Art del Segle XIX: Arquitectura, Escultura i Grans Mestres de la Pintura
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,17 KB
Arquitectura del Segle XIX
L'Arquitectura de Ferro
La Torre Eiffel
Construcció emblemàtica amb tres parts distingides, l'última amb forma pinnacular.
Escultura del Segle XIX
Jean-Baptiste Carpeaux
La Dansa
Presenta un gran dinamisme, amb múltiples figures diverses. Carpeaux busca l'expressivitat en les figures i plasma la suavitat del cos.
Auguste Rodin
El Pensador
Plasma la innocència i la força de la classe obrera mitjançant una figura en profunda reflexió.
Els Burgesos de Calais
Obra d'estètica expressionista que transmet el sacrifici i l'angoixa. És una de les seves últimes creacions més significatives.
François Rude
La Marsellesa
Exaltació del fervor popular, amb gran energia en els moviments i les expressions. Destaca per un detallisme d'inspiració hel·lenística.
Pintura Clau del Segle XIX: Impressionisme i Més Enllà
Claude Monet (1840-1926)
- Nenúfars (sèrie): Enquadrament d'influència fotogràfica, excel·lent tractament del reflex de l'aigua.
- L'Estació de Saint-Lazare: Visió emboirada, com si s'observés a través d'un vidre mullat, capturant l'atmosfera vibrant de l'estació.
- El pont del ferrocarril (Argenteuil): Combina l'interès per l'arquitectura moderna amb el tractament impressionista del reflex de l'aigua.
- La Catedral de Rouen (sèrie): Sèrie emblemàtica de l'impressionisme. Pinzellades gruixudes i fragmentades, imatges que varien amb la llum, textures rugoses.
- Impressió, sol naixent: Pintura a l'oli realitzada per Monet el 1872, que va donar nom al moviment impressionista. Monet va pintar el sol gairebé amb la mateixa luminància que el cel, una condició que suggereix alta humitat i atenuació atmosfèrica de la llum. Aquest efecte es basa en l'ús de colors complementaris i variacions de temperatura de color, en lloc de canvis d'intensitat o valors contrastants, per diferenciar el sol del cel.
Édouard Manet (1832-1883)
- Esmorzar sobre l'herba: Tema considerat escandalós per l'època, tot i mantenir aspectes de la pintura acadèmica. Presenta tres plans o escenes, amb l'última menys detallada, intencionadament desenfocada pel pintor.
- L'Olympia: Reinterpreta la Venus clàssica amb una postura directa i desafiant. Evoca riquesa i exotisme amb la presència de la serventa negra portant flors i el gat negre al llit.
- Un bar del Folies-Bergère (La cambrera): Obra molt detallista i tècnicament complexa. Destaca l'efecte del mirall al fons, magistralment treballat (possible influència de Goya). Excel·lent retrat de la cambrera i de l'ambient del local.
- Lola de València: Representació d'una ballarina amb vestit tradicional espanyol, evocant l'exotisme. L'ambientació suggereix un teatre o vestuari d'escena.
- El pifre: Retrat d'un jove músic militar amb la seva indumentària. Estil més proper a la tradició acadèmica, sense influència impressionista directa.
- Música a les Teuleries: Escena costumista que retrata la vida social parisenca, mostrant diversitat de classes socials i estils de moda.
- El torero mort: Utilitza la foscor i el color negre per emfatitzar la seva mort.
Pierre-Auguste Renoir (1841-1919)
- Esmorzar dels remers: Molt bon retrat de grup, tècnicament brillant, que combina inspiració acadèmica amb espontaneïtat impressionista.
- Les tres Gràcies: Obra que mostra un estil diferent de l'impressionisme pur, amb un major èmfasi en el dibuix i la delimitació de les figures.
Edgar Degas (1834-1917)
- Les planxadores: Escena costumista que representa la duresa del treball de la classe pobra. Destaca per un enquadrament d'influència fotogràfica.
- L'absenta: Retrata la solitud i l'abatiment dels personatges. La perspectiva del sostre i el terra accentua l'aïllament.
- L'orquestra de l'Òpera: Representació que reflecteix l'estereotip masculí de l'època. Gran detallisme en els instruments i un enquadrament d'influència fotogràfica.
Georges Seurat (1859-1891)
- Les Models (Les Poseuses): Nu de tres dones (una central i dues laterals) on aconsegueix plasmar la delicadesa femenina. Les tres escenes diferents formen una composició triangular.
- La parada de circ: Escena amb sensació de moviment, ús de colors molt llampants (amb predomini de grocs i vermells, creant un efecte quasi dicromàtic) i figures lleugerament geometritzades.
Paul Signac (1863-1935)
- Port de Marsella: Vista del port amb edificis i construccions al fons, tractats amb un estil difuminat. Els vaixells ocupen el primer pla.
- Venècia: Gòndoles i Sant Marc: Paisatge venecià amb gòndoles en primer pla i la basílica de Sant Marc al fons.