Art a Florència: Cúpula de Brunelleschi, David de Donatello i La Trinitat de Masaccio

La Cúpula de Santa Maria de Fiore

La cúpula de Santa Maria de Fiore va ser construïda entre els anys 1418 i 1446 a la catedral de Florència. Aquesta catedral la va construir Arnolfo di Cambio l'any 1292 i és de tradició gòtica italiana. El problema de com construir una cúpula de dimensions tan grans es va solucionar amb un concurs l'any 1418. Aquest va ser guanyat per Filippo Brunelleschi, que va construir la cúpula.

El seu projecte va ser el guanyador ja que no comptava amb cintres, però sí amb una cúpula doble. L'interior de la cúpula tenia com a suport un sistema de nervis creuats en horitzontal i vertical, un aparell de taulell amb forma d'"espina de peix" i diverses semicúpules de descàrrega al voltant. Pel que fa a l'exterior, comptava amb una divisió tripartita i estava formada per un tambor octogonal amb òculs, una cúpula nervada i una llanterna a la clàssica.

Aquesta magnífica cúpula va canviar la imatge de Florència i li va atorgar la grandiositat que la ciutat reclamava. Florència va ser considerada durant anys com la "nova Roma" artística, i va viure aleshores el seu màxim esplendor artístic i mercantil. Brunelleschi es va inspirar en la cúpula de doble emparedat del Panteó de Roma. Aquesta és considerada la primera obra renaixentista, ja que, tot i que la catedral pertany a l'estil gòtic, Brunelleschi va buscar la recuperació dels models clàssics. A més, ha sigut inspiració per a moltes altres obres, com la cúpula del Vaticà, la de Sant Pau a Londres o la de Washington.

El David de Donatello

Donatello va ser l'escultor més famós del S.XV europeu. El seu aprenentatge es va produir sota les ordres de Ghiberti a Florència, però el seu estil va ser diferent a l'estil del seu mestre. Va fer obres importants com les que va fer a la catedral de Florència, on més tard se'n va anar a Roma amb Brunelleschi, 1430-1432. L'any 1454, va tornar a Florència després d'una llarga estada a Pàdua.

Una de les obres va ser el David, una escultura exempta feta de bronze durant els anys 1444 i 1446. L'escultura tracta d'un tema religiós, en el qual es representa a David, el pastor que va guanyar al gegant Goliat. Però també té una raó política, ja que va construir el David a causa de la lluita amb Milà per veure qui era la ciutat més poderosa artísticament. Per altra banda, alguns crítics dubten de la temàtica religiosa i argumenten que és una representació del déu pagà, Mercuri.

Donatello representa a un jove dempeus, amb els cabells llargs, amb un casc i calçat amb unes botes fins als genolls. Amb la mà dreta subjecta una espasa i amb l'esquerra una pedra amb la que ja ha tombat a terra al seu enemic. La cama dreta suporta tot el pes del cos, mentre que l'esquerra descansa sobre el cap del gegant. Aquí, se li afegeix que el braç dret està descansant en l'espasa i l'esquerre subjecta la pedra, això se li anomena el “contrapposto”. També una altra característica clàssica és la corba praxiteliana. L'escultura expressa i transmet una sensació de serenitat i repòs, producte de les proporcions facials. Donatello va agafar com a influència els models grecs i romans, més concretament l'Apol·lo Sauròcton de Praxíteles.

La Trinitat de Masaccio

Aquesta pintura va ser creada per Masaccio l'any 1427. És d'estil de la Renaixença, el quattrocento, i la tècnica que es va emprar és la del fresc. En l'actualitat i sempre, aquesta obra es troba a l'església Santa Maria Novella, a Florència. La temàtica és religiosa, ja que l'escena representa el moment posterior a la mort de Crist, en el qual Déu acull al seu fill per a dur-se'l amb Ell. En l'escena trobem la Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant, a la Verge i a Sant Joan, els comitents de la pintura i l'esquelet d'Adam, com a símbol de la mort inevitable.

Pel que fa a la composició, s'aprecia un equilibri que ve donat per la piràmide compositiva i per la simetria, que ve donada per la disposició de les figures i pels colors. Masaccio es va inspirar en les obres de Brunelleschi a l'hora de crear l'escenografia arquitectònica de les seues pintures. Per tant, en l'espai representat trobem arquitectura clàssica, bicromia i perspectiva. La Trinitat de Masaccio és una de les primeres pintures en què s'aplica de forma científica la perspectiva.