Art Gòtic i Renaixement: Pintura, Arquitectura i Societat

La Pintura Gòtica: Característiques i Estils

La menor importància dels murs fa que la pintura mural deixi pas a les vidrieres i se substitueixi per la pintura sobre fusta (retaules), mentre continuen les miniatures als llibres.

Tècniques de la Pintura Gòtica

• Destaca la pintura al tremp sobre taula.
• La pintura mural al fresc a Itàlia.
• La introducció de la pintura a l’oli.

Temàtica i Estil

Continuen predominant els temes religiosos, sobretot dels evangelis i de les vides de sants, però més humanitzats i naturals, encara que es comencen a introduir temes profans com els retrats.

La pintura gòtica és narrativa, tracta de contar una història, de vegades amb diversos episodis. És una pintura naturalista, de proporcions naturals i amb una gran expressivitat facial i gestual de les figures. El naturalisme es transformarà en un realisme creixent amb els retrats, els paisatges i el detallisme de la pintura a l’oli.

Es dona modelatge i volums als cossos mitjançant un dibuix expressiu i colors vius i brillants. S'evoluciona des d'un fons atemporal (daurat en moltes ocasions) cap a la definició del marc espacial mitjançant arquitectures i paisatges.

Artistes i Mecenatge

Els artistes deixen de ser anònims i cobren molta importància als segles XIV i XV. Els principals clients, a més de l’església, seran els reis, nobles i burgesos.

Estils de la Pintura Gòtica

Existeixen quatre estils principals:

• Lineal o Francogòtic
• Italogòtic (Giotto)
• Internacional
• Flamenc

L'Italogòtic: L'Escola Toscana

A Itàlia, on a la influència de l'art bizantí s'afegeix el naturalisme. L'estil adquirirà un caràcter més naturalista, amb figures sobre fons arquitectònics i/o paisatgístics. Aquesta pintura es localitzarà especialment a la Toscana, amb dues escoles fonamentals: la florentina i la sienesa.

Escola Florentina: Característiques

• Predomini dels temes religiosos.
• Incorporació del dramatisme en les expressions dels rostres.
• Primers avanços en la creació d’un espai tridimensional, amb el modelat de la roba i amb un primer i primitiu clarobscurisme plasmat en els vestits i en els rostres, que multiplica el realisme.
• Dinamisme assossegat de l’acció representada.
• La mirada de les figures principals condueix l'observador al punt principal de l’obra.

La Pintura Flamenca: Realisme i Detall

És una derivació del gòtic internacional que es dona a les ciutats burgeses de Flandes i els Països Baixos al segle XV, coetani al Renaixement italià.

Innovació Tècnica: La Pintura a l'Oli

És molt important el canvi en la tècnica: és pintura a l’oli sobre taula, la qual cosa permet rectificacions, transparències, etc. És un art fonamentalment descriptiu, fins a l’últim detall.

Característiques del Realisme Flamenc

• Realisme: El naturalisme es porta a l’extrem i es representa la realitat, sense idealitzacions i fins al mínim detall.
• Detallisme: Solen ser obres no massa grans (sovint tríptics) i fetes per contemplar-les de prop, amb multitud de petits detalls gairebé imperceptibles.
• Simbolisme: Cada petit detall sol tenir un significat gairebé imperceptible.
• Importància del paisatge: Es plasma amb molta minuciositat i es converteix en un protagonista més de l’obra.
• Gust per la representació d'objectes: Petits objectes, vestits, pentinats, etc., reflectint l’estil de vida burgès i l’interior de les seves cases, fins i tot en les obres religioses.
• Lluminositat: Amb una llum natural massa uniforme i poc estudiada, molt “gòtica”. Les composicions solen ser senzilles, simètriques i jerarquitzades.

Temàtica de la Pintura Flamenca

Predominen els temes religiosos, però barrejant verges i sants amb personatges i ambients de l’època. Guanyen importància els temes profans, especialment els retrats objectius i realistes.

Artistes Destacats de la Pintura Flamenca

• Jan van Eyck
• Rogier van der Weyden (1400-1464)
• El Bosch (1450-1516)

La Catedral de Reims: Icona Gòtica Francesa

La façana de la catedral de Reims està dividida en diversos cossos.

Estructura de la Façana

• Cos inferior: S'hi obren tres portalades, que es corresponen amb les naus interiors; estan ornamentades amb arquivoltes amb escultures i s'obren en ventall amb vitralls i traceria; en aquestes sobresurt la gran rosassa de la portada central.
• Segon cos: Presenta una rosassa emmarcada en un arc apuntat el centre de la qual és travessat per la punta del gablet del cos inferior. Està flanquejat per arcs apuntats geminats decorats amb traceria i rematats amb gablets.
• Tercer cos: Hi ha una galeria amb escultures emmarcades sota dossers d’arcs apuntats rematats també amb gablets.

Coronen el conjunt d'aquesta esplèndida façana de Reims unes torres imponents que s’acaben amb unes torretes als angles i estan decorades amb traceria.

Verticalitat i Obertures

La verticalitat de l’estructura és reforçada per l’esveltesa dels pilars i per la incorporació de pinacles i gablets, i també amb les nombroses obertures que hi ha a tota la façana: els característics timpans romànics han estat substituïts per vitralls i traceries –i per això l’escultura ha estat traslladada als gablets.

Influències i Rellevància Històrica

Igual que les catedrals d’Amiens o de Beauvais, la catedral de Reims es va inspirar en el model de catedral gòtica francesa representat per la catedral de Chartres. Però en el programa escultòric s’hi noten altres influències, a més de la de Chartres, com el taller d’Amiens o l’estil cortesana de la capital parisenca. Reims va exercir també una influència considerable en l’arquitectura gòtica francesa, com evidencien l’abadia de Saint-Nicase i la catedral de Saint-Étienne de Toul.

