Art del segle XIX: Barroc, Rococó, Neoclàssic, Romanticisme, Realisme, Impressionisme i Modernisme

La pervivència del Barroc

Durant el segle XVIII, en molts llocs d'Europa, hi va perdurar l'estil barroc. En arquitectura es va assistir a la complicació i la profusió de la decoració, especialment en les portalades i els elements interiors. En escultura, l'autor més conegut va ser Francisco Salzillo. Les obres es distancien del dramatisme del segle XVII i anticipen ja la nova estètica rococó i clàssica de la segona meitat del segle XVIII.

Del Rococó al Neoclàssic

Durant el segle XVIII es va originar a França i es va expandir un estil artístic nou, el rococó, decoratiu i sobrecarregat. L'expansió de les idees il·lustrades, els revolucionaris a França i el descobriment de jaciments arqueològics va ajudar a configurar un estil, el Neoclàssic, que reivindicava la tornada al classicisme i al racionalisme.

• L'arquitectura: s'inspirava essencialment en els models grecs i també es van utilitzar les aportacions romanes.
• L'escultura: preferentment elaborada en marbre. Cercava la bellesa i la perfecció, la fa generalment freda i convencional.
• En pintura: El gust per l'antiguitat es reflecteix en la utilització de temes històrics.

El Romanticisme

En les primeres dècades del segle XIX es va expandir per tot Europa un moviment artístic, el Romanticisme. El Romanticisme és una nova estètica i un nou sentiment que tenia com a valors principals l'amor a la llibertat, l'exaltació de l'individualisme i la defensa dels sentiments. Van reivindicar com a model l'Edat Mitjana i van proclamar, enfront de l'universalisme clàssic, el nacionalisme.

Els pintors romàntics

La majoria dels pintors romàntics reflecteixen en les seves obres els valors de l'època. Les característiques principals de la pintura romàntica són aquestes:

• El moviment: Suposa una ruptura amb l'estil neoclàssic, solemne i immòbil.
• El color i la llum: Utilitzen colors brillants, aplicats amb pinzellades soltes, i els quadres s'omplen de llum.
• El paisatge: La naturalesa és la protagonista de la majoria dels quadres.

L'estil realista

Els artistes realistes es van interessar per reconèixer la realitat concreta de la seva època i descriure-la. Aquest canvi d'estil artístic té a veure amb causes diverses:

• El fracàs de les revolucions del 1848.
• L'avanç de la ciència durant el segle XIX va imposar l'observació i la descripció per a conèixer la realitat.
• L'avanç de la industrialització.

La pintura realista

No va suposar una innovació en relació amb el romanticisme. La característica més important residia en els temes que tractava: la vida quotidiana, els problemes socials de la industrialització, i el desencís pels fracassos revolucionaris de la primera meitat del segle XIX.

Característiques de l'Impressionisme

A la darreria del segle XIX va revolucionar el món de l'art l'Impressionisme. El seu principi fonamental era que l'artista ha de pintar allò que veu, però de la manera com ho veu. Aquest principi significava que la pintura abandonava els temes històrics per a mostrar paisatges i escenes a l'aire lliure. Els pintors intentaven plasmar la sensació d'allò observat, segons la llum, el color i l'atmosfera de cada moment. La fotografia, la reproducció exacta de la realitat, captar l'atmosfera, les sensacions i, sobretot, mostrar la visió subjectiva de l'artista.

Postimpressionistes

Als seus quadres recuperen la importància del dibuix i la preocupació no solament per la llum i pel color, sinó per l'expressivitat de les coses i de les persones. Alguns artistes del postimpressionisme van ser: Vincent van Gogh, Paul Cézanne, que busquen les pures formes, els equilibris en la composició i el color com a mitjà per a comprendre els objectes.

Característiques del Modernisme

A la darreria del segle XIX va sorgir a Europa el Modernisme. La seva estètica s'inspirava essencialment en la naturalesa, de la qual volia copiar les formes. Als edificis dominaven les formes corbes i una decoració exuberant i omnipresent. La preocupació dels artistes modernistes per fusionar art i vida quotidiana va fer que treballessin no solament en la pintura, l'escultura o l'arquitectura, sinó també en totes les artesanies o oficis. El Modernisme es va desenvolupar principalment en tres ciutats: Brussel·les, Viena i Barcelona.