L'Art Grec Clàssic: Escultors, Períodes i Ordres Arquitectònics

Escultors Destacats de l'Antiga Grècia

Miró (Escultor del Discòbol)

Miró, que es va dedicar gairebé exclusivament al bronze, va donar a les seves escultures la captació del moviment, com el cèlebre Discòbol. Totes les seves obres es coneixen gràcies a còpies realitzades posteriorment.

Fídies (Escultor del Partenó)

Fídies, escultor del Partenó i de les cèlebres estàtues criselefantines, se li atribueixen moltes altres escultures com la gran estàtua d'Atena Prómakhos. Les obres que se'n conserven són còpies de l'època romana.

Policlet (El Cànon de les Proporcions Ideals)

Policlet, la seva fama és reconeguda per les proporcions ideals del seu cànon del cos humà, que va quedar visible en el Dorífor i el Diadumen, totes realitzades en bronze i desaparegudes. Com en els casos anteriors, van ser copiades en marbre pels escultors romans.

Períodes de l'Art Grec

• L'Era Arcaica: De les invasions indoeuropees a l’establiment de l’Imperi per la Mediterrània (s. VIII aC - V aC). S’estableixen els ordres arquitectònics. Influències egípcies i perses.
• L'Època Clàssica: De les Guerres Mèdiques a l’Imperi d’Alexandre el Gran (s. V - III aC). Màxim esplendor de la cultura i l’art grec, que coincideix amb l’època de Pèricles a Atenes.
• El Període Hel·lenístic: De la mort d’Alexandre el Gran i la formació dels regnes hel·lenístics a la conquesta romana (s. III aC - I dC). L’Art adquireix unes característiques pròpies, síntesi de l’art grec clàssic i les influències orientals.

Els Ordres Arquitectònics

La columna consta de base, fust i capitell. Sobre les columnes s'assenta l'entaulament, que consta d'arquitrau, fris i cornisa. Sobre les façanes principals, formats per la teulada a dues aigües, estan els timpans o frontó.

Ordre Dòric

La columna s'aixeca sobre un estilòbat sense base. El fust té setze o vint estries que es tallen en arestes agudes. Aquest acaba sobre un collarí, sobre el qual hi ha un capitell format per l'equí i l'àbac. L'entaulament és format per un arquitrau llis i un fris on s'alternen els tríglifs i les mètopes. Exemple: El Partenó.

Ordre Jònic

És més esvelt que no pas el dòric. La columna en aquest cas té base i el fust s'uneix a un capitell format per dues volutes. L'arquitrau no és llis, sinó que està dividit en tres franges, i el fris no està dividit en mètopes i tríglifs, sinó que és una zona en la qual es desenvolupa lliurement la decoració escultòrica. Exemple: L'Erecteu.

Ordre Corinti

Pot ser considerat com una varietat de l’estil jònic. La columna és molt semblant a la jònica en la base i el fust. Els capitells corintis són molt variats, però en general el tambor està decorat amb fulles d’acant coronades per quatre volutes.

Anàlisi d'Obres Arquitectòniques Greques

El Partenó

• Títol: El Partenó
• Autor: Ictinos i Cal·lícrates
• Cronologia: Segle V a. C.
• Estil: Clàssic grec
• Tipologia: Temple
• Localització: Acròpoli d’Atenes
• Elements de suport: Columnes i mur
• Elements suportats: Entaulament (arquitrau, fris, cornisa) i frontó amb timpà i teulada a dues vessants.
• Materials: Marbre blanc de la pedrera del Pentèlic i fusta.
• Descripció de l’alçada i de la planta. Altres característiques: Façana i obertures, unitat/fragmentació, punts ordenadors.
• Il·luminació: Abundant, nítida.
• Decoració: Tipus de decoració, interior i exterior.

L'Erecteu

• Títol: Erecteu
• Autor: Mnèsicles
• Cronologia: s. V a.C.
• Estil: Grec Clàssic
• Tipologia: Temple
• Localització: Acròpoli d’Atenes
• Elements de suport: Columnes i mur.
• Elements suportats: Entaulament (arquitrau, fris, cornisa) i frontó amb timpà i teulada a dues vessants.
• Materials: Marbre blanc de la pedrera del Pentèlic.
• Descripció de l’alçada i de la planta. Altres característiques: Façana i obertures, unitat/fragmentació, punts ordenadors.
• Il·luminació: Abundant, nítida.
• Decoració: Tipus de decoració, interior i exterior.

Temple d'Atena Niké

• Títol: Atena Niké
• Autor: Cal·lícrates
• Cronologia: Segle V aC
• Estil: Temple jònic
• Material: Marbre del Pentèlic.
• Sistema constructiu: Arquitravat.
• Localització: Acròpoli d’Atenes, Grècia.

El Teatre d’Epidaure

• Títol: El Teatre d’Epidaure
• Autor: Policlet el Jove
• Cronologia: Segle IV a. C.
• Estil: Clàssic grec
• Tipologia: Teatre
• Localització: Epidaure (Peloponès), Grècia.
• Elements de suport: Mur de contenció laterals.
• Elements suportats: No té coberta.
• Materials: Pedra calcària.
• Descripció de l’alçada i de la planta. Altres característiques: Façana i obertures, unitat/fragmentació, punts ordenadors.
• Il·luminació: Abundant, natural, nítida.
• Decoració: Tipus de decoració, interior i exterior.
• Relació amb l’entorn urbanístic: Harmonitza amb l’Acròpolis. Espai obert relacionat amb l’exterior.

L'Altar de Zeus a Pèrgam

• Títol: L’Altar de Zeus a Pèrgam.
• Autor: Desconegut.
• Cronologia: Segle IV a. C.
• Estil: Grec Hel·lenístic.
• Tipologia: Temple
• Localització: Acròpoli de Pèrgam.
• Elements de suport: Columnes i mur.
• Elements suportats: Entaulament (arquitrau, fris, cornisa). No té coberta.
• Materials: Marbre blanc.
• Descripció de l’alçada i de la planta. Altres característiques: Façana i obertures, unitat/fragmentació, punts ordenadors.
• Il·luminació: Abundant, nítida.
• Decoració: Tipus de decoració, interior i exterior.
• Relació amb l’entorn urbanístic: Harmonitza amb l’Acròpolis. Espai obert relacionat amb l’exterior.