L'Art: Conceptes, Mercat i Crítica Artística

Què és l'art? Conceptes i definicions

L'art, segons els principis estètics, és l'aplicació de l'habilitat i del gust en la producció d'una obra. El concepte d'art va associat al concepte d'obra d'art. Des d'una altra perspectiva, l'art és l'acte o la facultat mitjançant la qual l'ésser humà imita, expressa i crea, copiant o fantasiejant, allò que és material o immaterial.

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se en camps com:

• La música
• La fotografia
• La literatura
• El cinema
• L'escultura
• La pintura
• L'arquitectura

L'estètica i la filosofia de l'art

El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia que s'encarrega d'estudiar la manera com el raonament de l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials que rep del món circumdant.

El concepte de la creativitat

La creativitat s'associa amb la imaginació i el pensament divergent, ja que sovint sorgeix del dubte, de replantejar un assumpte des de diferents angles, en un procés on intervenen la intuïció i la memòria. La psicoanàlisi sosté que es nodreix dels coneixements de l'inconscient, que desbloqueja imatges, idees o experiències passades per fer front al present d'una forma no usual.

Creativitat = originalitat, sensibilitat, estètica, imaginació, fantasia... qualitats que podem trobar en qualsevol ésser humà.

El mercat de l'art i els seus sistemes

Dins de l'evolució del mercat, trobem diferents estructures:

• Sistema corporatiu: Organització social com a organisme (sindicats).
• Sistema acadèmic: Trencament amb el sistema oficial i l'acadèmia. Es basa en el classicisme i les normes, però també en el canvi, la renovació i la rebel·lió.
• Sistema mercantil: Si bé fins ara el sistema artístic estava basat en la protecció estatal, ara apareix l'estructura privada.

La figura del marxant

Apareix un tipus nou de col·leccionista que es refugia en aquesta nova classe social que és la burgesia. Paul Durand-Ruel se situarà com el protector dels impressionistes i de tots aquells artistes que trenquen amb l'art oficial, amb un nou tipus d'organització basat en la iniciativa privada. Amb ell apareixen una sèrie d'iniciatives que es consolidaran com a característiques del nou sistema:

• Organitza exposicions individuals i col·lectives a la seva galeria.
• Crea revistes especialitzades per a la promoció.
• Aparició del contracte (adquisició per avançat d'obra a canvi d'una quantitat).
• Pioner en organitzar exposicions a l'estranger.
• Inaugura una galeria a Nova York, plantejant les bases del que més tard serà el mercat internacional.

Un parell de marxants importants a destacar són Ambroise Vollard (Cézanne i Van Gogh) i Daniel-Henry Kahnweiler (Cubisme).

La crítica d'art: El mediador entre artista i públic

Dins del món de l'art, existeixen dos factors: l'artista com a productor i el públic com a receptor i consumidor. Al mig de tots dos es troba la figura del crític, el qual tindrà una funció mediadora. El seu paper és fer arribar, donar a conèixer i fer entendre l'art al gran públic.

Dins del sistema acadèmic, la funció de la crítica era, en gran part, preservar certes regles de bellesa i interpretar el bon gust. Al segle XIX apareixen una sèrie de figures que provenen del món literari i que exercien la funció de comentaristes dels Salons. En l'actualitat, encara hi ha una línia de la crítica que prové de la literatura.

Posteriorment, a mesura que es va instaurant el sistema mercantil, a aquesta funció mediadora de la crítica se li anirà superposant una funció econòmica. A part dels factors culturals, la crítica es començarà a veure implicada molts cops en un paper publicitari, més o menys conscient, voluntari o involuntari, que actuarà dins del mercat.

El sistema mercantil es veurà afectat per les innovacions del primer marxant, Paul Durand-Ruel, en el moment en què es veu incrementada d'una manera extraordinària la premsa artística. Aquest va començar amb la idea de crear unes revistes especialitzades com a promoció dels seus propis artistes o de les noves tendències de l'època. En el moment en què els artistes se separen de la posició oficial, augmenta per al públic la dificultat de seguir aquest camí molt més allunyat de la tradició. Això fa que el paper de la crítica s'ampliï i adquireixi molta més importància, convertint-se en un referent per al gran públic.

La crítica serà molt necessària per a la promoció dels artistes. Com ja hem dit, al principi la trobem en el camp literari, més tard en el món periodístic i, a finals dels anys 60, apareixen altres tipus de crítics que provenen dels estudis d'història de l'art.