadors i educadores infantils són els encarregats d’idear activitats, proposar-les, proporcionar els materials necessaris, facilitar aquestes activitats, observar-ne el desenvolupament, estar presents i ser al costat dels infants sempre que els necessitin.

Seguiment de l'Infant

Per fer un seguiment de l’infant es poden fer servir diferents eines. Una de les més utilitzades en l’educació infantil és l’observació.

Conceptes Clau en l'Expressió Gràfica

La diferència entre l’ús repetit d’un esquema i l’ús d’estereotips és que l’esquema és flexible i presenta variacions mentre que les repeticions estereotipades són exactament iguals.

Coeducació i Igualtat d'Oportunitats

La coeducació és la clau perquè tots els infants siguin educats amb les mateixes oportunitats independentment del sexe. És un estil educatiu i un procés de transformació social que permet educar nens i nenes en la convivència, el respecte i la igualtat d’oportunitats.

Definició de Creativitat

Entenem per creativitat la capacitat per captar estímuls i transformar-los en expressions o idees amb nous significats. És un procés que implica generar noves idees o conceptes, és a dir, és l’acte de fer una cosa nova.

La creativitat no és un monopoli dels genis; tots tenim un potencial creatiu i, per tant, és creatiu el que desenvolupa el seu potencial. Això no vol dir que tots siguem igual de creatius, sinó que cadascú té els seus propis talents.

Perspectiva de Piaget sobre el Desenvolupament

Segons Piaget el desenvolupament intel·lectual es basa en l’activitat constructiva de l’individu, en la seva relació amb l’ambient i en la necessitat del subjecte d’adaptar-se als desequilibris que troba en aquest ambient.

Tots els infants estan capacitats per generar formes. No és indispensable que tinguin destreses innates en relació amb les manifestacions creatives.

El dibuix infantil afavoreix l’escriptura i la lectura, potencia la confiança en un mateix, millora la comunicació i la creativitat.

Podem afirmar que les relacions entre els esquemes les estableix l’infant en funció del significat emocional que cada element té per a ell.

Ús del Color i Modelatge

A les etapes del gargot i preesquemàtica no hi ha un clar interès per relacionar objectivament entre les formes i el seu color convencional; l’infant usa el color que millor l’ajuda a identificar el que vol expressar.

El modelatge és una activitat artística que prové de l’escultura i consisteix en la manipulació de materials tous i molt mal·leables. És una activitat molt suggestiva per als infants, ja que proporciona el plaer de transformar un material amb les pròpies mans.

Organització de l'Espai i el Temps

Els espais han de ser agradables, han de potenciar la motivació i, juntament amb altres elements com l’organització del temps, la selecció dels recursos, l’agrupació dels infants i la proposta d’activitats, han d’estimular l’aprenentatge.

El control de la durada de l’activitat pot ser decisori per a l’execució correcta d’aquesta. Un excés en temps farà cansar i avorrir els infants, la qual cosa disminuirà la seva atenció i creativitat; en canvi, si deixem poc temps els resultats es presentaran inacabats o amb manca de dedicació i els infants es poden sentir frustrats per no haver pogut dur a terme correctament les seves produccions.

Racons vs. Tallers

• Racons: Són espais de l’aula que s’organitzen per aconseguir uns objectius determinats. En ells els infants poden treballar lliurement i potenciar l’aprenentatge per descobriment sense la intervenció de l’adult, manipulant material molt divers i diferents propostes d’activitats que han de permetre aconseguir els objectius plantejats.
• Tallers: Són un principi metodològic basat en la proposta per part dels educadors d’un conjunt d’accions que s’han d’anar fent per arribar a un producte final.

Art i Inclusió Educativa

Els infants que presenten algun tipus de discapacitat són perfectament susceptibles de dur a terme activitats plàstiques en funció de les seves possibilitats. La realització d’aquestes activitats els permet conèixer un nou canal de comunicació, de vegades l’únic, per expressar les seves emocions i interactuar amb el món que els envolta de manera que milloren les relacions interpersonals.

Els infants amb necessitats educatives especials no solen participar en totes les activitats curriculars i les possibilitats de relació amb l’entorn es veuen limitades. Aquestes limitacions desapareixen en les activitats plàstiques. La pintura, la música, la dansa, etc. es converteixen en vies d’expressió que propicien els vincles socials. L’art es converteix en un mitjà d’autoexpressió i comunicació.

Avaluació del Procés Educatiu

L’avaluació es pot definida com un procés mitjançant el qual s’obté informació de manera contínua i sistemàtica que ens permet conèixer la idoneïtat del procés educatiu de manera integral.

Suport Vital Bàsic (SVB) i Aturada Cardiorespiratòria (ACR)

Objectiu del Suport Vital Bàsic

L’objectiu del suport vital bàsic és garantir l’aportació d’oxigen als òrgans vitals fins a l’inici del suport vital avançat.

Identificació de l'Aturada Cardiorespiratòria (ACR)

Per identificar una aturada cardiorespiratòria (ACR) s’ha d’observar si la persona presenta pèrdua de coneixement i, per tant, no respondrà a estímuls verbals ni motors, i absència de respiració, és a dir, no s’hi apreciaran moviments respiratoris, ni es notarà la sortida d’aire a la galta del socorrista.

Mort Súbita i Desfibril·lador

La mort sobtada és l’aturada cardíaca que es produeix de forma abrupta, inesperada i sobtada en persones que aparentment tenen un bon estat de salut. Aquesta aturada conclou amb la mort del pacient si no rep una assistència mèdica immediata.

