Art gòtic i medieval: Chartres, Santa Maria del Mar, Llotja i obres clau

1. Catedral de Chartres

Catalogació i context:
La catedral de Notre-Dame de Chartres, situada a França, es va construir principalment al segle XIII i és un dels màxims exponents del gòtic francès. És coneguda per les seves relíquies i per ser un important centre de pelegrinatge medieval. Va substituir edificis anteriors destruïts per incendis.

Anàlisi formal:
L’edifici té planta de creu llatina amb tres naus, transsepte i deambulatori. El sistema constructiu és voltat, amb voltes de creueria i arcs apuntats que permeten una major verticalitat i estabilitat. Les parets són relativament lleugeres, ja que els arcs botants distribueixen el pes cap a l’exterior. Els materials principals són pedra i vitralls. Els finestrals, especialment la rosassa, il·luminen l’interior amb llum colorida, creant un ambient espiritual propi del gòtic. Les torres asimètriques i les escultures de les portades formen una façana monumental.

Interpretació:
La funció és religiosa i de pelegrinatge, dedicada a la Verge Maria. Simbolitza la llum divina i el poder de l’Església a l’edat mitjana. És una obra que mostra l’evolució tècnica i estètica del gòtic; va ser influïda per Notre-Dame de París i va influir en altres catedrals franceses i europees. Els vitralls tenen també una funció pedagògica, explicant històries bíbliques a una població majoritàriament analfabeta. Podem observar que les façanes són tripartides, i que destaca el blau característic dels vitralls anomenat Blau de Chartres.

2. Santa Maria del Mar

Catalogació i context:
Santa Maria del Mar és una església gòtica construïda entre els segles XIV i XV al barri de la Ribera de Barcelona. És coneguda com la “catedral del poble” perquè va ser finançada i construïda en gran part pels pescadors i menestrals del barri.

Anàlisi formal:
Té planta basilical de tres naus, totes gairebé de la mateixa alçada, cosa que li dona un aspecte d’amplitud i unitat espacial. El sistema constructiu és voltat, amb voltes de creueria i arcs apuntats. Les columnes són primes i estan separades per una gran distància, creant una sensació de lleugeresa. Els murs tenen grans finestrals amb vitralls, que aporten molta llum. Utilitza pedra de Montjuïc i mostra un gòtic català, més sobri i horitzontal que el gòtic francès.

Interpretació:
La seva funció és religiosa i comunitària. Representa el nucli de la Ribera, l’orgull i la identitat del poble, i mostra un gòtic més auster però molt elegant. És un símbol de la Barcelona medieval i del poder de les confraries i gremis. La seva arquitectura transmet serenitat, ordre i espiritualitat. Té influències romàniques i va influir en la construcció de la catedral de Palma.

3. Llotja de la Seda

Catalogació i context:
La Llotja de la Seda, situada a València, es va construir entre el segle XV i començaments del XVI i és una obra destacada del gòtic civil. Era el centre comercial de la ciutat durant l’època de màxim esplendor econòmic del Regne de València.

Anàlisi formal:
L’edifici té diversos espais, destacant la Sala de Contractació, amb columnes helicoidals que recorden un bosc de palmeres. El sistema constructiu és voltat, amb voltes de creueria. La decoració exterior presenta elements gòtics com finestres coronelles i motius vegetals. La pedra és el material principal. No és un edifici religiós, sinó civil, però manté la verticalitat i l’elegància pròpies del gòtic. S’observa la sala de contractació, el Consolat de Mar, el pati i la torre.

Interpretació:
La funció era comercial i administrativa: s’hi feien contractes mercantils i transaccions de seda. Simbolitza la riquesa valenciana del segle XV i l’orgull cívic de la ciutat. És un exemple de com l’art gòtic s’adapta a usos laics. Té influències gòtiques pel que fa la decoració i influències islàmiques pel que fa al pati exterior. Va influir en altres edificis civils mediterranis i en el Renaixement amb els cassetonats. És Patrimoni de la Humanitat. Com a detall extraordinari, les gàrgoles estan representades en actituds indecoroses.

4. Pou de Moisès

Catalogació i context:
El Pou de Moisès és una escultura monumental realitzada per Claus Sluter entre 1395 i 1405 per al monestir de Champmol, a Dijon. Pertany a l'art gòtic tardà i a l’escola borgonyona, caracteritzada per un naturalisme intens.

Anàlisi formal:
L'obra és un pilar poligonal decorat amb figures de profetes de l’Antic Testament (Moisès, David, Jeremies, Zacaries, Isaïes), amb Moisès com a figura central. És un conjunt escultòric en pedra policromada. Les figures són de volum ple, amb plecs molt detallats i expressius, i rostres naturalistes que reflecteixen emocions. La composició és vertical i simètrica amb una base hexagonal, però també presenta una gran varietat de postures i gestos.

Interpretació:
La funció era religiosa i ornamental dins del claustre del monestir. Simbolitza l’enllaç entre l’Antic i el Nou Testament. L’obra marca una evolució cap al naturalisme i és precedent del Renaixement al nord d’Europa. Demostra la qualitat escultòrica borgonyona i la seva influència en l’art flamenc posterior. Actualment, l’obra es troba protegida per una glorieta i està vinculada a un hospital.

5. Capella degli Scrovegni

Catalogació i context:
La Capella degli Scrovegni, situada a Pàdua, va ser decorada per Giotto entre 1303 i 1305. Pertany al Trecento italià i representa un moment clau en la transició del romànic al primer Renaixement.

Anàlisi formal:
És una capella d’una sola nau, de murs llisos decorats amb un ampli cicle de pintures al fresc. Giotto utilitza colors intensos, figures volumètriques i un principi de perspectiva, creant espais creïbles. La composició és clara i narrativa, amb escenes de la vida de la Mare de Déu i de Crist. Les figures tenen expressivitat i naturalisme, deixant enrere l’estil hieràtic bizantí.

Interpretació:
Funció religiosa i pedagògica, encarregada per la família Scrovegni per obtenir prestigi i expiació espiritual. Aquesta obra és fonamental perquè introdueix l’humanisme, la representació naturalista i la profunditat pictòrica que caracteritzaran el Renaixement. Va influir en artistes com Masaccio i Miquel Àngel. Actualment està en procés de deteriorament per la humitat. Un tret característic d’aquesta obra és l’ús del trompe-l'œil (il·lusió òptica).

6. Matrimoni Arnolfini

Catalogació i context:
El Matrimoni Arnolfini és un quadre de Jan van Eyck pintat el 1434. Pertany a l’art flamenc del gòtic tardà. Es considera una de les primeres obres realitzades amb oli d’alta qualitat.

Anàlisi formal:
La tècnica és l’oli sobre taula, que permet una gran precisió en els detalls i una llum suau. La composició és tancada i simètrica: la parella al centre, amb un mirall convex al fons que reflecteix l’escena. El cromatisme és ric, amb colors profunds i textures realistes (pells, teixits, fusta). Hi ha una perspectiva subtil i molts elements simbòlics (gos = fidelitat, espelma = presència divina).

Interpretació:
La funció és probablement documental i simbòlica, possiblement com a certificat de matrimoni. El quadre reflecteix l’estatus social i l’intimitat burgesa de l’època. Marca una fita en el realisme del nord d’Europa i en l’ús del detall com a llenguatge simbòlic. És una obra clau en l’evolució de la pintura occidental.