Art Egipci i Grec: Escultura, Arquitectura i Pintura Comparada

El Hieratisme de l'Escultura Egípcia

L'escultura egípcia va ser una expressió artística destacada. S'utilitzaven materials com pedra dura, granit, esquist, fusta i bronze, aquest darrer amb la tècnica de la cera perduda. Les estàtues sovint presentaven ulls d'obsidiana i cornies de vori.

Existien dues representacions escultòriques principals:

• El relleu, que seguia la llei de la frontalitat.
• L'estatuària, caracteritzada pel hieratisme, amb figures rígides i idealitzades, especialment les dels faraons.

A més de l'escultura oficial, es realitzaven petites figures de fang o fusta que representaven escenes de la vida quotidiana.

La Pintura Egípcia: L'Art Funerari

Inicialment, la pintura egípcia va tenir poc impacte, però més tard es va desenvolupar notablement, com demostren els frescos de les tombes de la Vall dels Reis. Els temes eren similars als dels relleus escultòrics, amb una representació frontal.

Les figures sovint tenien dos peus i mans dretes, simbolitzant la perfecció. El personatge més important era més gran i situat a la dreta de l'escena, reflectint la perspectiva jeràrquica. La tècnica utilitzada era el tremp opac, amb pigments dissolts en aigua, goma, cola o rovell d'ou, i un vernís superficial que aportava brillantor als colors.

Arts Decoratives i Sumptuàries

Els aixovars funeraris, relacionats amb la vida després de la mort, contenien objectes de la vida quotidiana que reflectien com vivien els egipcis. La joieria, amb materials com or, lapislàtzuli, obsidiana i turqueses, destaca per la seva estètica i riquesa. També són importants les mascares funeràries i els vasos canopis d'alabastre, que servien per guardar les vísceres del difunt després de la momificació.

Context Històric: Art Grec

Referents Històrics

La cultura i l'art grec van néixer entre els segles IX i VIII a.C., després de la crisi de la civilització cretomicènica. Al segle VII a.C., les influències egípcies i mesopotàmiques van impulsar l'arquitectura i escultura gregues.

Després de la victòria contra els perses a les Guerres Mèdiques, Atenes es va convertir en el centre cultural de Grècia, assolint el seu esplendor durant el govern de Pèricles. No obstant això, les Guerres del Peloponès van debilitar les ciutats gregues, facilitant la conquesta macedònica amb Filip II i Alexandre el Gran. La cultura grega es va estendre cap a Orient, influenciant l'art fins que Roma va dominar el Mediterrani al segle I a.C.

Arquitectura Egípcia: Tombs i Temples

L'art egipci estava vinculat a la creença en la vida després de la mort, amb rituals com la momificació i la construcció de sarcòfags i tombes monumentals. Les inscripcions i pintures decoraven aquestes tombes.

L'arquitectura es caracteritzava per la seva monumentalitat i l'ús de grans carreus, seguint regles estrictes. Les construccions principals eren tombes (mastabes, piràmides, hipogeus) i temples, sense arcs ni voltes.

La Mastaba

La mastaba, utilitzada per faraons, nobles i funcionaris durant l'Imperi Antic, tenia forma de piràmide truncada i es construïa amb pedra. A l'interior hi havia una capella funerària que es tapiava amb una llosa després de dipositar el difunt.

La Piràmide

A partir de la III dinastia, les mastabes es van convertir en piràmides esglaonades, com la de Djoser. A la necròpoli de Gizeh, amb les piràmides de Kheops, Kefren i Micerí, es veu aquesta evolució. A les cambres centrals hi havia el sarcòfag del faraó i una estàtua per acollir l'ànima si el cos es descomponia.

L'Hipogeu

A finals de l'Imperi Antic es van construir hipogeus, tombes excavades a la roca, inicialment per a figures secundàries. Durant l'Imperi Nou, també els faraons van ser enterrats en hipogeus, separant la tomba del temple funerari per fer-la més amagada i difícil de saquejar.

