L'art gòtic: context històric i característiques de l'estil

L'ART GÒTIC

L'art gòtic

Context històric:

L'art gòtic és propi de la Baixa Edat Mitjana (s.XIII - XV) que es caracteritza per grans canvis socials i econòmics. A finals del s. XII i durant el XIII es produeix un creixement de la població i de la producció agrària gràcies a nous avenços tècnics (nova arada, molins, ferradura)...

Però a finals del s. XIV i al XV s'iniciarà una greu crisi demogràfica provocada per la “Pesta Negra” i un retrocés econòmic de greus conseqüències socials que marcarà el final del gòtic.

L'Església continua tenint molta importància i poder, tot i que neixeren les Universitats a les ciutats per trencar amb el monopoli cultural que exercien els Monestirs al romànic. Crist deixarà de ser aquell Déu temible, distant, solemne, jutge per convertir-se en un Déu més humanitzat, que ama i perdona els homes i els hi promet la salvació.

La revitalització de les ciutats i la burgesia comportarà la construcció de grans Catedrals per donar cabuda al nombre creixent de fidels i convertir-se en símbol de la nova puixança econòmica de les noves ciutats. Quan més alta i gran fos la Catedral més important era la ciutat i més rics els burgesos que la financaven i per tant a més comerciants atreien. Les Catedrals eren símbols de la importància de la ciutat. També es construïren edificis civils: palaus, ajuntaments, llotges. L'escultura i la pintura continuà en general, supeditada a l'arquitectura.

Característiques de l'estil:

El terme “gòtic” fou utilitzat pejorativament al Renaixement per referir-se a l'art de l'Edat Mitjana que es considerava bàrbar i inferior en comparació a l'art clàssic. El gòtic va néixer a França i es dividí en tres períodes:

– Període inicial: de transició entre el romànic i el gòtic (finals del XII i principis del XIII)

– Període de Plenitud: predominen les formes esveltes, lleugeres i elegants. (s.XIII-XIV)

– Gòtic Flamígen: fase de decadència, molta ornamentació i pèrdua d'harmonia. (S.XV)

a) Arquitectura:

– Ús d'arcs apuntats o ogivals i voltes de creueria que aporten verticalitat i gran alçada dels edificis.

– Arcbotants i contraforts per contrarestar les càrregues de les voltes.

– Murs recoberts de vitralls policromats que aporten lluminositat i creen un ambient d'espiritualitat.

b) Escultura:

– Escultures lligades a l'arquitectura, principalment a les portalades.

– Escultures realistes, naturalistes i humanitzades contraposades al simbolisme romànic.

– Figures esveltes, més expressives i dinàmiques que les romàniques.

– La temàtica sempre és religiosa.

c) Pintura:

– Predomina la pintura sobre taula, amb una temàtica preferentment religiosa, però també profana.

Es distingeixen tres estils:

– Estil Italogòtic: (s.XIII) Predomini dels colors brillants, daurats. Figures naturals, rostres idealitzats d'influència bizantina. Es creen escenes amb sentit narratiu. Intents de crear perspectives amb la incorporació de paisatges i elements arquitectònics. Figures amb volums gràcies als colors.

– Estil Gòtic Flamenc: Domini de la perspectiva lineal per crear diferents plànols. Figures naturals, retrats realistes, gran detallisme. Gust per les escenes quotidianes. Utilització d'elements simbòlics.

– Gòtic Internacional: Pintura gòtica catalana que rep les influències del gòtic internacional i per tant té les mateixes característiques del gòtic flamenc.