Art Gòtic i Renaixentista: Anàlisi d'Obres Emblemàtiques

Catedral de Chartres: Joia Gòtica de França (1194-1220)

Fitxa Tècnica:

• Cronologia: 1194-1220
• Material: Pedra i vidre
• Dimensions: 130 m (llarg) x 64 m (ample)
• Localització: Chartres (França)
• Planta: Creu llatina

Context Històric i Artístic

La Catedral de Chartres es va construir sobre les restes d'una església romànica destruïda gairebé completament per un incendi el 1194. La seva reconstrucció es va dur a terme ràpidament gràcies a les donacions dels fidels, fet que va contribuir a la seva gran coherència estètica i formal. Altres catedrals de la mateixa època són les de Reims i Lleó.

Descripció Formal de la Catedral

La Catedral de Chartres presenta una façana principal que combina elements romànics i gòtics, amb el pòrtic reial decorat amb escultures precursores del gòtic, un trifori, un gran rosetó i una galeria que uneix les dues torres campanar. Els extrems del transsepte compten amb portalades gòtiques sense torres. Els murs laterals estan reforçats amb contraforts i arcbotants, permetent grans finestrals. La coberta de coure a dues aigües data de 1836. L’interior segueix una planta de creu llatina de 130 m de llarg i 64 m d’ample, amb tres naus, transsepte i una capçalera amb doble deambulatori i tres capelles radials semicirculars.

L'Interior: Llum i Alçada Gòtica

La nau central es divideix mitjançant una elevació de tres nivells:

• Unes arcades ogivals, que donen accés a les naus laterals.
• Un trifori.
• Un elevat claristori d'arcs geminats que estan coronats per una petita rosassa, amb vidrieres exuberants amb històries bíbliques que donen a l'interior una gran lluminositat.

El sostre, a 37,5 m d'altura, es tanca amb volta de creueria, amb unes nervadures que es transformen en fines columnes que donen suport als pilars poligonals que separen les arcades.

Funció i Simbolisme de Chartres

La suposada túnica que vestia la Mare de Déu en el moment del naixement de Jesús, guardada en l'antic temple romànic, havia convertit Chartres en un centre de pelegrinatge marià important. El foc que va destruir aquest temple va ser interpretat pels fidels primer com una ira divina, però quan es va trobar la túnica sagrada intacta a la cripta després de l'incendi, els va convèncer que, de fet, la Mare de Déu volia que el santuari dedicat a ella fos més digne i sumptuós.

Llotja de la Seda de València: Pere Comte (1482-1548)

Fitxa Tècnica:

• Autor: Pere Comte
• Cronologia: 1482-1548
• Material: Pedra i fusta
• Localització: València (Espanya)

Descripció Arquitectònica de la Llotja

La Llotja es divideix en quatre espais principals: la Sala de Contractació, el Consolat de Mar, el Pati dels Tarongers i la torre. Exteriorment, destaca la separació en dos cossos per una torre, amb façanes ornamentades amb arcs, finestrals i escultures. La Sala de Contractació té tres naus amb columnes helicoïdals i volta de creueria, mentre que el Consolat de Mar presenta sostres d'enteixinat de fusta. La torre acull una capella i una presó amb una escala de caragol, i al Pati dels Tarongers sobresurten una font central i finestrals ogivals.

Funció i Importància de la Llotja

L’auge de la classe comercial va impulsar la construcció de llotges com a centres d’activitat mercantil i símbols de prestigi urbà. A la Llotja de la Seda, la Sala de Contractació acollia les transaccions, mentre que el Consolat de Mar resolia els litigis comercials i marítims. La torre contenia una presó per als infractors. Aquest edifici esdevingué un símbol econòmic de València, reflectint el seu poder comercial i marítim durant l’esplendor de la Corona d’Aragó.

Models i Influències Arquitectòniques

La Llotja de València combina elements gòtics i renaixentistes, integrant tradició medieval i noves solucions arquitectòniques. S’inspira en la Llotja de Palma per a la façana i les columnes helicoïdals de la Sala de Contractació. També incorpora influències islàmiques, com el pati amb font i tarongers. Al Consolat de Mar, es troben elements renaixentistes, com l'enteixinat interior i els medallons decoratius de la façana.

