L'Art Gòtic: Context Històric, Característiques i Impacte Cultural

Enviado por Chuletator online y clasificado en Religión

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,47 KB

L'Art Gòtic: Context, Característiques i Evolució (Segles XII-XVI)

Context Històric i Social del Gòtic

  • Reorganització Territorial i Seguretat

    Sorgeix a França, després d’una època on els regnes ja estan delimitats per les seves fronteres i les guerres internes entre pobles cristians, més o menys oblidades. D’aquesta manera, s’ha establert una reorganització territorial dels territoris cristians occidentals després de la caiguda de l’Imperi Romà.

  • Augment Econòmic i Intercanvi de Sabers

    Existeix un augment no tan sols de la seguretat (s’inicien rutes de pelegrinatge i de comerç) als segles XI i XII, sinó també econòmic. S’estableixen rutes de comerç, pelegrinatge, etc. Això fa que la gent, en viatjar, comparteixi coneixements.

    Aquest fet va permetre que el saber racional i científic augmentés, ja que les persones parlaven dels problemes que havien tingut, discutien solucions, de manera que es poguessin solucionar i avançar tècnicament.

    Aquest intercanvi d’informació és degut al fet que en el pensament cristià durant els segles XI i XII, allò important no és la glòria individual sinó la divina, on a més a més es considera que tots som fills de Déu, sense individualitats. És per aquesta raó que molts edificis o obres d’art no són signats pels seus autors. Aquest fet, però, canviarà en el Gòtic.

  • Riquesa Monàstica i Reforma Cistercenca

    L’augment econòmic i de benestar faran que, en l’última part del moviment romànic, tant en els monestirs com en les esglésies, s’abandonés el pensament establert per Sant Benet i s’establissin com a grans poders econòmics amb grans ornaments, realitzant un art cada cop més ric i sumptuós.

    Per aquesta raó, es pretén tornar a l’austeritat a partir de la reforma Cistercenca, la qual prohibirà tot tipus de decoració dins dels temples de Déu.

  • Les Croades i l'Ascens de la Burgesia

    L’augment econòmic i certa seguretat, entre molts altres factors, fa que els regnes cristians occidentals, amb l’ajuda dels bizantins, es dirigeixin a Jerusalem (Terra Santa) per conquerir-la.

    Aquestes guerres del cristianisme cap a Orient van produir rutes comercials amb aquestes regions, fent que el poder econòmic passés de trobar-se als monestirs a dirigir-se a les ciutats. D’aquesta forma, la classe burgesa, situada ja no al camp o a la terra sinó a la ciutat, va agafar força.

Conseqüències en l'Art Gòtic

Impacte del Saber Racional i Tècnic

  • L'Arquitectura Gòtica: Llum i Grandesa

    La catedral és buidada d’ornaments i les esglésies són buidades per dins, fent que el seu interior s’engrandeixi. Això és possible gràcies al fet que allò que les aguanta és situat a fora d’elles (els contraforts). Els colors entren a formar part dels vitralls (cosa prohibida en el romànic), expressant una grandesa.

  • Déu i el Saber Tècnic: Expressió Divina

    El saber tècnic i racional és vist com quelcom que forma part de Déu. Això fa que Déu pugui ser mostrat fent ús d’aquests sabers, i com més es desenvolupin aquests coneixements i es mostrin, més adoració a Déu hi haurà.

    Parets elevades i molt menys gruixudes que en el romànic, incloent-hi una explosió lumínica a partir dels vitralls i gràcies al buidament de les catedrals.

  • Didàctica dels Vitralls i Desaparició Demoníaca

    Serà sobretot en els vitralls on es trobarà la part més didàctica.

    La part demoníaca desapareix per diverses raons:

    • Una: ens podem apropar a Déu des d’una forma natural i racional. Aristòtil és traduït al segle X i s’incorpora el seu pensament a la religió. A Déu ens podem apropar per la forma, i no des del pecat.
    • Dos: les persones esdevenen més materialistes, i es torna a l’àmbit urbà després del creixement econòmic.

Importància Creixent de la Persona

  • Especialització Artística i Mestre d'Obres

    En progressar l’avanç cultural, econòmic i comercial, juntament amb la raó i el saber tècnic, l’art es comença a especialitzar. Aquesta especialització farà que agafi gran importància el mestre d’obres (persones especialitzades en la construcció d’edificis), despuntant de la resta de persones. («Ja no tots som iguals davant Déu»).

  • Representació Social i Àmbit Urbà

    La persona concreta comença a adquirir importància, i és mostrada a l’església i fora d’ella. Els nobles i els gremis financen les construccions de les catedrals i volen ser representats en elles. La part daurada dels quadres comença a desaparèixer i es comença a integrar l’àmbit urbà (sobretot a finals del Gòtic).

  • Individualisme i Naturalisme en l'Art

    Les persones i l’art en general comencen a desprendre’s del conjunt, i es comença a situar fora de l’església.

    L’art esdevé més naturalista; les persones, per altra banda, volen ser representades no com a part d’un tot sinó com quelcom individual.

    Les classes socials són representades (Danses de la Mort). Ja no tots som iguals davant Déu.

La Fe en l'Època Gòtica

  • Raó i Fe: Una Nova Aproximació a Déu

    Alhora, o gràcies als fets comentats (progrés econòmic, oblit de les penúries de la carn...), el pensament racional agafa força. Déu no és tan sols alguna cosa a la qual s’arribi per la fe, sinó que Déu és també accessible des de la raó.

    A les catedrals no tan sols trobarem la vida de Jesús sinó també el pensament teològic.

  • Misticisme i Racionalitat: El Final del Gòtic

    La part més mística, on l’art és entès com quelcom unit a la forma d’actuar, tot i existir, perd embranzida, obrint el camí a l’adoració de Déu com quelcom racional i tècnic alhora.

    Aquest període, però, farà, sobretot al final, que allò que mantenia Déu, la Fe, vagi desapareixent i sigui substituït per la tècnica i la Raó.

    Aquest fet, però, farà que en l’últim tram del Gòtic s’entri en un període de por (la tècnica ens allunya d’allò que Déu ens ha donat, o serà que el diable ha intervingut en construccions tan impressionants i monstruoses? Ens haurem oblidat de Déu?), provocant que l’últim sospir d’espiritualitat que hi havia abans sigui expressat en una explosió en forma de color.

Entradas relacionadas: