L'Art Gòtic: Història, Estil i Obres Clau de la Baixa Edat Mitjana

Context Històric de l'Art Gòtic

L'art gòtic és propi de la Baixa Edat Mitjana (s. XIII – XV), un període caracteritzat per grans canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII, es va produir un desenvolupament significatiu de la producció agrícola (amb avenços tècnics com la nova arada, els molins i la ferradura), afavorit per l'extraordinari creixement demogràfic des d'inicis del segle XII. Això va generar un excedent de producció i de pagesos als feus, per als quals la ciutat es va convertir en l'única sortida.

Així, les ciutats van experimentar un gran creixement durant els segles XII i XIII, impulsat per dos factors clau:

• El primer va ser el desenvolupament del comerç. A partir del segle XIII, després de les Croades, es van crear noves rutes que van incentivar l'activitat mercantil. Les grans ciutats es van localitzar estratègicament en aquestes rutes comercials.
• El segon factor va ser el desenvolupament de l'artesania. Per proveir els mercaders, va sorgir una indústria artesanal incipient que s'organitzava en gremis, associacions d'artesans amb regles molt estrictes sobre el treball.

Això va provocar una gran concentració humana a les ciutats, formant una població molt heterogènia:

• Negociants a gran escala
• Modestos comerciants
• Artesans
• Camperols que abandonaven el camp i la servitud per cercar un ofici més productiu a la ciutat.

Hi havia una bona relació entre el monarca i la ciutat (la burgesia): es donaven suport mútuament per contrarestar el poder dels senyors feudals, ja que les ciutats estaven lliures del seu control. D'aquesta manera, les ciutats es van aliar amb les monarquies contra les ambicions dels senyors feudals. El poder reial es va enfortir enfront de les tendències disgregadores del feudalisme, sobretot a França, on el procés de consolidació de la monarquia va anar estretament lligat a l'esplendor de l'Abadia de Saint-Denis. Va començar, també, la institucionalització dels estats. A més, les ciutats es van veure enfortides políticament perquè els reis els atorgaven franquícies i drets, convertint-se així en grans centres polítics.

Nous Comitents de l'Art Gòtic

• Església i noblesa.
• La monarquia.
• La burgesia i els gremis.

Context Cultural Gòtic

La fundació de les Universitats, independents o controlades pels estaments eclesiàstics, va comportar la definitiva desvinculació de la cultura respecte dels scriptoria monàstics. Les ciutats es van convertir en grans centres culturals. Com a símbol d'aquesta nova situació de prosperitat i força, es van començar a edificar les grans catedrals.

Aquests canvis econòmics i socials van portar una nova mentalitat, amb una laïcització de la cultura, que va afectar tots els estaments de la societat feudal i es va plasmar en l'art.

També es va produir una evolució del pensament teològic i filosòfic. L'Església tampoc va quedar al marge d'aquests canvis.

El Cisma d'Occident i la Reforma

El Cisma d'Occident. L'Església va iniciar el segle XV amb una greu crisi espiritual i amb tres Papes simultanis (Cisma d'Occident): Gregori XII, Alexandre V i l'espanyol Benet XIII, el Papa Luna. Per lluitar contra el relaxament de l'Església, Sant Bernat de Claravall va emprendre una reforma radical amb la fundació de l'Orde del Císter.

• Cultura eclesiàstica i laica.
• El cos com a meravellosa obra de Déu.
• Relació amb Déu a través de l'amor.

L'Estil Gòtic: Característiques Essencials

L'estil gòtic va ser un estil eminentment urbà, i les seves principals obres artístiques van estar estretament vinculades a la ciutat i als nous gustos d'una nova classe, la burgesia. Malgrat la percepció positiva que en podem tenir actualment, els homes del Renaixement la van considerar una època bàrbara. Vasari (teòric del Renaixement) la va denominar, despectivament, etapa gòtica, és a dir, pròpia dels gots, ja que considerava que els bàrbars gots havien acabat amb l'art clàssic grec i romà que ressorgia a la Itàlia del Renaixement. Aquesta concepció negativa no va ser superada fins al segle XIX, coincidint amb el moviment romàntic i les primeres reivindicacions nacionals, en la recerca d'un passat comú i propi.

