Art Gòtic a Catalunya

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,64 KB

Santa Maria del Mar

Santa Maria del Mar: va ser edificat al mateix lloc on hi havia hagut Santa Maria de les Arenes, un temple anterior que degut al creixement i desenvolupament de la ciutat, va anar quedant insuficient. Així doncs, Santa Maria del Mar forma part del procés d'expansió urbana i d'intensa activitat constructiva que va experimentar Barcelona, i va ser bastida per tal de complir una funció purament religiosa.


La Llotja de València

La llotja de València: Les llotges servien per acollir l'activitat comercial de les ciutats, i la Llotja de València no és cap excepció. A la Sala de Contractació s'hi feien les transaccions, a la Sala Consolat del Mar, els litigis entre mercaders, i la Torre servia de presó i de capella. Representava el poder econòmic de la ciutat.


Mare de Déu de Sanauja

Mare de deu de sanauja: Amb aquesta obra es veu clarament el salt que va fer el gòtic respecte l'escultura romànica. L'expansió dels ordes mendicants van humanitzar l'art, i això es pot veure per exemple en el contacte de la Verge amb el nen Jesús (gest d'afecte i sentiment), i en el naturalisme donat per l'hanchement i per la major expressivitat en els rostres. La funció de l'escultura seria tant religiosa, transmissió de la fe i de la relació entre mare i fill, com decorativa. El significat és merament religiós: representació de la Mare de Déu coronada com a Reina dels Cels, amb el Nen Jesús als seus braços.


Mare de Déu dels Concellers

Mare de deu dels concellers: Els 3 plans estan situats segons la seva importància, ja que al primer i al centre trobem a la Verge amb el nen, als 5 consellers, i a Sant Andreu i Santa Eulàlia. Darrere d'aquests s'hi estan els Àngels que canten, i ja per darrere de les finestres veiem el paisatge (primera obra a Catalunya que el va incorporar). Funció: decorativa i religiosa, ja que estava destinada a l'altar de la Capella de la Casa de la Ciutat. I significat commemoratiu i propagandístic, ja que immortalitza als Consellers de la ciutat al costat de la Mare de Déu.


Capella de Sacrgoveni

Capella de sacrgoveni: El significat de la capella és la representació de la vida de Crist. Antecedents Nativitat; Naixement i Infància; Vida Pública i Miracles; Passió Mort i Resurrecció. La lectura es fa des de l'entrada: per la dreta i de dalt a baix, fent la volta a la capella.

La funció seria didàctica-religiosa.

Matrimoni Arlofini

Matrimoni arlofini: El quadre està carregat d'elements simbòlics. Els esclops indiquen que els esposos estan descalços, i simbolitza que estan trepitjant 'terra sagrada' (com Moisés al Sinaí). El llum del sostre tan sols té una única espelma encesa; simbolitza a Jesucrist, la presència del qual santifica als esposos. El marit aixeca la mà dreta com a jurament. La borla que penja de la capçalera del llit, juntament amb el vestit de la núvia, al·ludeix a la fertilitat. La seva funció és decorativa i commemorativa, ja que serví de testimoni de l'enllaç matrimonial.

El Jardí de les Delícies

el jardi de les delices: El tríptic del Jardí de les Delícies ens mostra de manera al·legòrica, que els plaers de la vida són efímers. Les conseqüències de deixar-s'hi portar són l'infern, el sofriment. A la taula central veiem com un munt d'homes i dones despullats reprodueixen activitats lascives amb tot de simbologia sexual (pomes-pits, peixos-fal·lus...), és a dir, que es representa el pecat de la luxúria. Cal destacar que a la part inferior veiem a Adam i Eva, aquesta essent senyalada per l'home. Aquest fet es pot interpretar com que tot és per culpa d'Eva. La taula esquerra representa el paradís, la creació. Hi ha interpretacions que diuen que ja en aquesta taula es pot veure l'aparició del mal, a prop de l'estany. Per l'altra banda, a la taula dreta es representa l'infern, la desgràcia, el càstig... la conseqüència de deixar-se emportar per les passions de la vida. Llavors, podem entendre la funció de la obra com a didàctica, ja que és una mena de sermó gràfic.

Esperit de Manresa

Esperit de manresa: La intenció d'aquest retaule no és més que la de glorificar l'Esperit Sant, ja que la majoria de les escenes formen part del Nou Testament, on hi apareix. La funció de l'obra rau en decorar, ja que els retaules es solien col·locar darrere dels altars de les esglésies.

Entradas relacionadas: