Art del Renaixement: Arquitectura, Pintura i Escultura (Quattrocento i Cinquecento)

Escrito el 12 de Abril de 2025 en catalán con un tamaño de 3,45 KB

Arquitectura Renaixentista

Recuperació d'elements clàssics: arcs de mig punt, frontons, voltes de canó i columnes clàssiques.
Edificis més menuts i menys elevats que els gòtics, perquè volien adaptar-los a les proporcions del cos humà.
Els edificis es van decorar de forma senzilla i austera; pretenen donar una sensació d'ordre i harmonia.

Brunelleschi: la Cúpula de la catedral de Florència, la façana del Palau Pitti, i les esglésies de Sant Llorenç i el Santo Spirito (tots a Florència).
Alberti: el Palau Rucellai a Florència i l'església de Sant Andreu a Màntua.

Les mateixes característiques que el Quattrocento.
En el segle XVI, el gran centre de l'arquitectura va ser la ciutat de Roma, on es van construir magnífics edificis renaixentistes, sota el mecenatge dels papes: Alexandre VI, Juli II, Lleó X i Climent VII.
Un altre focus important va ser la ciutat de Venècia, en la qual es van construir esglésies i palaus.
A Venècia es va generalitzar un nou tipus de construcció civil: la vil·la, casa de camp de l'aristocràcia.

Entre els edificis erigits a Roma va destacar la Basílica de Sant Pere, en la qual van participar: Bramante, Miquel Àngel i Maderno.
A Venècia i voltants, Andrea Palladio va fer importants vil·les i esglésies.

Es va caracteritzar per la conquesta de la perspectiva i el domini de l'espai.
El color, la composició i les escenes que servien de fons a les obres es van utilitzar per a crear diferents plans i aconseguir donar sensació de profunditat.
Els pintors es van inspirar en l'antiguitat clàssica. Per això es cuidaven molt les proporcions de les figures i es buscava la bellesa, idealitzant rostres, cossos i moviments.
Els temes dels quadres es van ampliar. Encara que van continuar fent-se moltes escenes religioses, també es representaven escenes mitològiques, nus i retrats.

L'escultura també va seguir els models de l'antiguitat clàssica, per això es va prestar una gran importància a les proporcions i la proliferació del nu.
Altres gèneres que van experimentar un gran desenvolupament van ser el retrat i l'escultura eqüestre.
En els dos casos, les figures es representaven idealitzades, amb cossos i trets plens de bellesa, encara que també s'intentava plasmar la personalitat del retratat.
La majoria de les escultures, igual que en l'antiguitat, es feien en bronze o marbre.