Si el romànic va ser un art agrari, feudal i monàstic, el gòtic va esdevenir un art urbà, burgès i artesà, que va substituir els monestirs aïllats enmig del camp per les catedrals de les ciutats. A les ciutats van aparèixer també edificis civils gòtics:

• Llotges per comerciar.
• Universitats creades per fugir de la intransigència de les escoles episcopals.
• Els ajuntaments, que van néixer per protegir la ciutat de les pretensions dels senyors feudals.

Aquestes noves formes de producció van facilitar el ressorgiment de les antigues ciutats i el naixement de noves. El sentit ascensional i la lluminositat de l'interior buscaven l'espai ideal per apropar-se a un Déu més humanitzat.

Comitents i Artistes Gòtics

Van aparèixer nous comitents: moltes d'aquestes obres, sobretot en escultura i pintura, van ser encàrrecs de la burgesia i els gremis, de la reialesa o de la gran noblesa, que es van sumar a l'Església.

Els artistes: en la major part dels casos van seguir sent anònims. No obstant això, els artistes van tenir major mobilitat i, per tant, es va establir una relació més estreta entre les diferents zones. El Gòtic va suposar una nova forma de sentir i expressar-se, en relació amb els canvis i l'evolució experimentats per Europa durant els segles de la Baixa Edat Mitjana; és un estil ciutadà i burgès que respon a una nova mentalitat religiosa.

Monestir de Poblet (1150)

• Autor: Desconegut
• Estil: Cistercenc (de transició del romànic al gòtic, Orde del Císter)

Elements Arquitectònics

• Elements de suport: Pilars compostos amb columnes com a nervis adossats, murs i contraforts.
• Elements sustentats:
  • Nau lateral del nord (romànica) coberta amb volta de creueria.
  • Nau lateral del sud (gòtica) coberta amb volta de creueria.
  • Nau central coberta amb volta ogival.
  • El creuer s'aixeca amb un cimbori octogonal.
• Planta: Basilical de creu llatina.
• Parts: Un transsepte poc destacat, tres naus, capelles laterals en un costat, dues capelles, atri.

Espai Interior i Exterior

• Espai interior: Presenta diferències en l'estètica general. La capçalera té absis i deambulatori amb cinc capelles radials. Conserva aspectes de l'estil cistercenc: orientada a l'est i planta de creu llatina. Dimensions: 84 m de llarg x 22 m d'ample. La nau central està coberta amb volta de canó. La nau lateral està coberta amb volta de creueria. Les columnes adossades no arriben al terra, sinó que descansen en una mènsula a mitjana altura. A l'altar hi ha un retaule renaixentista. Destaca l'austeritat decorativa.
• Llum procedent de:
  • Finestres rematades per arcs de mig punt.
  • Gran rosassa al mur occidental.
  • Òculs als murs de la nau central.
  • Finestres flamígeres al transsepte.
• Espai exterior: Aspecte de recinte emmurallat (fortalesa).

Façana i Simbolisme

• Façana: Realitzada pel duc de Cardona i Sogorb. Presidint la porta hi ha la Verge Maria flanquejada per Sant Benet i Sant Bernat. Després de la portalada hi ha l'atri (s. XIII) amb volta de creueria. Hi ha una porta romànica policromada amb cinc arquivoltes de mig punt que descansen en columnes. Un timpà amb Crismó i un Agnus Dei.
• Temàtica i interpretació:
  • Lema: Ora et labora.
  • Simbolisme: Jerusalem Celestial com una ciutat divina del Paradís.
  • És un centre polític, econòmic i cultural a l'Edat Mitjana.
  • Funció: Religiosa.

Santa Maria del Mar (1329-1383)

• Autor: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
• Estil: Gòtic català (espai unitari, exterior compacte i llis)

Elements Arquitectònics

• Elements de suport: Vuit pilars octogonals, prims, alts, sense decoració i murs.
• Elements sustentats: Voltes de creueria quadripartites i la coberta exterior plana en forma de terrassa.
• Planta: Basilical de saló.
• Parts: Tres naus, quatre capelles laterals, capçalera amb deambulatori, nou capelles radials, presbiteri i façana.

Espai Interior i Exterior

• Espai interior: Unitari, sobri i diàfan. Les normes matemàtiques confereixen harmonia i proporcions úniques.
• Llum: Dona sensació d'amplitud. La nau central té finestrals amb vitralls i les capelles tenen òculs a la part superior i una rosassa a la part inferior. Predomina la verticalitat.
• Espai exterior: Aspecte massís i robust, presenta trets del gòtic català i predomina l'horitzontalitat.

