Art Clàssic: Partenó, Coliseu, Panteó i August de Prima Porta

El Partenó

a) Data i context històric i cultural.

El Partenó va ser construït entre el 447 i el 432 aC, durant l'època clàssica de l'Antiga Grècia, sota el govern de Pèricles. Atenes vivia un moment d'auge polític i cultural després de la victòria a les Guerres Mèdiques. Aquest temple es va erigir en honor a Atena, la deessa protectora de la ciutat, per mostrar el poder i la prosperitat de la polis.

b) Anàlisi de les característiques formals i innovacions.

El Partenó és un exemple clar d'arquitectura dòrica, encara que amb algunes innovacions jòniques. Està construït amb marbre i presenta una planta rectangular amb 8 columnes a les façanes curtes i 17 a les llargues. Una de les innovacions més destacades és l'ús de l'èntasi a les columnes, unes lleugeres corbes per corregir la distorsió òptica, que donen una sensació de perfecció visual. També va incorporar elements escultòrics avançats, com els relleus dels frisos, que representen la processó de les Panatenees, i els frontons, que narren mites relacionats amb Atena.

c) Quatre trets distintius de l'estil.

• Columnes dòriques amb capitells simples i sense base.
• Èntasi: lleugeres corbes per corregir distorsions òptiques.
• Frontons i frisos decorats amb relleus escultòrics que representen mites i processons.
• Harmonia i proporció en el disseny.

d) Funció de l'obra i integració a les vies de peregrinació.

El Partenó era un temple dedicat a Atena, la deessa protectora de la ciutat d'Atenes. A més de ser un lloc de culte, també funcionava com a tresor on es guardaven les ofrenes. Estava integrat a la ruta de la processó de les Panatenees, una celebració religiosa en honor a Atena, que culminava a l'Acròpolis de la ciutat.

El Coliseu

a) Data i context històric i cultural.

El Coliseu de Roma, també conegut com l'Amfiteatre Flavi, va ser construït entre els anys 70 i 80 dC, sota els emperadors Vespasià i Titus, de la dinastia Flàvia. Es troba a Roma i és un dels símbols més importants de l'Imperi Romà. Es va erigir com una obra pública per demostrar la grandesa de Roma i per entretenir les masses amb esdeveniments com lluites de gladiadors, caceres d'animals i espectacles.

b) Anàlisi de les característiques formals i estructurals.

El Coliseu és un amfiteatre de planta el·líptica amb una alçada de 50 metres i un diàmetre màxim de 188 metres. Disposa de quatre nivells: els tres primers amb arcades decorades amb columnes dòriques, jòniques i corínties, mentre que el quart és un mur massís amb finestres petites. L'estructura està feta de travertí, formigó i pedra. Tenia una capacitat d'aproximadament 50.000 espectadors, i el seu disseny permetia una distribució ràpida i eficient del públic.

c) Quatre trets distintius de l'estil.

• Utilització de l'arc de mig punt.
• Ordres arquitectònics superposats: dòric al nivell inferior, jònic al segon i corinti al tercer.
• Façana rítmica amb arcades repetides.
• Subterrani complex (hipogeu) sota l'arena per a la gestió dels espectacles.

d) Funció de l'obra i funció cívica i social.

La funció principal del Coliseu era la distracció i l'entreteniment del poble romà amb espectacles de gladiadors, caceres d'animals i execucions públiques. Era un element fonamental en la política de "pa i circ" que feia servir l'Imperi per mantenir el poble satisfet i evitar revoltes. També va servir com a espai de propaganda política, ja que els emperadors utilitzaven els esdeveniments per reforçar el seu poder i la seva imatge.

El Panteó

a) Data i context històric i cultural.

El Panteó de Roma va ser construït l'any 125 dC, sota el regnat de l'emperador Adrià. Es troba al centre de Roma i va ser dedicat als déus romans. L'edifici original va ser construït per Agripa l'any 27 aC, però va ser reconstruït completament per Adrià després d'un incendi.

b) Anàlisi de les característiques formals i estructurals.

El Panteó destaca per la seva cúpula monumental, la més gran del món antic, amb un diàmetre de 43,3 metres. La cúpula està feta de formigó, amb un òcul central de 9 metres de diàmetre que permet l'entrada de llum natural. La façana té un pronaos amb columnes corínties i un frontó triangular. L'estructura cilíndrica interior es basa en set nínxols destinats als déus.

c) Quatre trets distintius de l'estil.

• Cúpula amb òcul central.
• Pronaos amb columnes corínties.
• Simetria radial a l'interior.
• Ús de formigó per a la construcció de la cúpula.

d) Funció de l'obra i funció religiosa i política.

La funció original del Panteó era ser un temple dedicat a tots els déus del panteó romà, on es realitzaven rituals religiosos. Al segle VII, es va convertir en una església cristiana, la qual cosa va permetre que es conservés en bon estat. La seva monumentalitat també reflectia el poder polític i religiós de Roma.

August de Prima Porta

a) Data i context històric i cultural.

L'August de Prima Porta és una estàtua que data del segle I dC (al voltant de l'any 20 aC). És una representació propagandística de l'emperador August, el primer emperador de Roma, durant el seu període de màxim poder, després de les guerres civils que van posar fi a la República Romana.

b) Anàlisi de les característiques formals i estructurals.

L'estàtua és de marbre, d'uns 2,03 metres d'alçada, i mostra August en una postura clàssica de contrapposto. Porta una armadura decorada amb relleus que representen escenes de victòria i propaganda. La seva postura i el gest amb el braç dret aixecat evoquen autoritat i el seu paper de líder.

c) Quatre trets distintius de l'estil.

• Contrapposto inspirat en l'estil clàssic grec.
• Relleus a l'armadura amb escenes simbòliques de victòries romanes.
• Representació idealitzada, allunyada de l'aspecte realista.
• Referències a la mitologia romana (com el petit Cupido al seu costat).

d) Funció de l'obra i funció propagandística i simbòlica.

L'estàtua té una clara funció de propaganda política. Va ser creada per projectar la imatge d'August com a líder fort, victoriós i diví, i per legitimar el seu poder davant el poble romà. Les referències mitològiques reforcen la seva connexió amb els déus, especialment amb Venus, a través de Cupido.