Pou de Moisés: Escultura Gòtica de Claus Sluter (1395-1405)

Fitxa Tècnica:

• Autor: Claus Sluter
• Cronologia: 1395-1405
• Tècnica: Talla en pedra
• Temàtica: Religiosa (relació entre l'Antic i el Nou Testament)
• Influència: Pintors flamencs com el Mestre de Flémalle

Context Històric del Pou de Moisés

El Pou de Moisés és una escultura monumental de Claus Sluter, realitzada entre 1395 i 1405 per al monestir cartoixà de Champmol, prop de Dijon, França. Es va crear durant el govern de Felip II de Borgonya, en un moment d’esplendor del Ducat de Borgonya, que esdevingué un important centre artístic i polític a Europa. L’obra reflecteix la transició del gòtic internacional cap a un realisme més expressiu, propi del primer Renaixement. Originàriament, formava part d’un calvari més gran, però només es conserva la base amb les escultures dels profetes de l'Antic Testament.

Descripció Formal de l'Escultura

El Pou de Moisés de Claus Sluter es compon d'una base rica en detalls escultòrics, on es representen els profetes de l'Antic Testament. Els personatges estan esculpits amb gran realisme, mostrant emocions i trets naturals, una innovació per a l'època. L’estructura del conjunt és arquitectònica, amb una gran columna central que simula una font, envoltada de figures en actitud reflexiva. Els vestits dels profetes es detallen amb cura, destacant l'ús del drapejat per aconseguir un efecte més naturalista. L'escultura reflecteix el pas del gòtic internacional a un estil més realista i detallat.

El Matrimoni Arnolfini: Jan Van Eyck (1434)

Fitxa Tècnica:

• Autor: Jan Van Eyck
• Cronologia: 1434
• Localització Actual: Londres
• Estil: Gòtic flamenc
• Tècnica: Oli sobre taula
• Tipologia: Figurativa
• Temàtica: Mixta (religiosa i profana)

Context Socioeconòmic de l'Obra

Les ciutats de Flandes van optimitzar la seva producció de llana d'excel·lent qualitat, fet que va fer que s'expandís per tota la Mediterrània i França. Bruges esdevingué el centre comercial europeu, afavorint l'auge d'una burgesia rica que encarregava obres d'art.

Característiques Artístiques del Quadre

• Predomini del dibuix sobre el color, perfilant a la perfecció els contorns de les figures i els objectes.
• Pintura detallista i minuciosa.
• Composició simètrica.
• Ús de la perspectiva fabrorum (perspectiva empírica).
• Gran interès per la llum i els seus efectes.
• Gran interès pel retrat psicològic.

Interpretació del Matrimoni Arnolfini

El quadre representa la unió entre un ric comerciant i la seva promesa, ambientada al seu dormitori. El pintor s'autoretrata al mirall del quadre, afegint un element de testimoni i realisme a l'escena. L'obra és rica en simbolisme, amb objectes quotidians que adquireixen significats religiosos i morals.

Característiques Generals de l'Art Gòtic

Pintura Gòtica: Detall i Narració

• Sorgeix a França al segle XII.
• Augment de la gamma de colors i la lluminositat.
• Estil detallista i realista.
• Utilització destacada en la il·luminació de manuscrits.
• Representació d'allò quotidià i sentimental.
• Gran interès per la narració d'històries.

Escultura Gòtica: Naturalisme i Expressió

• Inici a França.
• Estil naturalista, expressionista i realista.
• Exploració de la relació entre la humanitat i la divinitat.
• Major independència de l'arquitectura.
• Ús freqüent en sepulcres, façanes i retaules.
• Desenvolupament d'escultures exemptes de personatges importants.
• Continuació de la temàtica apocalíptica i de monstres a través de les gàrgoles.
• Les escultures formaven escenes narratives complexes.
• Signatura dels artistes, igual que en la pintura.

Arquitectura Gòtica: Llum, Alçada i Estructura

• Utilització de l'arc ogival (o apuntat).
• Voltes de creueria ogivals.
• Grans finestrals amb vidrieres de colors, que inunden l'interior de llum.
• En murs exteriors, ús d'arcbotants i contraforts per suportar el pes.
• Portalada gòtica influenciada per l'estil romànic.
• Planta de creu llatina (o de creu llatina inscrita).
• Desenvolupament de l'arquitectura civil (llotges, palaus, ajuntaments).
• Elements de suport principals: murs, pilars i columnes.
• Rosetó: gran finestra circular i decorativa a la façana principal.
• Interior amb elevació en altura, dividit en nivells: arcades, tribuna, trifori i claristori.