Art Gòtic: Història, Característiques i Arquitectura

L'Art Gòtic: Origen i Context Històric

És l'estil de l'Europa cristiana que apareix a França a finals del s. XII. Es desenvolupa als s. XIII, XIV i XV.

Canvis Socials i Culturals

• Desenvolupament de les ciutats a partir del s. XI, lligat al comerç.
• Nou grup social: la burgesia.
• Organització en gremis.
• Aparició de les Universitats (Cambridge, Nàpols, Salamanca).
• Importància de les Croades (contacte amb Orient).
• Aparició de les Catedrals, símbol de religió i de la ciutat.
• Canvis religiosos: aparició de Sant Francesc d'Assís (els Franciscans).
• L'art gòtic és més naturalista que el romànic.
• Domini de l'ordre del Císter, que proclama l'austeritat i la pobresa.
• Certa secularització de la cultura: aparició de les llengües vulgars, llibres de cavalleria.

L'Estil Gòtic: Evolució i Significat

Va néixer a l'Île-de-France a mitjan s. XII i es va difondre per tot Europa fins al s. XVII.

Va tenir un caràcter despectiu fins al s. XIX. Amb el Romanticisme, va perdre aquesta càrrega negativa.

Va ser promogut per la monarquia per demostrar el seu poder enfront de la noblesa feudal.

Arquitectura Gòtica: Pregòtic i Transició

És on primer es manifesta i on més destaca. A mitjan s. XII, l'Abat Suger construeix la basílica de Saint-Denis, donant molta importància a la llum.

L'arquitectura del Císter suposa una etapa de transició cap al gòtic, sent molt austera i donant importància a l'estructura. A mitjan s. XII, es prohibeixen les pintures i escultures. Aquest canvi va provocar modificacions de planta, augment del nombre de capelles, allargament de la nau central i, sobretot, l'ús de l'arc apuntat.

L'arquitectura del Císter és pregòtica.

Característiques de l'Arquitectura Gòtica

• Volta de creueria: consta d'arcs apuntats amb nervacions que absorbeixen les forces i les transmeten cap als pilars o columnes, arcs botants i contraforts.
• El mur ja no és l'element sustentant principal, permetent més finestres i, per tant, més llum.
• Aparició dels vitralls de colors, relacionats amb una nova concepció religiosa més amable, on la llum té un paper important dins el temple i es redueix el temor de Déu.
• Ús de l'arc apuntat: permet construir edificis molt alts i accentua la verticalitat. La tipologia més important és la Catedral.
• Exteriorment, hi ha una complexitat de masses i estructures.
• A part dels programes religiosos (catedrals, esglésies conventuals i parroquials, monestirs), també hi ha programes profans.
• Continuïtat entre l'exterior i l'interior.
• La catedral és el primer temple monumental cristià.
• La planta sol ser de creu llatina amb tendència basilical.
• La façana normalment correspon a tres pisos i tres carrers.
• L'espai cristià té una directriu cap a la part més sagrada (absis).
• En alguns casos (com en l'arquitectura cistercenca), s'utilitza l'arc apuntat però amb volta d'aresta en lloc de creueria.
• Ús d'arcs diafragma.