Art Grec i Romà: Guia d'Arquitectura, Escultura i Context

Art Grec: Característiques i Evolució

Arquitectura Grega

L'arquitectura grega es fonamenta en l'escala humana, cercant sempre l'ordre i la raó. La seva concepció de la bellesa es basa en la perfecció i l'equilibri de les formes.

• Tècnica constructiva: Arquitravada (ús de línies rectes, sense arc ni volta).
• Estils o ordres: Dòric, Jònic i Corinti.

Tipologies Arquitectòniques

1. Arquitectura Civil

Destaca el teatre, concebut per a la representació de tragèdies i comèdies. Estava dissenyat per garantir una visibilitat i acústica perfectes. Les seves parts principals són:

• Càvea: Graderies per al públic.
• Orquestra: Espai circular central per al cor.
• Escena: Plataforma elevada on actuaven els actors.

2. Arquitectura Religiosa

El temple grec té el seu origen en el mègaron micènic, una estructura simple amb tres espais: pronaos, naos i opistòdom.

El Temple Grec

Parts del Temple

• Planta regular amb una sala central (cel·la o naos) que allotjava l'estàtua de la divinitat.
• Un pòrtic d'entrada anomenat pronaos.
• A la part posterior, una sala tancada anomenada opistòdom, sense accés a la naos i sovint utilitzada com a tresor.

Classificació dels Temples

• Segons el nombre de columnes a la façana: Tetràstil (4), Hexàstil (6), Octàstil (8), Decàstil (10).
• Segons la disposició del pòrtic: Pròstil (pòrtic només al davant) i Amfipròstil (pòrtic al davant i al darrere).
• Segons les columnes perimetrals: Perípter (rodejat de columnes), Pseudoperípter (amb columnes adossades al mur), Dípter (amb doble filera de columnes).
• Segons la posició dels murs: In antis (quan els murs laterals de la cel·la s'avancen fins a l'alçada de les columnes del pòrtic).
• Segons la planta: Tholos (planta circular).

Context Històric i Períodes

Els dòrics conquereixen el Peloponès, donant pas a la civilització cretomicènica. Més tard, les Guerres Mèdiques (499-479 aC) contra els perses consoliden el poder d'Atenes. Les Guerres del Peloponès (431-404 aC) enfronten Atenes amb altres polis. Finalment, Alexandre el Gran unifica el món hel·lènic, però a la seva mort (323 aC), l'imperi es fragmenta. L'art grec rep influències d'Egipte i Mesopotàmia.

Períodes de l'Art Grec

• Període Arcaic: segle VII - 475 aC
• Període Clàssic: 475 - 323 aC
• Període Hel·lenístic: 323 - 31 aC

Antecedents

• Art Cretenc o Minoic: Caracteritzat pels seus palaus amb columnes vermelles i capitells amb àbac i equí. Les figures mostren un perfil d'influència egípcia però amb més moviment.
• Art Micènic: Destaca pels seus recintes emmurallats i els palaus amb el mègaron com a espai central. També apareix el tholos (tombes de falsa cúpula).

Característiques Generals

La filosofia grega, resumida en la frase de Protàgores “L’home és la mesura de totes les coses”, marca un canvi fonamental. Es passa de la monumentalitat egípcia a l'harmonia i la proporció basades en l'escala humana.

Escultura Grega

És un procés constant cap a la representació de la bellesa ideal. Els materials més utilitzats són el bronze i el marbre. Es manifesta en relleus (frisos, altars, timpans) i en l'escultura exempta. El tema principal és la figura humana, representant déus, herois i atletes segons el període.

Art Romà: Poder, Funcionalitat i Eclecticisme

Context Històric

La península Itàlica estava habitada per diversos pobles: lígurs, umbres, etruscs, samnites, sabins i llatins. Segons la llegenda, els sabins i els llatins van fundar Roma (753 aC).

Períodes Principals

• Monarquia (753–509 aC): Governen reis etruscs de la Toscana, que deixen una gran empremta artística.
• República (509–31 aC): Expulsió dels etruscs. Període de conquestes i expansió territorial.
• Imperi (31 aC–476 dC): Època d'emperadors i províncies. L'imperi cau l'any 476 dC.

Roma va desenvolupar una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial. El seu art, amb influència etrusca i grega, es va convertir en una eina d'ostentació del poder, especialment durant l'època imperial. L'Edicte de Milà (313 dC) i l'Edicte de Tessalònica (380 dC) van consolidar el cristianisme com a religió oficial.

Antecedent: L'Art Etrusc

• Arquitectura: Ús de l'arc i la volta, tombes cobertes i temples quadrangulars d'ordre toscà.
• Escultura: Amb una clara finalitat realista.

Característiques Generals de l'Art Romà

És un art eclèctic (fusiona influències etrusques, gregues i hel·lenístiques), pràctic i funcional.

• Arquitectura: Domina la tècnica. S'utilitzen l'arc de mig punt, la volta de canó i la volta d'aresta. Es crea l'ordre toscà i s'adapta la basílica.
• Escultura: Predomina el realisme (influència etrusca) i una forta consciència històrica.
• Pintura: El mosaic esdevé una de les formes decoratives més importants.

Urbanisme Romà

L'urbanisme és un instrument clau de romanització. Les ciutats es planifiquen seguint una estructura de quadrícula basada en dos eixos principals: el cardo (nord-sud) i el decumanus (est-oest).

Arquitectura Romana

Es construeixen grans edificis públics i privats (domus) amb pedra, maó, marbre i el revolucionari ciment romà (opus caementicium).

Edificis Religiosos

Els temples romans se situen sobre un podi elevat amb un pòrtic i una escalinata frontal. Solen ser de planta rectangular, tot i que també n'hi ha de circulars (com el Temple de Vesta o el Panteó).

Edificis Civils

• Oci i espectacles: Termes, teatres, amfiteatres i circs.
• Administratius: Basíliques (planta rectangular, tres naus i absis).
• Commemoratius: Columnes historiades i arcs de triomf.

Escultura Romana

Sovint subordinada a l'arquitectura, combina realisme i idealisme. Els materials més comuns són la pedra, el bronze i el marbre.

• Tipologies principals:
  • Retrat: Bust, escultura eqüestre o de cos sencer (exempta). Mostra un gran realisme.
  • Relleu històric: Decora altars (com l'Ara Pacis), arcs de triomf i columnes, narrant gestes militars o polítiques.

Pintura i Mosaic

La pintura s'utilitzava principalment per a la decoració interior de domus i vil·les, amb temàtiques quotidianes i realistes. Els estils pompeians més coneguts són l'incrustació, l'arquitectònic i l'ornamental.

El Mosaic Romà

Elaborat amb petites peces anomenades tessel·les, s'utilitzava per pavimentar terres i decorar murs.

• Tipus segons les tessel·les:
  • Opus tessellatum: Peces cúbiques regulars i de mida mitjana.
  • Opus vermiculatum: Peces molt petites que permeten un gran detallisme.
  • Opus sectile: Peces de marbre de diferents mides i formes tallades a mida.