El desfibril·lador és un dispositiu automàtic o semiautomàtic que detecta i analitza el ritme cardíac. Quan el ritme és anormal o potencialment mortal, allibera una descàrrega elèctrica per intentar que el ritme cardíac sigui normal o efectiu.

Importància de l'Actuació Ràpida

Cada minut que passa disminueix la capacitat de sobreviure en un 10%. La majoria de víctimes moren durant la primera hora i abans d’arribar a l’hospital, per la qual cosa és del tot necessari que la població tingui coneixements bàsics de suport vital bàsic (SVB), ja que amb una actuació ràpida i eficaç es pot arribar a salvar més d’una vida fins a l’arribada dels serveis especials d’emergència.

Reanimació Cardiopulmonar (RCP)

Reanimació cardiopulmonar (RCP) és el seguit de pautes i maniobres estandarditzades i de desenvolupament seqüencial la finalitat de les quals és: primer, substituir i, després, restablir la respiració i la circulació espontànies per aportar oxigen al cervell fins que arribi el suport vital avançat.

Les Quatre Baules de la Supervivència

Les quatre baules/anelles estan estretament relacionades, de manera que si alguna falla provocarà que s’obtinguin resultats pobres en termes de supervivència de la víctima:

1. Reconeixement precoç i petició d’ajuda.
2. Reanimació cardiopulmonar (RCP) bàsica.
3. Desfibril·lació precoç.
4. Reanimació cardiopulmonar (RCP) avançada.

Algoritme del SVB en Adults

En primers auxilis, entenem com a algoritme els passos dels primers auxilis seqüenciats i ordenats d’una manera gràfica.

L’algoritme del suport vital bàsic (SVB) en adults es divideix en quatre etapes: trucar al 112, fer la reanimació cardiopulmonar (RCP), aplicar el DEA (si n’hi ha) i actuar fins que arribi l’ajuda especialitzada i així ho indiqui.

Prioritats en l'Actuació

Cal anteposar la nostra seguretat a tot, després vetllar per la seguretat de la víctima i, finalment, per la de tercers.

Recordeu que, per comprovar la respiració, cal sentir la respiració a l’orella, observar que el tòrax puja i notar l’aire a les galtes.

Fent les compressions cardíaques s’aconseguirà seguir amb el flux de sang, perquè arribi a tots els òrgans.

Al fer les compressions, no s’ha de pressionar mai a sobre de: costelles, extrem inferior de l’estèrnum (xifoide) ni l’abdomen superior.

Desfibril·lació i Aturada Infantil

La desfibril·lació és el pas a través del miocardi d’un corrent elèctric de magnitud suficient per possibilitar el retorn a la normalitat del ritme cardíac. De fet, es defineix com l’acabament de la fibril·lació o de forma més precisa com l’absència de la fibril·lació ventricular / taquicàrdia ventricular.

Si no hi ha personal sanitari ni persones acreditades en l’ús del DEA, qualsevol ciutadà pot fer servir el DEA amb us terapèutic.

La causa de l’aturada cardiorespiratòria en la infància és majoritàriament respiratòria (en l’adult és cardíaca). L’objectiu del suport vital bàsic és aconseguir l’oxigenació i el manteniment dels òrgans vitals.

RCP en Infants i Lactants

Davant d’una situació d’aturada cardiorespiratòria infantil, és important fer alguna mena de reanimació; per tant, si només es coneix la dels adults, aquesta sempre es pot aplicar en el nen. Si l’intervinent NO es veu capaç de fer ventilacions, pot fer només compressions.

Si el socorrista està sol ha de fer la respiració artificial i les compressions toràciques durant un minut. Després ha de trucar al 112. Si no està sol, un dels dos socorristes ha de trucar al 112.

Si el socorrista està sol ha de fer la respiració artificial i les compressions toràciques durant un minut. Després ha de trucar al 112. Si no està sol, mentre un socorrista fa la respiració artificial, l’altre ha de trucar al 112. I recordeu que mai s’ha de sacsejar un lactant.

Bioètica Mèdica

La bioètica mèdica s’ha definit com l’aplicació dels principis ètics a la presa de decisions assistencials, amb l’objectiu final de millorar la qualitat d’aquesta assistència.

Obstrucció de la Via Aèria en Infants

Maniobra d'Auto-Heimlich

La maniobra d’Auto-Heimlich es posa en pràctica en aquelles situacions especials on el socorrista és també la víctima; consisteix a col·locar el puny damunt de la boca de l’estómac i amb l’altra mà fer la compressió bruscament.

És important saber que només es poden posar els dits dins de la boca del nen si el cos estrany és visible i es pot treure fàcilment amb una pinça. Mai s’ha d’explorar a cegues la boca i la via aèria, ja que podria provocar l’impacte del cos estrany i fer una obstrucció completa.

És convenient portar el nen al metge després de qualsevol incident major d’ofec, especialment si persisteix la tos, té dificultat per respirar o empassar.

RCP en Cas d'Inconsciència Infantil

Si el nen o lactant es queda inconscient, es procedirà a fer les maniobres d’RCP: cinc ventilacions de rescat i iniciar massatge cardíac; 15 compressions / 2 ventilacions. Si hi ha dos socorristes s’aconsella fer 15 compressions: 2 ventilacions durant dos minuts cada socorrista.