Art Gòtic: Arquitectura, Pintura i Estils Clau (S. XII-XV)

L'Art Gòtic: Context i Evolució (Segles XII al XV)

El Gòtic abasta des dels segles XII al XV. És l'època de la reforma del Císter (impulsada per Sant Bernat), caracteritzada per més tècniques constructives i menys decoració. És un art més humà (època de l'humanisme); el cos és bell i deixa de ser un instrument de pecat (influència de Sant Francesc d'Assís). És un art urbà, ja que la vida es concentra a les ciutats, on floreix el comerç i apareix la burgesia.

Períodes del Gòtic

• Període de formació (segona meitat del s. XII): Arquitectura amb característiques encara romàniques.
• Període de plenitud (s. XIII i s. XIV): Màxim esplendor.
• Període final (s. XV): Augmenta extraordinàriament l'ornamentació, introduïda pels renaixentistes.

La Pintura Gòtica

La pintura és l’art que exemplifica millor la riquesa, la sofisticació i el refinament de la societat catalana medieval. Durant el segle XIII, la pintura gòtica va estar dominada a Castella i Lleó per l’art de la miniatura. Al segle XV, els retaules van esdevenir el mitjà d’expressió pictòrica principal. El focus d’irradiació va ser inicialment Barcelona i, posteriorment, al segle XV, València.

Estils i Escoles de la Pintura Gòtica

• Gòtic Francès (Francogòtic)

  Influenciat per les corts franceses, destaca per l'art dels vitralls i de la miniatura.

• Gòtic Italià (Italogòtic)

  El segle XIII és de clara superioritat italiana. Pintors com Duccio, Simone Martini, els germans Lorenzetti i Giotto, i escultors com Niccolò Pisano, transformen el concepte de pintura i d'escultura. Encara amb regusts bizantins, li donen per primera vegada un caire occidental. França recull les experiències italianes a través de la cort papal d'Avinyó.

• Gòtic Internacional

  Artistes com Jean Pucelle, els germans Limbourg, el polifacètic André de Beauneveu i Jacquemard de Hesdin, constitueixen escoles que influeixen sobre les corts europees durant el darrer quart del s. XIV i el primer del s. XV. A Borgonya, treballa l'escultor Claus Sluter, i la ciutat d'Arràs arriba a ser el primer centre productor de tapissos amb Jean de Bandol i Jean de Bruges.

• Gòtic Flamenc

  Als Països Baixos, Jan van Eyck, des dels primers anys del s. XV, i més tard Rogier van der Weyden i Hans Memling, imposen un canvi total en la pintura:

  • Temàtica: Pintura més humana.
  • Tècnica: Utilització de l'oli com a aglutinant.

L'Arquitectura Gòtica

L'arquitectura religiosa té com a edifici més important la catedral. Dins l'arquitectura civil destaquen els palaus, ajuntaments, llotges, castells, etc. L'arquitectura civil és especialment important allà on es concentra la burgesia.

Característiques de la Catedral Gòtica

• Planta: Solen tenir tres naus longitudinals i creuer (a vegades), no tan desenvolupat com en el Romànic, i se situa gairebé al centre de l'edifici.
• Accessos: Portades al peu de la catedral i a les façanes del creuer.

Elements Constructius

• Arc apuntat o ogival: Permet menys pressions laterals.
• Volta de creueria: Només fa força als quatre extrems de cada tram.
• Arcs faixons apuntats.
• Sistema de reforç: Es reforcen els extrems dels arcs amb els arcbotants i els contraforts.
  • Els arcbotants apareixen quan la catedral té tres naus i la nau principal és més alta que les laterals.
  • Si només hi ha una nau, s'utilitzaran contraforts.
  • Damunt els contraforts hi ha els pinacles, que contribueixen a donar verticalitat.

Estètica i Decoració

• Verticalitat

  La catedral gòtica mostra sobretot línies verticals. Desapareix l'horitzontalitat i l'alçada arriba a extrems inconcebibles. Hi contribueixen les torres, els pinacles i els gablets (formes triangulars que es troben damunt les finestres i els portals).

• La Llum

  Els interiors s'il·luminen amb llums de colors a través dels vitralls. També hi contribueixen a la lluminositat els rosetons (finestres circulars). Les parets estan perforades amb finestres i vitralls.

• Decoració Interior

  Els interiors estan poc decorats (capitells senzills), destacant els elements estructurals. La decoració és naturalista, donant la impressió d'imitar la naturalesa (aspecte biològic, com arbres).