Els Temples Egipcis

Els temples egipcis eren grans construccions dedicades als déus, amb una avinguda d'esfinxs que conduïa a una porta amb pilons i obeliscs. Després hi havia la sala hípetra, un espai descobert, seguida de la sala hipòstila amb columnes altes. La part final del temple era la cella, on es guardava la imatge del déu, accessible només al faraó o sacerdot. Els capitells de les columnes tenien diverses formes i estaven decorats amb relleus. A l'Imperi Nou es van construir temples funeraris anomenats speos, com el d'Abu-Simbel, excavat a la roca.

Arquitectura Religiosa Grega

Temples

Els temples grecs, construïts inicialment de fusta i després de marbre blanc, són els edificis religiosos, tot i que la majoria de cerimònies es feien fora. La policromia original s'ha perdut.

Estructura

Tenen una planta rectangular dividida en tres parts:

1. Pronaos: entrada, amb un pòrtic de columnes.
2. Naos: espai sagrat amb la imatge del déu.
3. Opistòdom: cambra per al tresor.

Classificació

Es classifiquen segons el nombre de columnes:

• Distil: 2
• Tetrastil: 4
• Hexastil: 6
• Octàstil: 8
• Decastil: 10

També es distingeixen per la disposició de les columnes: monòpter, dipter, pseudoperípter, amfiprostil, i thólos (circular).

Arquitectura Civil

Teatre

L'edifici públic més destacat de l'arquitectura grega era el teatre, on es representaven tragèdies i comèdies. Estava dissenyat per a la màxima visibilitat i acústica.

Disseny

Els teatres aprofitaven el desnivell de les muntanyes, amb grades o càvea en forma semicircular. A la part baixa es trobaven l'escena i el prosceni, mentre que l'orquestra, un espai central circular, estava entre les grades i l'escena. També tenim els parodos, frons i lator.

Exemple Destacat

El Teatre d'Epidaure és notable per la seva càvea ultrasemicircular, amb una orquestra de gairebé 20 m de diàmetre i un edifici d'escena d'un pis amb dues portes laterals.

Estadi

Edifici allargat on es feien curses d'atletisme: terreny de competició, càvea, pista de cursa, entrada, palestre, altars, jutjat.

Escultura Grega: Un Ideal de Bellesa

Materials i Tècniques

L'escultura grega es va realitzar principalment en bronze i marbre, així com en fusta, or, ivori i pedres de menor qualitat.

Tipologies

Hi ha dues tipologies principals:

1. Relleu: Decorava temples i altars.
2. Escultura exempta: Reflectia el cànon de bellesa hel·lenística, centrant-se en la proporció, l'equilibri i l'expressivitat.

Temes

La figura humana era el tema central, amb representacions de déus, herois i atletes, considerats models de bellesa física i espiritual.

Policromia

Les escultures estaven recobertes de policromia, que s'ha perdut amb el temps.

Període Geomètric

Les primeres escultures gregues, petites figures votives del segle VIII a.C. fetes de vori, terracota o cera, servien de models per a les de metall. També hi havia escultures de fusta, anomenades "xana", atribuïdes a Dedal com a imatges de culte, però no s'han trobat restes d'aquestes.

Escultura Monumental

Al segle VII a.C., el contacte amb cultures avançades del Pròxim Orient va originar l'escultura monumental grega, influenciada per l'estatuària egípcia. Aquesta evolució es divideix en tres etapes: arcaica, clàssica i hel·lenística.

Etapes de l'Art Grec

La Grècia antiga comprenia la península de l'Àtica, el Peloponès, la costa occidental d'Àsia Menor i les illes del mar Egeu, així com territoris colonitzats de la Magna Grècia al sud d'Itàlia, Sicília i el litoral mediterrani de França i Catalunya. L'evolució de l'art grec es divideix en tres grans períodes històrics després de la civilització cretomicènica i l'art prehel·lènic.

1. Període Arcaic (Segle VII - 475 a.C.)

Inici de l'art grec propi, amb el desenvolupament dels primers estils arquitectònics i l'evolució estilística.

2. Període Clàssic (475 - 323 a.C.)

Època de màxima esplendor de l'art grec, que va des de la fi de les Guerres Mèdiques fins a la mort d'Alexandre el Gran. Es divideix en:

• a) Primer classicisme (475-400 a.C.)
• b) Segon classicisme o període postclàssic (399-323 a.C.)