Façana i Temàtica

• Façana: D'estil gòtic europeu; està emmarcada per dues torres octogonals i coronades per un cos més reduït.
• Divisió: En dos cossos horitzontals i tres carrers marcats per contraforts.
• Decoració: Austeritat, excepte el pòrtic, que és la part més decorada.
• Temàtica i interpretació: Santa Maria del Mar és una església parroquial dedicada a la Verge del Mar, situada en un barri de mercaders i armadors de Barcelona durant l'Edat Mitjana (antic barri de pescadors de la Ribera). Segons la tradició, Santa Eulàlia fou enterrada en una necròpoli que es troba sota l'església, i un document del segle X esmenta una basílica en el "camí del mar". Durant els segles XII i XIII, en ple auge del comerç català per tota la Mediterrània, aquesta zona de la Barcelona medieval va créixer en cases i palaus (com el carrer Montcada) i va ser necessari aixecar una església major. Fou construïda entre el 1329 i el 1383 i és un exemple paradigmàtic del gòtic català i símbol de la seva expansió comercial. Situada al barri de la Ribera. Des de l'altar, ens ensenyen el camí per redimir els nostres pecats.
• Funció: Religiosa.

Llotja de València (1482-1498)

• Autor: Pere Compte, Joan Corbera i Joan d'Urteaga
• Estil: Gòtic català

Elements Arquitectònics

• Elements de suport:
  • Sala de Contractació: Vuit pilars centrals esvelts amb disseny helicoidal i dotze pilars adossats al mur.
  • Consolat de Mar: Murs de pedra.
• Elements sustentats:
  • Sala de Contractació: Voltes de creueria (les claus estan ornamentades amb temes de la Corona d'Aragó).
  • Consolat de Mar: Embigats de fusta en forma de cassetons.
• Planta: Rectangular (51 m de façana i 39 m laterals). Està dividida en dos espais per una torre: el Saló del Consolat Marítim i la Sala de Contractació.
• Parts: Tres cossos diferenciats en la façana principal:
  • 1. Sala de Contractació (1483): Rectangular, amb tres naus de la mateixa alçada i cinc trams, creant un espai únic i diàfan.
  • 2. Torre central: Planta baixa i dos pisos alts (originalment destinada a ser una presó per als mercaders declarats en fallida).
  • 3. Consolat de Mar.

Espai Interior i Exterior

• Espai interior: La Sala de Contractació està dividida en tres naus longitudinals i cinc naus transversals. Espai unitari (típica planta de saló gòtic mediterrani).
• Llum: Grans finestrals sense vitralls, proporcionant una llum blanca.
• Espai exterior: Paral·lelepípede horitzontal amb torre integrada, volum compacte.

Façana i Temàtica

• Façana: La Sala de Contractació és escassament decorada, amb la sobrietat pròpia del gòtic català. El Consolat de Mar és un palau gòtic amb finestrals i una galeria superior d'arcs conopials.
• Decoració: Escultòrica (28 gàrgoles). La decoració és diferent en els dos edificis: la Sala de Contractació és d'estil gòtic català (sobri), mentre que el Consolat de Mar, tot i ser sobri, presenta elements més propers a un palau gòtic amb finestrals i galeria superior d'arcs conopials (amb influències renaixentistes).
• Temàtica i interpretació:
  • Caràcter: Comercial (perquè es tracta d'una llotja) i simbòlic.
  • Símbols: Representació del paradís, on les columnes són arbres i les voltes són les cúpules celestials.
  • Encàrrec i recepció: Pels jurats del consell municipal.
  • Funció: Mercantil i de prestigi (símbol del poder marítim i comercial de València).

Marededéu de Sallent de Sanaüja (2a meitat s. XIV)

• Autor: Desconegut
• Estil: Gòtic

Composició i Línies

• Composició: Tancada i asimètrica, amb curvatura del contrapposto.
• Línies compositives:
  • Dinàmiques, en forma de "S" amb contrapposto per contrarestar el pes del nen.
  • La imatge trenca amb qualsevol eix de simetria.
  • Jesús predomina la verticalitat (excepte les cames).
  • Els plecs de la roba al pit de la Marededéu són línies diagonals.
  • El braç del nen al pit de la mare està marcat per una direccionalitat.

