L'Art Grec i Romà: Context Històric i Característiques

Dorífor: 430 aC

Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques, on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes... [i altres fets o personatges no citats aquí]

Estil: Grec clàssic

Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”. Moment de màxim esplendor de l’art grec. Aparició de l’ordre jònic. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies i Miró.

Característiques:

• Embalum rodó
• Contrapposto (explicar-ho)
• Frontalitat
• Unifacialitat
• Cànon anatòmic de set caps
• Rostre dividit en tres parts iguals

Tècnica:

Talla. Original en bronze [tècnica de buidatge o fosa]. Còpia romana en marbre.

Significat:

Jove atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la seva prova de llançament. Plenitud juvenil com a ideal antropològic abstracte. Conjunció dels valors intel·lectuals i físics en equilibri.

Funció:

Commemorativa. Ús habitual com “ex-vot” religiós. Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat.

Mansion Carre: Cronologia: 16 aC

Context històric i cultural

Context: Època imperial. Romanització. Divisió en províncies. Pau d’August. Màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist.

Cultura:

Ovidi: Les Metamorfosis; Virgili: La Eneida (30-19 aC).

Estil: Romà imperial

Característiques:

• Consolidació de l’arquitectura (Panteó)
• L’art al servei de l’emperador
• Arquitectura commemorativa: columnes, arcs triomfals
• Consolidació de l’escultura (imatge d’emperadors)
• Moment àlgid de la pintura mural: estils ornamental i estil il·lusionista
• Realisme plàstic
• Cultura llatina
• Tipus de planta: planta rectangular

Espais interiors i exteriors:

Sistema constructiu arquitravat. Temple hexàstil. Columnes corínties. Pseudoperípter: columnata adossades al voltant del temple; cel·la sense opistòdom. Pòdium.

Materials: Pedra calcària blanca

Significat:

Temple dedicat als númens romans i a Gai i Luci Cèsar, nets d’August i fills de la seva filla Júlia i Agripa. Fou erigit en honor de l’emperador i de la seva família.

Funció:

Romanització dels territoris conquerits. Culte imperial.

Espai i elements estructurals:

El temple grec es recolza sobre un pòdium i té entrada pels quatre costats; el romà té una escalinata d’entrada. El grec té naos, pronaos i opistòdom; el romà pòrtic i cel·la.

August de Prima Porta

Cronologia: 19 aC (còpia 14 dC)

Context històric i cultural

Època imperial. Romanització. Divisió en províncies. Pau d’August. Màxim període de l’expansió de l’Imperi Romà. Sòlida estructura social, jurídica (Dret romà), política i comercial. Naixement de Jesucrist.

Cultura:

Ovidi: Les Metamorfosis; Virgili: La Eneida (30-19 aC).

Estil: Romà imperial

Característiques:

• Consolidació de l’arquitectura (Panteó)
• Arquitectura commemorativa: columnes, arcs triomfals
• Consolidació de l’escultura (imatges d’emperadors)
• Moment àlgid de la pintura mural: estils ornamental i estil il·lusionista
• Realisme plàstic
• Cultura llatina

Característiques formals i estructurals:

Escultura d’embalum rodó; contrapposto a la manera del Dorífor de Policlet. Unifacialitat. Alts relleus en la cuirassa.

Tècnica:

Fosa en l’original i talla en el que analitzem. Materials: bronze en l’original i marbre de Carrara a la còpia de l’any 14 dC.

Tema:

Retrat idealitzat d’August.

Significat:

Fet per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i la Hispània.

Iconografia:

A la cuirassa, detalls dels èxits a la Gàl·lia i Hispània; dofí de Venus amb Eros per recordar el caràcter diví d’August, que com a membre de la gens Iulia era descendent d’Enees, fill de Venus i Anquises; també hi són representats Diana i Apol·lo, divinitats protectores de la casa imperial. Identificació del poder polític i religiós. Al voltant de la cintura hi ha una capa anomenada paludamentum.

Funció:

Propagandística del poder imperial. La segona versió va ser feta per a la mansió de Llívia, esposa d’August, un cop aquest havia mort.

Ara Pacis

Títol: Ara Pacis Augustae o Altar de la Pau d’August

Autor: desconegut

Cronologia: 13-9 aC

Material: marbre de Carrara

Mides: 3,68 m x 11,60 m x 10,65 m

Estil: romà imperial

Localització actual: Museu dell’Ara Pacis, via Ripetta, Roma

Localització original: Camp de Mart, Roma

Context:

L'Ara Pacis (Altar de la Pau) és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà. Es troba a Roma i va ser construït entre el 13 i el 9 aC per decisió del Senat, en acció de gràcies pel retorn de l'emperador August després de les seves victorioses campanyes a Hispània i Gàl·lia, on hi havia hagut un període de revoltes constants. Durant 3 anys, August havia estat fora de Roma i finalment aconseguí imposar la pau.

Està dedicat a la deessa de la Pau i aixecat a Roma, al Camp de Mart, on cada any els sacerdots i vestals havien de sacrificar un moltó i dos bous. El conjunt del monument va estar molts segles desaparegut, i quan es descobrí, s’interpretà erròniament. L’emplaçament actual de l’Ara Pacis no és l’original, ja que en temps de Mussolini es va traslladar a un edifici a tocar de les ruïnes del mausoleu d’August.

Anàlisi formal:

És una construcció de planta rectangular, sense coberta, que envolta un altar interior i central en forma d’U. Aquest es troba damunt d’una mena de pòdium quadrat amb graons al voltant, omplint tot l’espai. Té dues portes alineades sobre l’eix de simetria, originàriament en una direccionalitat O-E. El mur exterior, totalment cobert de relleus escultòrics, està dividit en dos registres. Un baix, amb decoració vegetal, separat del de dalt per una sanefa que forma esvàstiques; les plantes s’estructuren a partir d’un centre amb les tiges formant cercles, i decorades amb fulles d’acant. Al registre més alt hi ha dues comitives i altres escenes mitològiques relacionades amb l’emperador August. Als cantons i a banda i banda de les portes, les franges longitudinals estan delimitades verticalment per pilastres de capitell corinti. El mur interior es divideix de la mateixa manera: a baix hi ha una empallissada, rematada per una sanefa, i a dalt hi ha una garlanda, amb fruits de tots els temps, fent festons, lligats a cranis de toro. També hi ha una mena de taula amb forma d’U amb una escala de set graons.

Iconografia:

Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals. Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici del brau a l’altar.

Funció:

Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals. Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici del brau a l’altar.

Models i influències:

Els murs interiors estan decorats amb garlandes, bucranis... Són elements utilitzats en els sacrificis, on tot s’engalanava amb les garlandes vegetals. Això relacionat amb la natura vol dir que tot mor i torna a néixer, es renova, igual que August havia renovat l’Imperi. També simbolitzen la prosperitat de l’Imperi, l’abundància. El bucrani és l’esquelet que queda després del sacrifici del brau a l’altar.