Art Clàssic i Modern: Anàlisi d'Obres Mestres

Eros i Psique d'Antonio Canova

Context Històric i Cultural

• Datació: 1787-1793.
• Revolució Francesa (1789) i fi de l'Antic Règim en alguns països europeus.
• Primera revolució industrial i invenció de nous mitjans de locomoció.
• Creació de nous estats a Europa i Amèrica.
• La Il·lustració i els seus pensadors.
• Renúncia i crítica de les formes artístiques del Barroc i el Rococó.
• Valoració de la cultura i l'art clàssic: Winckelmann (Història de l'art de l'antiguitat, 1763) i descobriment de les ciutats romanes de Pompeia i Herculà.
• El circuit cultural del Grand Tour. Roma, centre de les arts.
• Desenvolupament de les acadèmies de belles arts. Un art normatiu.
• Dades biogràfiques i trajectòria vital de l'escultor.

Anàlisi Formal i Estilística

• Grup escultòric exempt o d'embalum rodó.
• Talla de marbre.
• Tècnica de l'acabat final del marbre de Canova.
• Manca de policromia. Interpretació errònia de l'escultura antiga.
• Composició tancada. Força centrípeta amb el bes com a nucli.
• Recerca de la bellesa ideal.
• Sensualitat i tendresa.
• Definició de línies pures.
• Moviment equilibrat.

Antecedents i Influències

• Escultura de l'antiguitat clàssica.
• Influència en l'academicisme escultòric amb representants catalans notables, com Damià Campeny o Antoni Solà.

Estil

Neoclassicisme.

Interpretació Conceptual

• Tema: mite d'Eros i Psique.
• Font literària: L'ase d'or, de Luci Apuleu. Recerca de l'ideal de bellesa.
• Significat: el triomf de l'amor. Imatge paradigmàtica de l'amor.
• Funció: comanda per a decorar la sala de Lord Cawdor. En mans de Napoleó després de la revolució.

El Pensador d'Auguste Rodin

Context Històric i Cultural

• Datació: 1880-1900.
• Nova construcció nacional a Europa: Unificació italiana (1861), reorganització de l'imperi alemany (1871).
• França: caiguda del Segon Imperi i adveniment de la Tercera República.
• Progrés de l'activitat industrial, concentració demogràfica a les ciutats, projecció de plans urbanístics, desenvolupament del ferrocarril.
• Instauració de la cultura del lleure entre la burgesia: excursions, passeigs, balls, hipòdroms, cabarets...
• Capitalitat artística de París.
• Els salons i els seus refusés: oficials i alternatius.
• Evolució del Realisme a l'Impressionisme.
• Exposicions universals.
• Articulació del mercat de l'art: marxants i botigues.
• Impressionisme literari i musical.

Anàlisi Formal i Estilística

• Escultura exempta. Infinits punts de vista.
• Bronze amb la tècnica de la fosa.
• Una sola figura sedent.
• Home adult, nu i assegut en una roca.
• Extremitats exagerades.
• Expressivitat.
• Monumentalitat en la figura.
• Figura arraulida, tancada en si mateixa.
• Coneixement profund anatòmic, tant de la musculatura com de la vellesa.
• Descripció del gest: rostre recolzat sobre el puny dret.
• La superfície del bronze és irregular, buscant els reflexos de la llum que en potencien els volums. Textura rugosa.
• Tensió implícita en el cos. Acció sense moviment.

Antecedents i Influències

• Les formes non finite del darrer Miquel Àngel (esclaus, per exemple). També de l'obra de Donatello. Conseqüència, entre d'altres, de l'estada de l'escultor francès a Itàlia (1875).
• El gest de la melancolia. Models de Dürer, Cranach...

Conseqüències

Escultors modernistes, per exemple a Catalunya (Blay, Arnau...).

Estil

Impressionista/simbolista.

Interpretació Conceptual

• Tema: simbòlic/al·legòric/metafòric.
• Home pensant o reflexionant sobre la vida.
• Representa un poeta, i és possible la seva identificació amb Dante, autor de la Divina Comèdia.
• Figura concebuda per a la Porta de l'Infern, en contraposició de les portes del Paradís de Ghiberti, per al Museu d'Arts Decoratives de París.
• Projecte inacabat.
• Les escultures realitzades funcionen de manera independent amb múltiples rèpliques.
• Representa el món del jo i de la subjectivitat propi d'aquest període finisecular.