3. Període Hel·lenístic (323 - 31 a.C.)

Grècia exporta la seva cultura als regnes macedonis fins a ser absorbida per Roma.

Arquitectura: Característiques Generals

L'art grec, basat en conceptes com l'home, la natura, la raó i la bellesa, va influir profundament en l'art occidental, especialment en l'art romà, el Renaixement i el Neoclassicisme. La frase de Protàgores, "l'home és la mesura de totes les coses", resumeix la recerca de l'harmonia i la proporcionalitat, allunyant-se del monumentalisme oriental per centrar-se en l'ésser humà.

Arquitectura: Ordre i Raó

L'arquitectura grega va innovar les tècniques constructives amb un enfocament en l'ordre i la raó, adaptant els edificis a l'escala humana i buscant la bellesa a través de l'equilibri de les formes. El sistema constructiu arquitravat es caracteritzava per línies horitzontals i verticals, centrat en el disseny del temple, que es componia de quatre elements: la plataforma, la columna, l'entaulament i la coberta.

Per aconseguir simetria i harmonia visual, els grecs utilitzaven càlculs matemàtics per corregir illusions òptiques, com el bombament (èntasi) del fust de les columnes, que feia que semblessin rectes des de la distància.

Anàlisi d'Obres Destacades

Kuros i Koré

• Cronologia: 510 a.C. - 500 a.C.
• Tipologia: Escultura exempta.
• Estil: Grec arcaic.
• Context Històric: L'escultura grega arcaica mostra l'evolució cap al naturalisme.
• Anàlisi Formal: Cap, cos, braços, roba, peus. Material: Marbre i policromia. No té coberta.
• Ubicació: Museu Arqueològic Nacional.
• Influències: Art egipci.

Teatre d'Epidaure

• Cronologia: 350 a.C.
• Autor: Policlet (Nota: L'autor del teatre és desconegut, però Policlet és un escultor clàssic; s'ha mantingut el nom donat, tot i la possible confusió amb l'arquitecte).
• Tipologia: Teatre.
• Estil: Grec clàssic.
• Context Històric: Destaca per la seva acústica perfecta i la interacció amb l'entorn natural.
• Anàlisi Formal: Parts: Orquestra, càvea, construccions escèniques.
• Ubicació: Epidaure, Grècia.
• Matèria i Tècnica: Pedra, materials naturals, construccions a l'aire lliure, construccions escèniques.

Partenó

• Cronologia: Entre 447 i 338 a.C.
• Estil: Clàssic grec.
• Tipologia: Temple.
• Context Històric: La seva construcció es considera un símbol que potencia la ciutat, símbol de victòria sobre els perses i obra mestra de l'arquitectura clàssica.
• Anàlisi Formal: Base, columnes, fust, capitell, entaulament, coberta.
• Materials: Marbre, pedres, fusta, or i ivori.
• Influències: Es va inspirar en temples egipcis per la seva monumentalitat, en l'arquitectura jònica per les columnes, i en la seva pròpia acròpolis d'Atenes.

Art Cretenc o Minoic

El palau és l'edifici principal de l'arquitectura minoica. La seva estructura segueix l'esquema dels palaus del Pròxim Orient, pensats com una petita ciutat amb diverses zones independents al voltant d'un pati rectangular central. Un dels elements arquitectònics més característics d'aquests edificis palatins són les columnes vermelles, el fust de les quals té un diàmetre variable, que augmenta de la base cap amunt.

El capitell està format per una motllura convexa i un bloc quadrangular, origen de l'equí i de l'àbac, respectivament, i alhora referent principal per al desenvolupament de l'estil dòric grec.

Planta de la Ciutat de Milet

Hipòdam de Milet, filòsof i geòmetra, va dissenyar la reconstrucció de Milet al 475 a.C. amb un traçat ortogonal de carrers rectes. Aquest model integrava política, urbanisme i geometria en una societat igualitària i va influir en altres ciutats.

La seva obra reflectia la preocupació per crear espais funcionals i adequats per als ciutadans, marcant l'inici de l'urbanisme a la Grècia clàssica.