Art del Renaixement i Manierisme: Guia Completa

Pintura del Quattrocento (s. XV)

Però hi ha un augment de l'iconografia pagana, pintura a l'oli al final del Quattrocento, apareix el fons de paisatge, alguns autors comencen a tenir una preocupació per la llum.

Autors destacats:

• Pietro della Francesca: Molta preocupació per la llum, la geometria i el dibuix, mestre de la perspectiva. Obres: La Verge de la Perla.
• Fra Angelico: Intenta representar l'espiritualitat a través de la dolçor i la bondat.
• Masaccio: Mestre del volum, de la figura humana i de com situar-la a l'espai.
• Botticelli: Destaca per la seva sensibilitat i poesia amb les dones.
• Mantegna: Mestre de la perspectiva i la composició.

El Cinquecento (s. XVI)

S'estén per la resta d'Itàlia i per tota Europa. Diversos punts de propagació, no sempre serà a la Toscana. Superen el nivell de perfecció aconseguit ja al Quattrocento. Roma: punt més important per al mecenatge dels papes. Influència del neoplatonisme, superen el concepte de mimesi i desemboquen en una espiritualitat. Apareix la grandiositat i la figura del geni, apareix la teoria de l'art.

Arquitectura del Cinquecento

Bàsicament només a Roma (Sant Pere del Vaticà). Combinació molt més lliure dels ordres clàssics, noves tipologies com la vil·la i la biblioteca i monumentalitat.

Autors destacats:

• Miquel Àngel Buonarroti: Va fer la cúpula de Sant Pere (Vaticà), utilitzant la tècnica de la doble cúpula, juga amb l'alternança de frontons semicirculars i triangulars als finestrons i amb el dinamisme del tambor.
• Bramante: San Pietro in Montorio és la seva obra més important, fa un petit temple dins un claustre, planta centralitzada, entaulament, columnes (elements clàssics).
• Sangallo: També intervé al Palau Farnese.

Escultura del Cinquecento

Evoluciona cap a un major moviment i acció, tridimensionalitat amb diferents punts de vista.

Autors destacats:

• Miquel Àngel: Creu en la superioritat de l'escultura per damunt de les altres arts. Influència del neoplatonisme, s'allunya de l'ideal de bellesa de mimesi i comença a cercar l'espiritualitat. És important l'expressivitat, pot no acabar intencionadament les obres. Obra: Mausoleu dels Mèdici.
• Cellini: Obra: Perseu.

Pintura del Cinquecento

Supera el concepte de mimesi gràcies a la bellesa neoplatònica, objectivitat i emotivitat i apareix l'academicisme.

Autors destacats:

• Leonardo Da Vinci: Home universal que escriu teoria de l'art. Creu que la pintura és una ciència, combina la ciència i l'emotivisme, tècnicament aplica la perspectiva aèria i l'sfumato. Obra: Mona Lisa.
• Miquel Àngel: Gran espiritualitat i neoplatonisme, la majoria de les seves obres tenen una forta expressió i terribilitat. Utilitza colors complementaris per crear més tridimensionalitat. Obra: Capella Sixtina.
• Raffaello Sanzio: Sensibilitat dolça que es manifesta en les seves madones. Obra: Verge Maria amb el Nen.
• Hans Holbein: Destaca a Anglaterra.
• Jean Claude: Destaca a França.

Pintura Veneciana

Dona molta importància a la llum i al color.

Autors destacats:

• Ticià: Representa objectes brillants i textures com velluts i brocats. Obra: Amor Sagrat i Amor Profà.
• Tintoretto: Representa postures molt difícils dels cossos i practica les llums de tempesta. Temes religiosos i colors molt vius. Obra: Susanna i els Vells.
• El Veronès: Intenta representar la societat rica veneciana del s. XVI. Obra: Batalla de Lepant.

El Manierisme

Es dona al final del Renaixement (s. XVI), pretén superar el classicisme, preval més la idea (intenció de l'artista) i la grazia (suavitat, dolçor), art intel·lectual difícil d'entendre (subjectiu) no serveix a la Contrareforma per estendre les seves idees. Formalment és emotiu, molt experimental. Juguen amb metamorfosis.

Arquitectura Manierista

Certa inestabilitat, múltiples lectures, perspectives molt forçades, contraposició d'espais amb molta decoració, inestabilitat, façanes molt planes.

Autor destacat:

• Juan de Herrera: El Escorial.

Escultura Manierista

Gran inestabilitat, diferents punts de vista.

Pintura Manierista

Es reforça la línia i els contorns, línia serpentinata. Juga amb el geometrisme, jocs òptics.