Art Grec Antic: Escultura i Arquitectura Clàssica i Hel·lenística

Kouros d'Anavyssos i Kore del Peplos

Informació clau:

• Tècnica: Sostracció i esculpit.
• Context històric:
  • Segles VIII i IX aC: Neix la cultura i l'art grec.
  • Segle VII aC: Contacte amb Mesopotàmia i Egipte, desenvolupament de les polis.
  • Segle VI aC: La població augmenta.

Els Guerrers de Riace

Informació clau:

• Datació: 460-430 aC.
• Ubicació: Museu Nacional de Reggio de Calàbria.
• Context històric: Període més important de Grècia, comencen les Guerres Mèdiques. Atenes destaca pel poder naval i Esparta pel terrestre.
• Obres relacionades: El Jove de Kritios, Posidó del cap Artemísion.

El Discòbol de Miró

Informació clau:

• Datació: c. 460 aC (còpia romana d'un original en bronze).
• Autor: Miró, un dels bronzistes més importants d'Atenes, actiu del 480 al 440 aC, alumne de l'escola de Polis d'Argos.
• Context històric: Ple domini sobre els perses, Atenes esdevé una democràcia.
• Obres relacionades: Guerrers de Riace, Atena i Màrsies.
• Tema: Jacint (segons algunes interpretacions).
• Significat: Amor (possible al·legoria).

El Dorífor de Policlet

Informació clau:

• Datació: 450-440 aC (còpia romana d'un original en bronze).
• Autor: Policlet.
• Context històric: Desenvolupament de les Guerres Mèdiques i del Peloponès, consolidació del model democràtic a Atenes. Policlet es fa famós a Atenes juntament amb Miró i Fídies.
• Concepte clau: El Cànon, lleis de proporcionalitat humana basades en la mesura del cap.
• Obres relacionades: Diadumen i Discòbol.
• Funció: Decorativa (originalment).

El Partenó d'Atenes

Informació clau:

• Autors: Ictinos i Cal·lícrates.
• Datació: 447-438 aC.
• Context històric: Fi de les Guerres Mèdiques, Atenes esdevé líder amb un sistema democràtic.
• Models: Temple d'Hera i Temple de la Concòrdia (Agrigent).
• Funció original: Agrair a la deessa Atena la victòria sobre els perses.
• Història posterior:
  • Segles VI-XIV: Església cristiana.
  • Segles XV-XVI: Mesquita.
  • 1687: Polvorí (explosió).
  • Segle XIX: Escultures comprades per Lord Elgin (Museu Britànic).
• Decoració destacada: Frontó est representa el naixement d'Atena.

L'Erectèon de l'Acròpolis

Informació clau:

• Autor: Mnèsicles (atribuït).
• Datació: 421-405 aC.
• Context històric: Mort de Pèricles (429 aC, pesta), 421 aC se signa la Pau de Nícies, 404 aC rendició d'Atenes. Aparició d'Alexandre el Gran amb l'objectiu de crear un imperi; després de les guerres, suprimeix la democràcia atenesa.
• Obres relacionades a l'Acròpolis: Propileus i Temple d'Atena Niké.
• Funció: Religiosa i multifuncional (culte a diversos déus i herois).

Temple d'Atena Niké

Informació clau:

• Autor: Cal·lícrates.
• Context històric: Guerres del Peloponès. Es construeix per commemorar la victòria sobre els perses. S'aixeca on hi havia un temple dòric destruït durant les Guerres Mèdiques (possiblement el 490 aC), que es va decidir no reconstruir immediatament. Després de la derrota d'Atenes (404 aC), s'instaura un sistema oligàrquic.
• Estil: Arquitravat, jònic (desenvolupament de l'ordre jònic a Atenes).
• Funció: Propagandística.
• Models: No hi ha models clars per a un temple d'aquesta mida i ordre a l'Acròpolis.

Hermes amb Dionís infant de Praxíteles

Informació clau:

• Autor: Praxíteles.
• Datació: 350-330 aC.
• Ubicació: Museu Arqueològic d'Olímpia.
• Context històric: Les guerres debiliten les polis gregues, fet que aprofiten els macedonis. 338 aC: Filip II de Macedònia regna després d'haver conquerit les polis i les incorpora a les seves estratègies. 336 aC: Filip és assassinat, Alexandre el succeeix i comença l'expansió. Praxíteles està actiu entre 370-334 aC.
• Tècnica: Marbre esculpit per sostracció.
• Obres relacionades de Praxíteles: Apol·lo Sauròcton (Caçador de llangardaixos).
• Funció: Commemorativa de la pau entre les polis d'Elis i Arcàdia (hipòtesi).
• Tema: Mitològic.
• Innovació: Introdueix l'anècdota i la corba praxiteliana.
• Influències/Contemporanis: Lísip i Escopes.