Elements Formals i Plàstica

• Elements formals i plàstica:
  • Textures i acabats: Superfície polida que confereix una qualitat perlada. Suau policromia blava a les zones del mantell de la Marededéu i vermellosa a les carnacions de les figures.
  • Tractament dels motius: Equilibri i harmonia en les proporcions. El rostre de la Mare de Déu té una expressió dolça i amable, amb una bellesa serena. Figures humanitzades i naturalisme.
  • Moviment: Equilibrat, amb el contrapposto de la Verge.
  • Tècnica: Talla d'alabastre (amb cisell), amb restes de policromia i daurat amb pa d'or.

Temàtica i Funció

• Temàtica i interpretació:
  • Tema: Representació de la Marededéu i el nen Jesús en una actitud marcada per la dolçor i l'expressivitat de cara i gestos (al contrari del romànic).
  • Iconografia: La Marededéu sosté el nen Jesús acaronant-li el peu dret. Jesús té a la mà esquerra un colom que simbolitza l'Esperit Sant i amaga els dits en els plecs de l'escot de la seva mare. La corona és posterior.
  • Significat (iconologia): L'Orde de Sant Francesc va promoure una major humanització dels sants, motiu pel qual abunden escenes de la vida dels sants. Els símbols van canviar: la fredor romànica va donar pas a la carícia; la severitat al sentiment; i el poder al gest d'afecte. La Marededéu de Sanaüja és un exemple de la metamorfosi del romànic al gòtic.
  • Funció: Doble: decorativa i religiosa-didàctica.

Capella Scrovegni (1304-1306)

• Autor: Giotto di Bondone
• Cronologia: 1304-1306
• Estil: Italogòtic
• Localització: Capella dels Scrovegni, Pàdua
• Tècnica i suport: Fresc sobre mur
• Estat: Bon
• Context històric i cultural: Veure tema

Característiques Formals i Iconografia

• Característiques formals: L'interior de la capella posseeix dos cossos. Les parets laterals presenten tres registres i un ampli sòcol. El nivell superior té sis panells cadascun, separats per àmplies franges divisòries. Al sòcol hi ha pintades plaques de marbre i grisalles amb les virtuts i els pecats capitals. Tot el conjunt està format per 37 escenes, dues arquitectures pintades i un gran fresc al mur de la porta. Predomini del dibuix. Els colors que hi predominen són el blau marí i una àmplia gamma de colors càlids. El modelatge dels cossos s'aconsegueix amb el degradat cromàtic. Pinzellades homogènies. La llum il·lumina suaument tota l'escena i crea ombres. Composició oberta de vegades, normalment tancada i asimètrica.
• Tècniques: Al fresc amb retocs al tremp.
• Tema: Religiós.
• Font: Nou Testament.
• Iconografia: Quatre cicles narratius: històries de Santa Anna i Sant Joaquim; naixement i infància de Jesús; vida pública i miracles; la Passió, mort i resurrecció.
• Funció: Decorativa, religiosa, penitencial, de prestigi.

Retaule de l'Esperit Sant (1393-1394)

• Autor: Pere Serra
• Cronologia: 1393-1394
• Estil: Italogòtic
• Localització: Capella de l'Esperit Sant (Bages)
• Estat: Bon
• Tècnica i suport: Pintura al tremp sobre fusta
• Context històric i cultural: Veure tema

Característiques Formals i Compositives

• Característiques formals: Predomina la línia, quedant el color subordinat. Línia marcada pel color local (vermell, blau, verd). Predomini de la línia sinuosa. Línies estilitzades. Amb el tremp sobre taula s'aconsegueix una pintura fina de colors brillants. Fons daurat. Perspectiva jeràrquica.
• Característiques compositives: Composició tancada. La composició s'estructura entorn del cos central amb la figura de la Mare de Déu, que marca un eix de simetria.
• Tema: Religiós, passatges bíblics.
• Iconografia: Comença amb la creació del món, etc.
• Funció: Religiosa i educativa.

