Art del segle XIX: Transformacions i noves formes artístiques

Segle XVII: Canvis en tots els àmbits. Economia a Europa: Revolució Industrial. Aquesta revolució comporta el naixement del capitalisme i de noves classes socials (burgesia industrial i proletariat).

Àmbit polític i ideològic: Grans transformacions, caiguda de l’Antic Règim i naixement de les democràcies parlamentàries (pensament polític modern). Època amb diverses guerres i secularització de la societat, fet que va provocar la disminució de la demanda d’obres religioses en benefici de les laiques. Expansió territorial d’Europa sobre la resta dels continents.

Nova situació econòmica de la burgesia i millora dels mitjans de comunicació, que van provocar un major interès cultural. Aquest nou model europeu va revertir directament en l'art. Aquestes noves situacions van coincidir amb la creació d'una diversitat estètica important per part de les diverses escoles barroques, permetent la creació de diversos moviments artístics. A aquesta diversitat de moviments, s’ha d'afegir l'aparició d'artistes inclassificables que s'avançaren al seu temps pel que fa a temàtica, tècnica artística i sensibilitats (Goya i William Blake).

Durant el segle XVIII, l'art va ser fidel al poder de l'aristocràcia. A partir del segle XIX, l'arquitectura i les arts plàstiques van començar camins independents amb un llenguatge específic. París es va convertir en el centre artístic, mentre que Roma va mantenir les col·leccions artístiques i va ser un punt d’inspiració. Es van popularitzar les exposicions d’art, i l'art es va convertir en un objecte de consum.

Finals del segle XIX: Ruptura amb les formes artístiques del passat i esforços per cercar noves formes independents respecte a la tradició clàssica.

Colonialisme en el seu màxim desenvolupament. Consolidació de la Revolució Industrial, nous materials de construcció i fonts d’energia, i fluxos migratoris del camp a la ciutat.

Sistemes polítics: Imposició de repúbliques o monarquies parlamentàries. Naixement d'ideologies comunistes i anarquistes i moviments nacionalistes. El predomini econòmic i polític de la burgesia va eclipsar els poders estatal i eclesiàstic, relegats pel que fa a les comandes artístiques. L'art es va centrar en els interessos de la burgesia.

Desenvolupament de les comunicacions i el transport. La invenció de la fotografia va intensificar els intercanvis entre artistes. París es va consolidar com a centre d'experimentació artística, mentre que Roma es va estancar en l'academicisme.

Acceleració de les innovacions, cada cop més efímeres, amb un resultat lògic: successió i superposició contínua de moviments artístics. Els artistes van començar a buscar la diferenciació entre ells. Es va iniciar el col·leccionisme d'obres d'art antic i contemporani.