L'Art i la seva Evolució: De la Prehistòria a l'Arquitectura Moderna

Art: Activitat humana mitjançant la qual s’expressa una visió personal i desinteressada de la realitat o de la imaginació utilitzant recursos plàstics, lingüístics o sonors. Evolució: A la Prehistòria, tenia funcions ritualistes i màgiques; al Renaixement, es diferencia entre art i artesania, i al segle XVIII apareix el concepte de Belles Arts. Funció de l’art: Serveix per apropar la cultura d’una societat i formar l’espectador estèticament. Arts majors: Arquitectura, escultura i pintura. Arts menors: Orfebreria, fusta, ceràmica, tapissos, vidre i altres arts decoratives. Arts visuals: Arquitectura, escultura i pintura; arts no visuals: música, dansa, literatura i retòrica. Pilar: Element vertical que suporta pes de manera simple i sòlida. Mur: Superfície vertical contínua que tanca espais i suporta càrregues. Columna: Element vertical amb basa, fust i capitell que aguanta l’entaulament. Dintel o arquitrabe: Peça horitzontal que descansa sobre pilars o columnes i és la base de l’entaulament. Entaulament: Conjunt format per arquitrabe, frís i cornisa situat sobre les columnes. Arc: Element corbat que distribueix el pes cap als suports laterals; pot ser de mig punt, apuntat, ferradura, lobulat o conopial. Volta: Prolongació d’un arc en profunditat, com la volta de canó. Cúpula: Coberta semiesfèrica que cobreix un espai circular. Porta adintelada: Obertura rematada per un dintel recte i horitzontal. Materials: A l’antiguitat, s’empraven fusta, adobe, guix, calç, pedra i maó.

Escultura: Art de manipular materials per crear formes tridimensionals vinculades sovint a arquitectura i pintura. Altorrelieve: Figures que sobresurten més de la meitat del volum real respecte al fons. Mig relleu: Figures que sobresurten una mica més de la meitat del pla però sense arribar al volum complet. Bajorrelieve: Figures poc destacades que sobresurten menys de la meitat del pla. Relleu buit o excavat: Figures excavades o incises en el fons en lloc de sobresortir. Escultura exempta o de bulto redondo: Figura totalment tridimensional visible des de tots els costats; pot ser bust, tors, estàtua de peu, jacent, eqüestre o grupal. Exemple clau: Dama d’Elx (escultura exempta ibèrica). Materials escultòrics: Argila, fang cuit, cera, fusta, pedra, marbre, ivori, metall, pedres precioses o guix. Tècniques: Modelat, tallat, polit, fosa o cera perduda, repussat, cisellat, buidat, estampat, soldadura i muntatge. Pintura: Aplicació de pigments sobre un suport condicionat per la tècnica emprada. Temàtica religiosa: Representacions d’al·legories o escenes bíbliques com Crist coronat o L’Anunciació. Temàtica profana: Mitologia, política, història, retrats, bodegons, paisatges i escenes de vida quotidiana com les obres de Botticelli, Durero o Sorolla. Pintura abstracta: No figurativa, redueix o elimina la semblança amb la realitat; el realisme o hiperrealisme és el contrari perquè busca fidelitat total. Suports monumentals: Mur, paret i volta. Pintura de cavallet: Fusta, llenç, metall, paper, pergamí o ivori. Línia: Element bàsic que defineix la forma. Color: Dividit en primaris, secundaris i complementaris. Llum: Dona volum, profunditat i modelatge a les figures. Perspectiva i composició: Fonamentals al Renaixement, com a L’Escola d’Atenes o Batalla de San Romano. Tècniques pictòriques: Fresc, encàustica, oli, tremp, acrílic, aquarel·la, guaix, pastel, collage i miniatura. Exemple important: El matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck, obra mestra del detallisme flamenc.

Prehistòria: Període entre l’Homo sapiens (fa 100.000 anys) i l’aparició de l’escriptura (3000 aC). Etapes: Paleolític, Epipaleolític, Neolític i Edat dels Metalls. Paleolític: Art rupestre i estatuetes; art parietal (coves com Altamira o Ekain) i art mobiliari (Venus de Willendorf). Significat: Podia tenir funció màgica, ritual, totemista o simbòlica. Epipaleolític: Art llevantí amb figures esquemàtiques i escenes de moviment com cacera, dansa i guerra. Ubicacions com Cogull i Saltadora. Neolític: Sedentarisme, agricultura i ramaderia; ceràmica cardial i megalitisme com dòlmens, menhirs i crómlechs com Stonehenge. Edat dels Metalls: Desenvolupament del coure, bronze i ferro; castros celtes i art ibèric amb escultures com Dama d’Elx, Dama de Baza o Bicha de Balazote. Arquitectura egípcia: Mastabes (tombes rectangulars), piràmides escalonades, piràmides, hipogeus i temples monumentals. Escultura: Frontalitat, hieratisme, rigidesa i funció funerària o religiosa. Pintura: Colors plans, jerarquia de tamany, frontalitat i ús del fresc en sec. Roma - Etapes: Monarquia etrusca, República i Imperi. Influències: Etrusca (arc i volta) i grega (estils i escultures). Característiques: Funcionalitat, enginyeria avançada, propaganda política i realisme als retrats. Temples rectangulars (Maison Carrée) o circulars (Panteó). Ciutats amb cardo i decumanus. Domus, insulae i vil·les. Termes com Caracalla. Amfiteatres com el Coliseu. Teatres com el de Mèrida. Aqüeductes com Segòvia. Arcs de triomf i columnes com la de Trajà. Escultura romana: realista, amb retrats sense idealitzar; exemples com August de Prima Porta o l’Estàtua Barberini. Pintura romana: frescos, mosaics (opus sectile i opus tesselatum) i quatre estils decoratius.

Períodes: arcaic, clàssic, hel·lenístic. Principis: proporció, bellesa, harmonia, antropocentrisme. Arquitectura: Sistema arquitravat. Ordres: dòric, jònic, corinti. Acròpolis: Partenó, Propileus, Atena Niké, Erecteion (cariàtides). Escultura: Arcaic: Kourós, Koré. Clàssic: Dorífor, Discòbol, Zeus/Poseidó, Hermes amb Dionís, Apoxiomenos. Hel·lenístic: Laoconte, Venus de Milo, Victòria de Samotràcia, Altar de Zeus. Pintura grega: Figures negres, figures roges, Polignoto, Vas d’Aquil·les. Origen i ciutat romana Barcino: fundada fa +2000 anys per ordre d’August. Finalitat inicial: militar. Restes conservades: torres, muralla, aqüeducte. Restes de temples: integrats en museus. Barri Gòtic: barreja d’època romana, medieval i contemporània. Urbanisme: Dos carrers principals: Cardo Máximo i Decumanus Máximo → avui Carrer del Bisbe i voltants. Població aproximada: 2.000 habitants. S. IV: cristianisme oficial → temples deixen d’usar-se i els materials es reutilitzen. Museu de Barcino: Plaça Reial. Sota la plaça es conserva (perquè el nivell del sòl va pujar): primera muralla, xarxa d’alcantarillat, habitatges, restes arqueològiques romanes. Context històric: Barcino = ciutat petita. Capital provincial = Tarraco (Tarragona). Vida quotidiana i economia: Garum: salsa de peix/marisc molt apreciada. Dolia: grans recipients per guardar garum i líquids. Bugaeria: processos de fermentació amb orina (tints, conservació). Església s. IV: conserva columnes romanes. Fàbrica de vi: premses i magatzems de conservació. Cases: restes de domus i espais domèstics.