Art i Història de l'Antiga Grècia: Èpoques Arcaica, Clàssica i Hel·lenística

Context Històric: L'Època Arcaica (s. VII a.C - 499 a.C)

Denominem arcaic al període comprès entre l’establiment dels pobles grecs a la península dels Balcans i les guerres mèdiques. Aquest període es caracteritza per l'aparició de l'oligarquia. Culturalment, considerem que l’època arcaica s’inicia amb els primers jocs olímpics celebrats a Olímpia l’any 776 a.C. En l’àmbit literari, sorgeixen els poemes èpics d’Homer: la Ilíada i l’Odissea (s. VIII a.C) i és també el moment del naixement de la filosofia amb figures com Tales de Milet o Pitàgoras. En l’àmbit artístic, en arquitectura van aparèixer els primers trets de l’ordre dòric i del jònic. L’art reflecteix els canvis polítics i socials. En l’escultura, el tema preferit és la representació de la figura humana: kouroi i korai, on tot i la marcada influència de l’estatuària egípcia i oriental, s’inicia el camí cap a la recerca de l’antropocentrisme i de l’ideal clàssic. Aquest període finalitza amb l’inici de les guerres mèdiques contra els perses.

Kore

L'Època Clàssica (499 a.C - 323 a.C)

És l’època de major esplendor tant econòmic com polític. Destaquen dues grans polis enfrontades entre elles: Atenes i Esparta.

Conflictes Bèl·lics:

• Guerres Mèdiques (Pèrsia - Atenes, 499 - 479 a.C)
• Guerra del Peloponès (Atenes - Esparta, 431 - 404 a.C)

Atenes va ser la polis més representativa d’aquesta època i es desenvoluparà la democràcia. Pèricles serà el personatge més representatiu. Pèricles va decidir restaurar els monuments de l’Acròpoli destruïts després de la victòria de Grècia sobre els perses; però també com a mostra de la supremacia d’Atenes en Grècia en l’economia i la política controlant la Lliga de Delos i les seves riqueses. Durant el seu mandat les arts i les ciències van assolir un gran esplendor i destaquem: Miró, Policlet, Fídies, Sòcrates o Hipòcrates. Aquesta època finalitza amb la mort d’Alexandre el Gran. La consideració social de l’artista era la d’un especialista en el seu ofici, havien de seguir les directrius dels clients. Les obres d’art eren més valorades que l’artista.

Discòbol

Els jocs Pítics eren un dels quatre jocs Panhel·lènics de l'antiga Grècia, disputats cada quatre anys al santuari d'Apol·lo a Delfos. Es disputaven en honor del déu Apol·lo, déu de la música i la llum, dos anys abans i dos anys després dels jocs Olímpics.

Dorífor

Es feien moltes escultures en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, on es plasmava l’ideal de bellesa. Per als grecs, l’esport era molt important, per la qual cosa abunden les estàtues d’atletes com aquesta.

Riace, Hermes, Partenó, Nike

Aquestes obres tenien funcions propagandístiques destinades a encoratjar els ciutadans, donat que Atenes es trobava en plena guerra contra Esparta, amb resultat advers.

Erecteon

La construcció va patir constants interrupcions a causa de la guerra del Peloponès.

L'Època Hel·lenística (323 - 31 a.C)

El període hel·lenístic comença amb la mort d’Alexandre el Gran (323 aC). L’imperi es va fragmentar en diversos regnes, i la cultura de l’antiga Grècia es va traslladar cap a l’Orient, on van prosperar noves ciutats, sorgint una cultura de gran luxe i refinament estètic. Atenes deixa de ser la capital cultural i apareixen nous centres culturals i artístics com Rodes, Alexandria o Pèrgam. L’Art abandona l’idealisme de l’època clàssica i s’endinsa per nous camins a la recerca d’un major realisme, mostrant una gran diversitat temàtica, un major dinamisme i teatralitat.

Pèrgam

Època del regnat d’Èumenes II, de la dinastia atàlida (fill d’Atal I), que feu aixecar l’altar per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia.

Victsamot, Laocoont, Epidaure

Epidaure formava part de la Lliga del Peloponès, liderada per Esparta, i que va lluitar contra Atenes i la Lliga de Delos durant les guerres del Peloponès.