Art del Segle XX: Avantguardes, Escultura i Modernisme

Art del Segle XX: Època de Canvi i Ruptura

El Segle XX va ser una època de profunds canvis, marcada per un fort desconformisme i ànsies de llibertat. L'objectiu principal era trencar amb tot el que havia existit anteriorment.

Moviments Artístics Principals

• Antecedents: Es deixa de pintar moments històrics. Inclou l'Impressionisme, el Puntillisme i el Modernisme.
• 1es Avantguardes: Fauvisme, Expressionisme, Cubisme, Dadaisme, Surrealisme, Futurisme i Abstracció.
• 2es Avantguardes: Informalism, Impressionisme Abstracte, Pop Art, Land Art i Art Povera.

Els Inicis de la Pintura Moderna

La Màgia de la Llum (Impressionisme)

Es buscava captar l'atmosfera i la llum que envolta el quadre, pintant a l'aire lliure. Artistes destacats: Monet, Degas i Renoir.

Anàlisi i Dramatisme

• Puntillisme: George Seurat va realitzar una anàlisi més científica de la llum, utilitzant milers de punts petits per crear una impressió visual.
• Recerca del Paradís: Paul Gauguin va explorar l'exotisme, viatjant fora d'Europa per pintar indígenes.
• Dramatisme: Van Gogh, amb les seves pinzellades ondulants, expressava una gran càrrega emocional.
• Gran Mestre: Paul Cézanne (des de 1902) és considerat el pare de la pintura moderna. Proposava pintar allò que es veu, però descomponent la realitat en plans.
• Jugendstil (Modernisme): Gustav Klimt, similar a Gaudí, utilitzava moltes corbes i enroscaments, amb una mirada cap a les formes geomètriques.
• La Por: Edvard Munch expressava sentiments sense importar la representació física de la persona.

Primeres Avantguardes

Ruptura Cromàtica i Emocional

• Fauvisme (Bèsties Salvatges): Ruptura cromàtica. Utilitzaven colors purs i brillants, aplicats directament dels tubs amb agressivitat per crear una sensació d'explosió. Artistes: Matisse i Derain.
• Expressionisme Centre-Europeu: Recolzat per una filosofia de vida, es firmaven manifestos com Die Brücke. Es caracteritzava per l'expressivitat desbocada, pinzellades gruixudes i traços carregats de pintura. Artistes: Kirchner i Nolde (Alemanya); Kokoschka (Viena).

Geometria i Moviment

• Cubisme: Ruptura de l'espai geomètric. Interessa la forma i la seva talla, mostrant tots els plans i costats. Descomposició estructurada de la forma, tot i que l'objecte és identificable. Introdueixen materials (inici del collage). Artistes: Picasso (influenciat per màscares africanes), Braque i Juan Gris.
• Futurisme: Principalment a Itàlia. Recerca del moviment (volen representar la dinàmica). Destaca Giacomo Balla (dinamisme, 1912).

Lirisme i Abstracció

• Lirisme a París: Sense classificació estilística clara. Marc Chagall (quadres poètics), Modigliani (figures femenines ovalades i allargades) i Soutine.
• Bauhaus: Artistes interessats en l'abstracció. Kandinsky (formes abstractes), Paul Klee (geometria i abstracció) i Mondrian.
• Dadaisme: Moviment de rebeldia molt fort, en contra de tot i de l'ús. L'art no havia de significar res (frustració per l'època de guerres). Van crear el famós Readymade (objectes d'ús quotidià descontextualitzats). Artistes: Duchamp (ajunta objectes fets), Man Ray i Francis Picabia.
• Surrealisme: Recreació de formes oníriques i exploració del subconscient mitjançant mètodes provocadors. Artistes: Joan Miró, Yves Tanguy, Dalí i René Magritte.

Segones Avantguardes

Expressionisme Abstracte Americà

Expressió mitjançant l'abstracció, prescindint de la figura i centrant-se en el gest.

• Gestualitat i Color: Karel Appel (pinzellades gruixudes, colors vius), Jackson Pollock (interès pel gest i la forma de fer), Willem de Kooning (gran expressivitat).
• Contrast i Forma: Franz Kline (igual importància al fons i la forma), Mark Rothko (el color com a base, franges no definides).
• El Blau: Yves Klein (utilitzava models per fer estampacions amb el seu color característic: el blau Klein).

Informalisme i Postinformalisme

• Informalisme: Valoració de l'espontaneïtat i el procés creatiu. Pintura gestual, introducció de materials pobres (sacs). Dubuffet (llenguatge plàstic infantil i gestual), Jean Fautrier (importància de la textura i la matèria), Manolo Millares i Lúcio López.
• Informalisme Matèric: Ús de materials com sorra, malla metàl·lica o gruix de l'empast. Destaca Tàpies, juntament amb Alberto Burri i Antoni Saura.
• Dècada dels 60 (Postinformalisme):
  • Art Cinètic: Vasarely (cartolines doblegades per crear tridimensionalitat) i Bridget Riley (representació del moviment).
  • Neofiguració: Francis Bacon (retrats desfigurats) i Juan Genovés.
  • Art Pop: Inspirat en la publicitat i els còmics. Jasper Johns, Roy Lichtenstein i Andy Warhol (colors no realistes, figures amb volum).

Finals del Segle XX

• Hiperrealisme: Tornada a la pintura amb model i valors clàssics. Antonio López (transmetre la realitat tal com la veu).
• Neoexpressionisme: Miquel Barceló (combinació de figuració i matèria, expressionisme amb figuració).

ESCULTURA al Segle XX: La Ruptura

Concepte i Tècniques Escultòriques

L'escultura es defineix pel concepte de volum i la tridimensionalitat.