Matrimoni Arnolfini (1434)

• Autor: Jan Van Eyck
• Cronologia: 1434
• Estil: Gòtic flamenc
• Localització: Original: casa del matrimoni. Actual: National Gallery, Londres.
• Estat: Bon
• Tècnica: A l'oli
• Suport: Fusta i coure
• Context històric i cultural: Veure tema

Característiques Formals i Compositives

• Característiques formals: Domini del dibuix sobre el color. Dibuix precís i amb un detallisme minuciós. La pinzellada és petita i uniforme. L'estudi de la llum al quadre és una de les seves característiques més importants, ja que intenta crear un ambient natural i intimista a l'habitació. Representació d'un espai coherent i definit, encara que no s'utilitza la perspectiva lineal.
• Tractament de les figures: Gran realisme de persones, animals i objectes de la vida quotidiana. Naturalista (intenta representar el moviment existent).
• Característiques compositives: Composició simètrica. Esquema compositiu equilibrat amb un eix de simetria vertical amb una línia imaginària. La composició és tancada, sense connexió cap a l'exterior, i simètrica. Profunda, ja que representa un espai tridimensional. Dominada per línies verticals.
• Característiques tècniques: La tècnica utilitzada és l'oli, pigments suspesos en un aglutinant líquid sobre fusta.
• Tema: Retrat privat d'una parella de burgesos a la seva cambra.
• Gènere: Costumista, de retrat i religiós.

Iconologia i Funció

• Iconologia: Ple de simbolismes:
  • Colors: Vermell del llit: passió. Verd: color de l'esperança, fertilitat.
  • L'home es troba descalç.
  • El barret que porta l'espòs: divinitat i rang social.
  • Posició de les mans: La mà dreta cap amunt com a signe de jurament. Les dues mans unides al centre del quadre.
• Funció: Decorativa, commemorativa, religiosa.

Jardí de les Delícies (1510-1515)

• Autor: El Bosch
• Cronologia: 1510-1515
• Estil: Gòtic flamenc
• Localització: Encàrrec familiar dels Nassau. Actual: Museu del Prado.
• Estat: Bon
• Suport: Fusta de roure
• Tècnica: Oli
• Context històric i cultural: Veure tema

Elements Formals i Compositius

• Elements formals: Hi predomina el dibuix, minuciós i precís. Pinzellada petita i minuciosa. Diferents gammes cromàtiques per representar els diversos ambients. Aparentment natural, és simbòlica.
• Característiques compositives: Organitzada entorn de grups concrets. Els estanys d'aigua mantenen una certa coherència entre els tres espais, ja que constitueixen l'eix exacte de simetria de cada pintura. És una composició complexa i plena d'escenes i figures.
• Característiques tècniques i suport: Suport de fusta.
• Tema: Al·legoria dels plaers de la vida, considerats efímers. Pecat de la luxúria i el seu càstig.
• Font del tema: S'inspira de forma molt lliure en el Gènesi.

Iconologia i Funció

• Iconologia: En la seva part exterior, quan està tancat, el tríptic ens mostra el tercer dia de la creació del món narrat pel Gènesi. Al·legoria que els plaers de la vida són efímers i que les conseqüències de deixar-s'hi portar són el sofriment, la desgràcia i la impossibilitat de ser feliç.
• Funció: Al·legoria moralitzant religiosa.

Mare de Déu dels Consellers (1443-1445)

• Autor: Lluís Dalmau
• Cronologia: 1443-1445
• Estil: Gòtic flamenc
• Localització: Original: Capella de la Casa de la Ciutat, Barcelona. Actual: MNAC.
• Estat: Bona conservació
• Tècnica: Oli
• Suport: Fusta de roure
• Context històric i cultural: Veure tema

Característiques Formals i Compositives

• Característiques formals: Predomina el dibuix precís i minuciós en l'arquitectura gòtica del fons i en els personatges, amb més importància del color. Pinzellada suau i petita. Colors brillants, predominen els colors càlids. La llum és natural. Perspectiva central amb punt de fuga al cap de la Verge.
• Característiques compositives: Composició tancada.
• Característiques tècniques: Tècnica utilitzada és l'oli, pigments mòlts dissolts en un aglutinant líquid.
• Tema: Devot homenatge dels consellers del Consell de Cent de Barcelona a la Mare de Déu.
• Font del tema: Sacra conversazione.
• Gènere: Religiós i de retrat.

Iconografia i Funció

• Iconografia: Contracte firmat pels consellers.
• Significat: El Consell de Cent, el 6 de juny de 1443, va firmar el contracte amb Lluís Dalmau.
• Funció: Decorativa, religiosa i commemorativa.