Art i Història Bizantina: De Constantinoble a l'Esplendor

Història i Esplendor de l'Imperi Bizantí

L'emperador Constantí I va consagrar la ciutat de Constantinoble. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476, Constantinoble esdevingué l'única hereva de la dignitat imperial romana i passà a ser la capital cultural i el model artístic a imitar. Al segle VI, la ciutat, ara coneguda com Bizanci, va assolir la màxima esplendor i es va convertir en una metròpoli amb un gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural.

Períodes Clau de l'Art Bizantí

Durant els segles VIII i IX, la iconoclàstia, les arrels ideològiques de la qual es nodrien del pensament cristià oriental, va provocar la destrucció de les imatges.

La pèrdua de poder polític va finalitzar amb la presa de Constantinoble l'any 1453 pels turcs otomans, que s'havien convertit a l'islam.

1. El Segle d'Or de la cultura i l'art bizantí (Regnat de Justinià I i la dinastia dels Heraclis).
2. El període iconoclasta (726-843): es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses, i les d'èpoques anteriors van ser destruïdes.
3. El període posticonoclasta (843-1453), en el qual es va produir el Cisma d'Orient, que va suposar la separació entre l'Església d'Occident i la d'Orient, un sisme que va ser l'origen del sorgiment de l'Església Ortodoxa Oriental.

Característiques Generals de l'Art Bizantí

Les obres arquitectòniques i els mosaics evoquen la magnificència de les cerimònies litúrgiques, la sumptuositat i la grandesa de l'imperi, la majestat de la família reial, i el luxe i l'ostentació de la Cort. Aquesta riquesa és testimoni de la diversitat i la solidesa del llegat cultural que es rep de l'art bizantí.

L'arquitectura bizantina s'adequa al culte i a la litúrgia.

El conjunt de les arts pictòriques va tenir una gran presència en l'art bizantí, amb l'excepció del període iconoclasta.

Arquitectura Bizantina: Elements Clau

Es mantenen elements constructius com l'atri, el nàrtex o la coberta de fusta a dues aigües. S'hi van afegir elements com la tribuna, un espai reservat a les dones ubicat a la part superior dels murs. També s'utilitzen les petxines, l'arc de mig punt, la volta de canó (en espais longitudinals) i la volta d'arestes (en espais quadrangulars).

El Mosaic Bizantí: Art i Simbolisme

L'art bizantí va enriquir i embellir els interiors de les esglésies cobrint amb mosaic les parets, les voltes i les cúpules. Destaca l'ús d'una gamma cromàtica molt rica, en la qual el daurat té una presència molt rellevant.

Destaca la representació hieràtica, simètrica, plana i frontal dels personatges sobre un fons daurat. Aquesta representació antinatural, que situa els personatges fora de la realitat i del temps, té en la concepció cristiana de l'època una lectura simbòlica segons la qual ocupen l'espai que la Providència divina els ha assignat per l'eternitat.

Exemples de Mosaics Bizantins

• Basílica de San Vitale a Ravenna
• Baptisteri dels Arrians a Ravenna