Art del Renaixement Hispànic i Política Europea del Segle XVII: Qüestionari Clau

Art del Renaixement a Alemanya i la Península Ibèrica

Qui va introduir la pintura renaixentista a Alemanya?

Albrecht Dürer.

Característiques de l’arquitectura renaixentista hispànica

L'arquitectura renaixentista hispànica es va desenvolupar principalment en dos estils diferenciats:

• L’Herrerià: Caracteritzat per l’austeritat i una gran solemnitat. El millor exemple d’aquest estil és el monestir de San Lorenzo de El Escorial, ideat per Juan de Herrera.
• El Plateresc: Caracteritzat per una decoració molt abundant i delicada, que recorda la feina dels platers. La façana de la Universitat de Salamanca n’és el millor exemple.

Diferència entre l’escultura renaixentista italiana i la hispànica

L’escultura hispànica va rebre influències del Renaixement italià, però els escultors van intentar plasmar la intensitat dels sentiments religiosos més que no pas la bellesa ideal clàssica. La majoria de les obres van ser talles de fusta pintades de colors vistosos. Entre els escultors més destacats hi ha Alonso de Berruguete.

Temàtica i estil predominant en els quadres d’El Greco

El Greco (Domenikos Theotokópoulos) va sobresortir per sobre de tots els altres pintors de l'època. Va realitzar principalment pintures religioses i retrats amb un estil molt original, ple de dramatisme i moviment. Destaca especialment per l’ús intens del color i les seves figures allargades.

Per què els corrents artístics no es produeixen simultàniament?

Aquest fenomen es deu a diversos factors:

1. Difusió: Un país es copia d’un altre, i fins que no veuen que té futur aquest corrent, no l'adopten.
2. Estils propis: Cada lloc ja tenia el seu estil propi i per canviar-lo i assimilar-ne un de nou, es necessita temps.

Política Europea al Segle XVII

Quin conflicte internacional va desgastar la monarquia hispànica?

La Guerra dels Trenta Anys (1618-1648).

Zones d’influència de la branca austríaca de la Casa d’Habsburg

La branca austríaca dels Habsburg controlava:

• Les possessions patrimonials d’Àustria.
• Bohèmia i Hongria.
• La Corona Imperial (el títol d'Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic), que era la seva possessió més important políticament.

Evolució política a França: Enric IV, Lluís XIII i Lluís XIV

L'evolució cap a l'absolutisme a França es va consolidar a través de diversos regnats:

• Enric IV: Es reforçà el poder de la monarquia. El rei es va esforçar a restablir la pau religiosa amb importants concessions als protestants.
• Lluís XIII: El seu regnat es va caracteritzar per la reforma de l’administració, la lluita contra els Habsburg i la submissió de la noblesa a l’autoritat reial. Per dur a terme aquesta política, el rei disposà de la col·laboració del cardenal Richelieu.
• Regència d'Anna d’Àustria: Augmentà la inestabilitat interior, a causa de les insurreccions del parlament i de la noblesa.

Situació territorial i política de la resta de països europeus

La situació política a Europa era complexa i fragmentada:

Itàlia

Era una realitat geogràfica, fragmentada políticament en diferents estats, entre els quals sobresortien els de l’Església. La monarquia hispànica controlava directament Sicília, Nàpols i Milà, i exercia una gran influència sobre la resta de territoris, exceptuant Venècia i Savoia.

Suïssa

Era una confederació formada per tretze cantons, dividits entre catòlics i protestants. Formalment, eren part del Sacre Imperi, però, de fet, es tractava d’estats independents.

Europa Occidental i del Nord

A l’oest i al nord del continent hi havia Anglaterra, les Províncies Unides, Dinamarca i Suècia. Es tractava d’estats protestants amb una important activitat marítima i comercial, centrada al voltant del mar del Nord, el Bàltic i les possessions colonials.

Polònia i Rússia

• Polònia: Estat molt extens a l’Europa central, però inestable a causa de l’actitud bel·ligerant de la noblesa.
• Rússia: Ocupava un ampli territori. Al principi del segle XVII es va veure sacsejada per nombroses insurreccions populars i revoltes nobiliàries.

De què depenia l’estabilitat política d’Europa?

L’estabilitat política d’Europa depenia principalment de l'equilibri de poder entre les grans potències i, per tant, de l'esclat o la resolució dels conflictes bèl·lics (les guerres).