Tècniques

1. Talla: Treball a partir d'un bloc (pedra, fusta, guix). Irreversible.
2. Modelat: Ús de material modelable.
3. Fosa: Fosa de metalls (ferro).
4. Assemblatge (Ensamblatges): Unió i soldadura de peces.
5. Embolics: Cobrir una estructura (reixa, fusta) amb paper o roba encolada/guixada.
6. Soldadura: Treball amb ferro, requereix experiència.
7. Omplir motlles: Emplenar un motlle (sovint de formigó) sobre una base.

Materials i Forma

• Materials: Argila (ha de coure's), pedra, metalls, guix, fusta, filferro, cartró, ciment i formigó.
• Forma: Exempta (bult rodó, es pot girar) i Relleu (alt, mig, baix i buit relleu).
• Tipologia: Escultura individual, Grup escultòric o Instal·lació (ocupació de l'espai complet).

Didàctica de l'Escultura

• 0-3 anys: Objectius centrats en solucionar construccions (Lego, encaixables) i modelar (aigua+farina). Establir el ritme tridimensional mitjançant seriacions.
• 3-6 anys: Construccions més complexes, modelatge amb argila o pasta de paper. Reconeixement tàctil de formes 3D. Assolir l'espai escènic (caminar sobre línies, dins/fora) i composar amb l'objet-trouvé (doble, meitat, etc.).

Antecedents de l'Escultura del S. XX

• Rodin (Finals S. XIX): Treball clàssic (argila, bronze, pedra) amb molts ajudants. Capturava el moment i el moviment, centrat en el cos humà (figures perfectes o bocins inacabats).
• Camille Claudel: Magnífica escultora, alumna de Rodin, amb similituds estilístiques.

Tendències Escultòriques

Les tendències es divideixen entre la Figurativa (influenciada per Rodin) i l'Abstracta (influenciada per Cézanne a partir del S. XX).

Primeres Dècades del S. XX

• Matisse (obres treballades toscament).
• Picasso (va experimentar en tots els camps).
• Brancusi: Síntesi de la forma, peces ovoides sense característiques definides.
• Modigliani (atracció pel primitivisme).
• Umberto Boccioni (futurista).

Del Ready-Made a l'Objecte Surrealista

Artistes clau en aquesta transició: Marcel Duchamp, Joan Miró, Man Ray i Dalí.

Els Nous Materials (Ferro i Acer)

Gran revolució en l'ús del ferro forjat, substituint el bronze en molts casos.

• Julio González: Tècnica depurada en ferro forjat.
• Picasso.
• Pablo Gargallo: Importància del buit i la intersecció de plans.
• Hans Arp (abstracció).
• Marino Marini (figuratiu amb referències etrusques).

Del Existencialisme a l'Abstracció (Anys 40-50 fins al final de segle)

• Joan Miró (objecte trobat, resines de polièster).
• Alberto Giacometti: Figures filiformes i esquelètiques.
• Henry Moore (bronze, pedra; temes familiars i humans).
• Oteiza: Elements abstractes geomètrics (cúbics o caixes per on passa l'aire).
• Chillida: Abstracte, treballa amb ferro, argila, pedra i alabastre, explorant el buit i el pla en la tridimensió.
• Susana Solano (ferro, grans estructures geomètriques soldades).
• Manolo Valdés (importància de la figura humana).
• Bordes.

Finals de Segle en Escultura

• Minimalisme: Despullar l'anècdota per anar a formes rectes i depurades. Artistes: Robert Morris i Carl Andre.
• Land Art: Ús de materials extrets de la terra (branques, pedres, arbres). Destaca Richard Serra.

MODERNISME (1888-1926)

Unió de tecnologia i ciència amb l'Art. Importància de la fabricació industrial i artesanal. Present en països amb recursos i inquietuds.

Característiques Arquitectòniques

• Materials: Ferro forjat, ceràmica (trencadís per evitar línies rectes), vidre, pedra i color daurat.
• Llenguatge Formal: Línies curbes (coup de fouet), asimetria, dinamisme, formes orgàniques (serps, dracs, flors), figures femenines sinuoses i horror vacui (horror al buit).

Artistes del Modernisme

• Arquitectes: Gaudí, Domènech i Montaner (Catalunya); Williams Morris (Anglaterra) i Otto Wagner (Àustria).
• Mobiliari: Gaudi i Majorelle.
• Pintors: Anglada Camarasa, Russinyol, Ramón Casas, Gustav Klimt, Toulouse-Lautrec.
• Escultors: Llimona (formes femenines).

ART DECÓ (1920-1940)

Interès per la geometria i la simplicitat de les línies rectes.

Característiques

• Línies: Rectes, angulars, ovals i zig-zag. Formes geomètriques.
• Motius: Florals i animals sempre simètrics, figures femenines estilitzades, figures masculines (atletes, titans) i màquines.
• Materials: Metalls (crom, bronze, alumini), marbres colors, resines sintètiques (baquelita), resines naturals (ambre) i plàstics (que sorgeixen en aquesta època), fustes i elements exòtics.

LA BAUHAUS

Fundada el 1919 a Weimar per Walter Gropius. Dissolta el 1933 per Hitler, provocant el trasllat d'artistes cap als EUA.

Objectius

1. Fusionar l'Escola Superior d'Arts Plàstiques amb l'Escola d'Arts i Oficis.
2. Renovació pedagògica de les escoles d'Art.
3. Ensenyament basat en tècniques, materials artístics i llenguatge plàstic.
4. Aconseguir la integració de totes les arts i artesanies.
5. Aplicar el disseny a tots els objectes.
6. Fer arribar l'art a tots els sectors de la població.

Artistes destacats: Paul Klee, Kandinsky, Mies Van der Rohe, Mondrian.