Teatre d'Epidaure

Informació clau:

• Autor: Policlet el Jove.
• Datació: c. 350 aC.
• Ubicació: Sud-est del santuari d'Asclepi a Epidaure.
• Context històric: Expansió macedònica. 336 aC: Felip II és assassinat. Les polis gregues s'uneixen sota control macedoni per fer front a l'amenaça persa.
• Arquitectura: Parts estandarditzades del teatre grec.
• Estructura: Càvea (grades), orquestra (espai circular central), construccions escèniques (prosceni i escena).
• Relacionat: Tholos d'Epidaure (proper al teatre).
• Funció: Celebració de les festes en honor al déu Dionís.
• Models/Contemporanis: Teatre de Dionís a Atenes.
• Influència: Considerat el teatre grec més perfecte, model per a teatres posteriors (Segesta, teatres romans).

Laocoont i els seus fills

Informació clau:

• Datació: Segle I aC (possiblement còpia d'un original hel·lenístic en bronze del s. II aC).
• Autors: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.
• Context històric: 323 aC: Mort d'Alexandre el Gran, l'imperi es trenca i es reparteix entre els seus generals (Diàdocs). Sorgiment dels regnes hel·lenístics: Egipte (Ptolemaic), Àsia Occidental (Selèucida), Pèrgam (Atàlida), Grècia (Antigònida). A Itàlia, la República Romana s'expandeix. Època que fomenta l'individualisme i el pathos (expressió intensa d'emocions).
• Obres relacionades (Escola de Rodes/Pèrgam): Afrodita de Melos (Venus de Milo), Victòria Alada de Samotràcia, Gàlata suïcidant-se.
• Tècnica: Marbre esculpit per sostracció (còpia); original possiblement bronze buidat a la cera perduda.
• Funció: Decorativa (trobada a la Domus Aurea de Neró).
• Tema: Homèric, episodi de la Guerra de Troia.
• Fonts literàries: Ilíada, Odissea (Homer), Eneida (Virgili).
• Estil: Hel·lenístic barroc, continuació del naturalisme clàssic amb més dramatisme.
• Influència posterior: Miquel Àngel, El Greco, Bernini.

Victòria Alada de Samotràcia

Informació clau:

• Datació: c. 200-190 aC.
• Període: Hel·lenístic (post-Alexandre fins a la conquesta romana).
• Escoles escultòriques destacades: Pèrgam, Alexandria, Rodes.
• Descobriment: 1863 per Charles Champoiseau, cònsol francès a Turquia.
• Presentació original: Damunt d'un pedestal amb forma de proa de vaixell.
• Obres relacionades (Hel·lenisme): Laocoont, Gàlata moribund, Afrodita de Melos, Nen de l'espina.
• Tècnica: Marbre esculpit per sostracció.
• Vestimenta: Porta quitó (túnica fina) i himàtion (mantell), efecte de "draps mullats" accentuat pel vent.
• Funció: Commemorativa d'una victòria naval (possiblement de Rodes).
• Tema: Niké, la deessa de la victòria que porta sort.
• Iconografia: Filla de Zeus; representa la victòria; sol portar una fulla de palma com a símbol.
• Influència posterior: La Llibertat guiant el poble (Delacroix), Nu baixant l'escala (Duchamp), Formes úniques de continuïtat en l'espai (Boccioni).

Altar de Zeus a Pèrgam

Informació clau:

• Datació: c. 180-160 aC.
• Context històric: Neix el regne hel·lenístic de Pèrgam (263-133 aC). Els atàlides donen el regne voluntàriament a la República Romana per evitar la seva destrucció davant una amenaça.
• Descobriment: L'altar és trobat per l'enginyer alemany Carl Humann.
• Reconstrucció: Museu de Pèrgam a Berlín (inaugurat el 1930).
• Característiques: Monumentalisme, orientat est-oest.
• Funció: Religiosa, dedicat a Zeus Soter (Salvador) i Atena Nikèfora (Portadora de la Victòria).
• Decoració:
  • Fris exterior (120m): Gigantomàquia (lluita entre déus olímpics i gegants).
  • Fris interior: Vida de Tèlef, fundador llegendari de la dinastia Atàlida.
• Influència/Comparació: Ara Pacis Augustae (Roma), Columna Trajana (Roma).