La catedral és la silueta que caracteritza la ciutat de Reims. De lluny presenta una unitat compacta. La catedral havia estat envoltada de construccions molt diverses, de petits monestirs i habitatges fins al període de la Revolució Francesa, en què es van començar a demolir per restituir el caràcter monumental de l’edifici.

A la catedral de Reims hi eren coronats els reis francesos, d’aquí ve la rellevància fonamental que tenia per a la història de França.

La Llotja de la Seda: Centre Comercial Gòtic

La Llotja, dividida en quatre espais: la Sala de Contractació, la Sala del Consolat de Mar, el Pati dels Tarongers i la Torre. Des de l’exterior es distingeixen dos cossos separats per una torre.

Descripció Exterior

• Sala de Contractació (dreta): Presenta una façana amb una porta monumental d’arc apuntat, flanquejada per relleus escultòrics i grans finestrals decorats amb traceria.
• Consolat de Mar (esquerra): S'endevinen els tres pisos que el componen:
  • Planta baixa, amb finestres quadrangulars senzilles.
  • Planta noble, amb grans finestrals tripartits mitjançant columnes fines, rematades per riques traceries.
  • Tercer pis, format per una galeria de finestres d’arc flamíger, separades per contraforts coronats per pinacles, entre els quals hi ha vuit parelles de medallons amb figures d’herois, reis i déus.

La decoració exterior es complementa amb merlets i 28 gàrgoles que representen animals fantàstics i persones en actituds indecoroses.

Descripció Interior i Funcions

En planta es distingeixen els quatre espais, tots de superfície quadrangular.

• Sala de Contractació: Es divideix en tres naus a partir de vuit columnes helicoïdals sense capitell que, juntament amb les 16 columnes adossades als murs, sostenen la volta de creueria i deixen un espai molt ampli i diàfan.
• Consolat de Mar: Destaquen els magnífics cassetons de fusta poligonals i quadrats que decoren els sostres de la planta baixa i noble.
• Torre: Alberga una capella a la planta baixa i una presó, a la qual s'accedeix mitjançant una escala de caragol sense eix central.

Les llotges albergaven les activitats comercials d’una ciutat. A la Sala de Contractació es duien a terme les transaccions, i al Consolat de Mar es resolien els diversos litigis que hi podia haver entre mercaders. Als pisos superiors de la torre hi havia una presó destinada als que incomplien les seves obligacions. La Llotja de la Seda es va convertir en un símbol econòmic.

Societat i Economia al Període Gòtic

La colonització de les terres buides, l’expansió de les ciutats i la fundació de noves ciutats donaren lloc al naixement de nous grups socials com la burgesia o patriciat urbà, que s’enriqueix a partir del comerç regional i, a la llarga, d'artesans, que conformaran gremis o associacions d’oficis.

Transformacions Socials i Econòmiques

El creixement econòmic i la monetarització de l’economia acabà afectant altres grups:

• Al camp: Els llauradors tenen una agricultura de subsistència, per a l’autoconsum. Comencen a aparèixer llauradors benestants que produeixen pel mercat.
• La noblesa: Té grans canvis també, deixaran el castell i els camps i es traslladaran a les ciutats.

Tots aquests canvis es produïen dins de l’estructura de la societat estamental. Tot el període del gòtic no es va desenvolupar en una etapa de creixement sense fi: la terra no podia alimentar tanta població. Les malalties catastròfiques com la Pesta Negra seran el principi d’una greu crisi.

Cultura i Educació

Els monestirs monopolitzaven la cultura, però el creixement econòmic donarà una gran empenta a les ciutats i apareixen les primeres escoles urbanes municipals i nasqueren les primeres Universitats que possibilitaren l’ensenyament del llatí, la teologia, el dret, la medicina, etc. Es difon el mètode escolàstic, basat en la lògica aristotèlica, que intentava conciliar la raó amb la fe.

Anàlisi d'Obra: El Tribut de la Moneda de Masaccio

Fitxa Tècnica

• Títol: El tribut de la moneda
• Autor: Tommaso di ser Giovanni di Mone Cassai, Masaccio (San Giovanni Valdarno, 1401 - Roma, 1428)
• Cronologia: 1425
• Tècnica: Pintura al fresc
• Mesures: 598 × 255 cm
• Estil: Renaixentista
• Tema: Bíblic
• Localització: Santa Maria del Carmine (Florència)

Descripció i Interpretació de l'Escena

L'escena circular del centre, on hi ha Crist, sant Pere i el cobrador, continua a l'esquerra i s'acaba a l'escena de la dreta. Cada escena queda emmarcada en un paisatge diferent. En aquest cas, Masaccio utilitza la perspectiva cònica situant Jesús com a punt de fuga. Aquest fresc, i tota la capella, estan dedicats a la vida de sant Pere.

Sant Mateu explica al seu Evangeli que, a Cafarnaüm, un cobrador d'impostos va demanar a Pere si el seu mestre pagava les taxes al Cèsar. Llavors Jesús va indicar al deixeble que tragués una moneda de la boca d'un peix, pronunciant la frase: «Doneu, doncs, al Cèsar el que és del Cèsar i a Déu el que és de Déu».

Masaccio interpreta la història en tres seqüències:

1. Al centre, el cobrador d'impostos amb túnica vermella reclama a sant Pere la moneda i Jesús li ordena que pagui.
2. A l'esquerra, Pere treu la moneda de la boca del peix.
3. Finalment, a l'escena de la dreta, la dóna al cobrador.