Art de la Il·lustració i Neoclassicisme: David, Canova i Goya

L'Art de la Il·lustració

La Il·lustració és un moviment que es basa en l'aplicació del racionalisme a l'anàlisi i estudi dels diferents àmbits de la política, la societat, la ciència i la cultura, rebutjant les idees de caire religiós, màgic o mític. L'ideal dels il·lustrats és una societat humana basada en la raó i encaminada a la recerca de la felicitat.

En l'art, l'època de la Il·lustració (aproximadament entre 1750 i 1850) coincideix amb l'aparició de tres disciplines que es dediquen al seu estudi:

• Estètica
• Crítica d'Art
• Història de l'Art

Durant aquest període, hi ha manifestacions més o menys aïllades del geni creador de determinats artistes:

1. Gust Rococó: Continua vigent en ambients cortesans i aristocràtics.
2. Neoclassicisme: Estil que predomina al llarg de l'últim terç del segle XVIII.
3. Visionaris: Paral·lelament al Neoclassicisme, actuen alguns artistes que podem qualificar com a visionaris, com l'arquitecte Ledoux i Goya.

El Neoclassicisme

Concepte del Neoclassicisme

El Neoclassicisme és l'estil artístic que s'identifica més clarament amb els ideals de la Il·lustració, sobretot per la crítica dels il·lustrats al gust rococó. També va influir l'impacte produït pels descobriments arqueològics de l'antiguitat grega i romana.

Arquitectura Neoclàssica

L'arquitectura grega i romana va ser el model fonamental. França és el país on l'arquitectura neoclàssica es manifesta de forma més esplèndida. Una gran figura és Jacques-Germain, admirador del gòtic i del classicisme.

A Anglaterra, assolí popularitat l'arquitectura de Palladio i Bramante. A Alemanya, destaca la Porta de Brandenburg de Berlín. A Espanya, l'estil arriba amb l'ascens al tron de Carles III.

Escultura i Pintura Neoclàssica

Antonio Canova (Escultura)

Antonio Canova és la figura central de l'escultura neoclàssica i exemplifica l'esperit de l'estil:

• Línia pura i claredat compositiva.
• Utilitza materials nobles.
• Tractava temes mitològics i retrats de papes, noblesa i alta burgesia.

Recull la tradició escultòrica de Bernini, però retrata els seus personatges nus, com en el seu Monument a Napoleó.

Jacques-Louis David (Pintura)

Jacques-Louis David és un pintor francès que participa activament en la Revolució Francesa. La caiguda de Napoleó suposa l'exili i el declivi de la seva carrera artística. L'estudi de l'obra de David ens permet comprendre trets essencials de la pintura neoclàssica:

• Definició de l'espai per l'aplicació del principi de perspectiva lineal.
• Tendència clara a situar els personatges en un pla únic.
• El dibuix preocupa molt més que el color.
• Prescindeix de tota decoració supèrflua.
• Preocupació temàtica pel món clàssic.

Francisco de Goya i Lucientes

Francisco de Goya y Lucientes neix el 1746 a Fuendetodos (Saragossa). Marxa molt jove a Saragossa, on fa l'aprenentatge com a pintor al taller de José Luzán, i posteriorment completa la seva formació amb estades a Madrid i Itàlia. Es casa amb la germana del pintor Francisco Bayeu, la qual cosa li facilita contactes.

Ingressa a l'Acadèmia i aconsegueix encàrrecs importants, sent nomenat pintor de cambra del rei Carles IV. La Guerra del Francès (Guerra de la Independència) i la restauració absolutista de Ferran VII li marquen profundament la vida. Es torna vell, malalt i aïllat, i s'exilia a Bordeus (França), on morí el 1828.

Tècnica Pictòrica de Goya

En la seva tècnica pictòrica, predomina el color sobre la forma. Les seves obres inicials són clares i lluminoses, però evolucionen cap a les Pintures Negres, on predomina l'absència de color (el negre).

La tècnica de Goya es fa cada vegada més ràpida, amb pinzellades soltes i una textura molt gruixuda. Al llenç, es tracta d'expressar amb taques de color. Quant a la concepció del quadre, el sentiment domina l'obra i deforma la realitat, ja que vol transmetre la seva visió del món.

Com a gravador, Goya és un artista formidable. La tècnica que utilitza principalment és l'aiguafort.

Evolució Artística (Quatre Etapes)

1a Etapa (Fins 1792): Formació i Introducció a la Cort

Fase de formació i d'introducció a la cort, amb una tendència molt marcada a la pinzellada solta. Exemple: Crist Crucificat. El més interessant d'aquesta etapa són els cartrons per a tapissos de tema costumista en general.

2a Etapa (1793-1808): Retratista i Introspecció

Pateix una greu malaltia de la qual queda sord, fet que el fa ser més introspectiu. Desenvolupa una intensa tasca de retratista de la família reial. Exemple: La Família de Carles IV. D'aquesta època també són Las Majas, la nua i la vestida.

3a Etapa (1808-1819): Guerra i Crítica Social

La guerra popular contra la invasió napoleònica va sacsejar la consciència de Goya. Obres de tema bèl·lic, com Els Desastres de la Guerra i Els Afusellaments del 3 de Maig, on critica la irracionalitat i la crueltat de la guerra. També realitza El Colós.

4a Etapa (1820-1828): Les Pintures Negres

Malalt, vell i perseguit, es refugia en una modesta casa vora el Manzanares (la Quinta del Sordo), on pinta les parets de dues habitacions. Els temes són propis del malson, amb pinzellades llargues i colors foscos.