L'Art del Renaixement: Pintura, Escultura i Expansió Europea
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,94 KB
Pintura Renaixentista
Temes de la Pintura Renaixentista
La pintura renaixentista representa principalment escenes religioses, de la mitologia clàssica i retrats. També hi ha un gran interès per representar la natura, sovint de manera idealitzada.
Composició i Profunditat
En la composició, es busca representar la profunditat de l’espai tridimensional en una superfície plana. Per aconseguir-ho, s’utilitzen diverses tècniques de perspectiva.
Perspectiva Lineal o Geomètrica
En aquesta tècnica, hi ha un punt de fuga central del qual surten totes les línies cap a l’espectador. Aquest punt crea la il·lusió de profunditat. Sovint, s’afegeixen elements arquitectònics per reforçar aquesta sensació. A més, s’utilitza la geometria per reduir progressivament la grandària de les figures a mesura que s’allunyen de l’espectador.
Perspectiva Aèria o Atmosfèrica
Aquesta perspectiva intenta donar sensació de profunditat pintant “l’aire” o l'atmosfera. El primer pintor que va fer servir aquesta perspectiva de manera destacada va ser Leonardo da Vinci, amb la seva famosa tècnica de l’esfumat.
L'esfumat consisteix a desdibuixar els contorns i els detalls, i a modificar els colors de les figures més llunyanes per simular la distància. També es dona volum a les figures a través del contrast entre llums i ombres (clarobscur).
Durant el Renaixement, es va començar a utilitzar la pintura a l’oli, la qual cosa va permetre aconseguir més efectes, textures i una major riquesa cromàtica.
Escultura Renaixentista
Els escultors renaixentistes van centrar-se en la representació del cos humà, buscant el volum i les proporcions perfectes. Per aconseguir-ho, van recuperar els cànons clàssics de l'antiguitat grecoromana.
Es van crear diversos tipus d'escultures:
- Escultures exemptes: Obres tridimensionals que es poden veure des de tots els angles.
- Relleus: Per decorar edificis i monuments.
- Bustos: Retrats de personatges històrics o contemporanis.
- Estàtues eqüestres: Representacions de figures a cavall.
El Renaixement a Europa: Expansió i Característiques Regionals
El Renaixement a Alemanya
A Alemanya, a partir de la Reforma Luterana, la pintura religiosa va disminuir i els temes que es tractaven ho feien amb molta austeritat i composicions simplificades. En canvi, es van pintar molts retrats, paisatges i quadres mitològics. Un dels artistes més destacats va ser Albrecht Dürer, reconegut pintor i especialista en gravats.
El Renaixement a França
La influència del Renaixement va arribar a França a finals del segle XV i es va consolidar durant el regnat de Francesc I (1515-1547), un gran mecenes d'artistes com Leonardo da Vinci. En aquest període, va destacar especialment l'arquitectura, amb la construcció de nombrosos palaus i castells.
El Renaixement a Flandes
A Flandes, la influència italiana va ser escassa, ja que els pintors flamencs ja tenien una tradició pictòrica molt arrelada i, al segle XV, ja experimentaven amb la perspectiva i la pintura a l’oli. Al segle XVI, la pintura flamenca va desenvolupar un estil propi, fortament influït per la societat burgesa que comprava les obres d’art.
Característiques de la Pintura Flamenca Renaixentista
- Realisme en els detalls: Gran atenció als petits elements.
- Escassetat de temes: Poca presència de temes mitològics grecoromans i religiosos.
- Desenvolupament de nous gèneres: Gran èmfasi en el paisatgisme, les escenes quotidianes i els retrats familiars.
El Renaixement a Espanya
El Renaixement va arribar a Espanya a partir del segle XVI, adaptant-se a les particularitats locals.