Art Grec i Romà: Característiques Clau i Diferències

Característiques de l'Art Grec

Arquitectura Grega: Ordres i Temples

L'arquitectura grega és arquitravada, utilitza els ordres dòric, jònic i corinti, i la pedra i el marbre com a materials principals.

A part dels temples, els edificis públics mantenen els ordres clàssics.

• El monument més important és el temple, i l'element més destacat, les columnes.
• Ús de carreus.

Escultura Grega: Idealització i Evolució

Els models no pertanyen a una persona concreta, sinó que són idealitzats.

Moltes escultures de bronze han desaparegut perquè es podien fondre per crear-ne de noves.

• L'escultura arcaica presenta una anatomia hieràtica, que s'anirà flexibilitzant i tornant més natural, avançant en l'expressió de les realitats anatòmiques i la idealització humanista. Els cabells són geomètrics.
• L'escultura clàssica mostra acció al cos i melancolia a l'expressió. Els escultors parteixen de la realitat de la forma humana i els seus moviments per construir, a partir d'aquesta base, una escultura idealitzada. Relacionen numèricament cada part amb les altres i totes amb el conjunt per aconseguir simetria, una de les bases de la bellesa grega. Conceptes clau inclouen el contrapposto (recolzar-se sobre una cama relaxada) i la corba praxiteliana (forma de S invertida).
• En els moments inicials de l'escultura hel·lenística hi predomina un estil senzill, d'actitud reposada i gest sobri. Amb el pas del temps, es va tornant més dramàtica, amb vestits en moviment o rostres que expressen angoixa i emoció.

Característiques de l'Art Romà

Arquitectura Romana: Innovació i Urbanisme

S'utilitzen l'arc i la volta, heretats dels etruscos. De l'art grec adopten els ordres arquitectònics i hi afegeixen el toscà i el compost. El material més utilitzat és el morter, molt resistent i de llarga durada.

Utilitzen els edificis amb finalitats propagandístiques.

L'urbanisme romà ordena la ciutat racionalment en forma de quadrícula, amb dos eixos principals: el cardo i el decumanus. A l'encreuament d'aquests, s'hi troba el fòrum.

Existeix arquitectura pública i privada.

• Destaquen les tombes, l'interior de les quals estava pintat amb la tècnica del fresc, que recreava l'àmbit familiar del difunt.
• En l'arquitectura pública religiosa predominen els temples, rectangulars o circulars, d'influència grega.
• De l'arquitectura pública civil destaquen:
  • Les basíliques
  • Els banys públics o termes
  • Els monuments commemoratius
  • Els edificis destinats al lleure (teatre, circ i amfiteatre)
• De les obres d'enginyeria destaquen les calçades, els ponts, els aqüeductes, les preses i els ports.

Escultura Romana: Retrat i Narrativa

És d'influència etrusca i grega. Els dos corrents principals són l'hel·lenitzant (o aristocràtic) i el popular.

Els materials més utilitzats són el bronze i el marbre, tot i que també feien servir matèries artificials o orgàniques.

El tema principal és l'ésser humà.

• Els rostres de les escultures són retrats, ja no models idealitzats.
• Els homes, en comptes de fotos, tenien màscares de cera dels seus avantpassats.
• Introspecció psicològica.

El caràcter realista i el gust per la narrativa es reflecteixen en les dues tipologies principals:

• El retrat: evoluciona d'un retrat idealitzat i detallista a un d'esquematitzat.
• El relleu històric: té un alt grau de realisme, profunditat i narrativitat, i es localitza en columnes, arcs i monuments funeraris.

Pintura Romana: Frescos i Mosaics

La pintura mural decora els interiors de les cases i altres arquitectures en forma de frescos, sovint recoberts amb una capa de cera per fer més vius els colors.

Quatre estils pictòrics:

1. El primer imita plaques de marbre.
2. El segon projecta sobre la paret arquitectures il·lusòries.
3. El tercer ornamenta la paret amb una decoració molt fina i lineal sobre un fons fosc.
4. El quart retorna l'interès pels espais i crea arquitectures irreals i fantàstiques.

Les natures mortes i les pintures d'animals vius denoten el gust per la caça, la pesca i els fruits. També destaquen les escenes de vida quotidiana que reprodueixen els oficis dels ciutadans.

En els mosaics s'utilitzaven diferents tècniques:

• L'opus sectile: imitava plaques de marbre sense escenes.
• L'opus tessellatum: de grans tessel·les.
• L'opus vermiculatum: de petites tessel·les.