Art Grec Antic: Períodes, Estils i Obres Mestres
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 6,66 KB
Introducció a l'Art Grec Antic
La cultura grega va néixer aprenent d'Egipte entre els segles IX i VIII aC. Aquesta civilització va estar profundament marcada per esdeveniments clau com les Guerres Mèdiques (499-475 aC), la Guerra del Peloponès (431-404 aC), la unificació i el domini dels macedonis sota Alexandre el Gran, la seva mort el 323 aC, i la posterior divisió entre Orient i Occident.
Períodes Artístics de Grècia
- Període Arcaic (VIII-475 aC): Es fixen els estils artístics i comença la seva evolució.
- Període Clàssic (475-323 aC): Des de la fi de les Guerres Mèdiques fins a la mort d'Alexandre el Gran. Representa la màxima esplendor de l'art grec.
- Període Hel·lenístic (323-31 aC): Caracteritzat per un gran refinament cultural.
Característiques Generals de l'Art Grec
- Antropocentrisme: L'home com a mesura de totes les coses.
- Funció estètica i contemplativa de l'art.
- Gran importància de l'artista.
- Raó en l'art: manifestada en l'urbanisme i la recerca de l'harmonia.
Arquitectura Grega: Bellesa i Equilibri
L'arquitectura grega es caracteritza per la recerca de la bellesa a través de l'equilibri. És una arquitectura arquitravada, que rebutja el monumentalisme excessiu i incorpora refinaments òptics i intercolumnis irregulars per aconseguir la perfecció visual.
Estils Arquitectònics Grecs
- Dòric (segle VII aC): Robust i auster.
- Jònic (segle VI aC): Més esvelt i decorat.
- Corinti (segle IV aC): El més ornamentat, amb capitells de fulles d'acant.
Escultura Grega: L'Ideal Humà
L'escultura és la disciplina que millor reflecteix els ideals grecs i ha tingut una gran influència fins al segle XX. La figura humana és el motiu principal, i les escultures eren sovint policromades, realitzades en bronze i marbre.
Evolució de l'Escultura Grega per Períodes
- Període Arcaic: Inspirada en models egipcis, es caracteritza per la simetria, la geometria, la rigidesa i el hieratisme. Malgrat això, mostra un enorme progrés en la representació humana.
- Període Clàssic: Consolidació del paper de l'artista. S'abandona la frontalitat i la rigidesa, s'estableixen els cànons de bellesa, s'aconsegueix un arrodoniment de la musculatura, postures més naturals i un creixent interès pels sentiments i les emocions.
- Període Hel·lenístic: Trenca amb la serenitat i l'equilibri clàssics. Busca l'escultura monumental, els grups escultòrics, els nus femenins, els temes quotidians i els retrats, amb una expressivitat més dramàtica.
El Partenó: Símbol de l'Acròpolis
El Partenó, construït entre el 447 i el 438 aC, és obra dels arquitectes Ictinos i Cal·lícrates, sota la supervisió escultòrica de Fídies. Aquest temple, dedicat a la deessa Atena, és l'element vertebrador de l'Acròpolis d'Atenes.
Característiques Arquitectòniques del Partenó
- Material: Principalment marbre del Pentèlic i fusta.
- Estil: Temple dòric, octàstil (8 columnes a la façana) i perípter (columnes que envolten tot el perímetre).
- Estructura: Presenta una pronaos hexàstil (sis columnes) i un pòrtic idèntic a l'opistòdom. La naos (sala principal) albergava una imponent estàtua d'Atena Pàrtenos, de 12 metres d'alçada i feta d'or i marfil (crisoelefantina), amb un pes aproximat d'una tona d'or. L'opistòdom comptava amb 4 columnes jòniques.
- Columnes: El peristil exterior estava format per 8 columnes dòriques a les façanes curtes i 17 a les llargues, amples i robustes.
- Refinaments òptics: Incorpora subtils correccions visuals per compensar les distorsions de la percepció humana, com l'èntasi de les columnes o la curvatura de l'estereòbat.
Decoració Escultòrica del Partenó
La decoració escultòrica del Partenó és excepcional:
- Mètopes: Relleus amb mètopes tant a l'exterior com a l'interior, dedicats a les lluites mitològiques (centauromàquia, amazonomàquia, gigantomàquia, etc.).
- Fris: El fris intern representava la Processó de les Panatenees, una celebració en honor a Atena.
- Frontons: Els frontons narraven diferents episodis de la vida d'Atena, com el seu naixement o la disputa amb Posidó per l'Àtica.
L'Erectèon: Un Temple Singular
L'Erectèon, construït per Mnèsicles entre el 421 i el 405 aC, és un temple jònic de marbre del Pentèlic, conegut per la seva estructura irregular i complexa, adaptada al terreny desigual de l'Acròpolis.
Característiques Arquitectòniques de l'Erectèon
- Estil: Predominantment jònic.
- Estructura: És un temple amfipròstil irregular. La façana est és hexàstil, la façana nord també és hexàstil, la façana oest presenta 4 columnes adossades, i la façana sud és famosa pel seu Pòrtic de les Cariàtides.
- Cariàtides: Aquestes figures femenines esculpides serveixen de columnes, destacant per la seva estètica i naturalisme, amb l'efecte de "draps molls" en la seva vestimenta.
- Decoració: La decoració escultòrica és menys profusa que al Partenó, però de gran qualitat.
Significat i Funció de l'Erectèon
L'Erectèon commemora tant déus com reis, sent un lloc de culte per a diverses divinitats i figures mítiques:
- Déus: Al seu interior es trobava el lloc on, segons la llegenda, Zeus va fer competir Posidó i Atena per la possessió de l'Àtica. A l'oest, es conservava l'olivera sagrada d'Atena.
- Reis: També honora figures com Erecteu, considerat l'iniciador del culte a Atena, i Cècrops, el rei mític que va escoltar Atena, la tomba del qual es creu que es trobava allà.
- Cariàtides: Les cariàtides, dones de Cària (una regió d'Àsia Menor), simbolitzen la humiliació del poble derrotat i la seva condemna a suportar el pes del temple, un recordatori de la victòria atenesa.