El Jurament dels Horacis de Jacques-Louis David

Context Històric

• Datació: 1784.
• Període comprès entre el 1760-1770 i el 1830, aproximadament.
• La Il·lustració i l'Enciclopèdia.
• La Revolució Francesa i la fi de l'Antic Règim.
• Napoleó i el seu imperi.
• Des del punt de vista artístic, la doble capitalitat de Roma i de París.
• Principals teòrics del Neoclassicisme: Winckelmann i Mengs.
• Les excavacions d'Herculà (1738) i Pompeia (1748): descobriment de l'antiguitat.
• Reacció a les formes tardobarroques i del Rococó i un retorn al classicisme.
• Difusió de les acadèmies de belles arts per Europa i del seu mètode d'aprenentatge basat en la còpia i el dibuix.

Anàlisi Formal i Estilística

• Ús de la perspectiva renaixentista en un espai interior: paviment escacat, caixa rectangular, disposició lineal de les figures.
• Divisió de l'escena en grups.
• Fons arquitectònic d'inspiració antiga.
• Divisió tripartida del grup en funció del fons arquitectònic.
• Gesticulació teatral de les figures.
• Contraposició emocional entre els personatges femenins i masculins.
• Predomini de la línia sobre el color.
• Utilització d'una llum universal.
• Reducció de la gamma cromàtica i predomini dels tons càlids.
• Indumentària i objectes antics de referència arqueològica.
• Poca anècdota i abstracció ideal.
• Superfície del quadre totalment llisa, pinzellada imperceptible.
• Oli sobre tela.
• Grans dimensions.

Antecedents i Influències

• Per la pintura del Neoclassicisme, i en particular de David, els clars antecedents a l'hora de cercar les formes clàssiques són Rafael i Poussin.
• Forta influència de David en la pintura del Neoclassicisme espanyol (José Madrazo, Aparicio...).

Estil

Neoclassicisme.

Interpretació Conceptual

• Tema de la història antiga.
• Font literària: la tragèdia Horaci, de Pierre Corneille, basada en la Història de Roma de Tit Livi.
• Els tres germans juren davant el seu pare que combatran fins a la mort amb els Curiacis, malgrat el desconsol que causa entre les dones amb ells emparentades, per tal d'aconseguir el domini de la Itàlia central.
• Forma part de les obres prerrevolucionàries de David, com: Belisari demanant almoina, Els lictors porten a Brut els cadàvers dels seus fills...
• 1785: Èxit clamorós del pintor en el Saló.
• La convicció que l'art pot regenerar la societat. Proliferació dels temes nobles, bé sigui a través d'al·legories i mitologia grecoromana, bé història antiga i contemporània.

La Llibertat Guiant el Poble d'Eugène Delacroix

Context Històric

• Datació: 1830.
• La fi de l'Antic Règim. Revolució Francesa. Revolució Industrial.
• Triomf de la burgesia i consciència del proletariat.
• Les revolucions burgeses de 1820 i 1830.
• Nacionalisme: noves nacions a Europa i Amèrica Llatina.
• Nous mitjans de transport (tren) i noves fonts d'energia.
• Augment demogràfic a Europa.
• Evolució del Neoclassicisme al Romanticisme.
• Caracterització del Romanticisme: individualisme, nacionalismes, vitalisme, historicisme, naturalesa, sublimitat, pintoresquisme, orientalisme...
• Romanticisme francès: desenvolupament d'una escola pictòrica pròpia. Altres escoles del Romanticisme: Alemanya, Anglaterra...

Anàlisi Formal i Estilística

• Pintura a l'oli sobre tela. Gran format.
• Subdivisió de l'escena en un primer pla, format pel grup central de personatges, i un segon pla, obert i infinit.
• Composició piramidal.
• Dinamisme a través de pronunciades diagonals compositives.
• Gesticulació expressiva per mitjà del gest obert de braços i cames.
• Violència implícita.
• Predomini del color sobre la línia.
• Pinzellada esbossada.
• Llum artificial, focal, clarobscur (contrast lumínic del centre respecte dels extrems).
• Realisme en la indumentària i el paisatge.
• Voluntat de fer partícip l'espectador en l'escena.

Antecedents i Influències

• Influència de la pintura del Renaixement venecià (Ticià) i del Barroc (Rubens).
• Ressò del Rai de la Medusa, del mestre Géricault.
• Goya: retrat i denúncia de la societat del moment.
• Contacte amb els pintors anglesos coetanis: Constable, Gainsborough.

Estil

Romanticisme francès.

Interpretació Conceptual

• Pintura d'història contemporània. Combinació de realisme i al·legoria.
• Inspiració en la revolta de París dels dies 27, 28, 29 de juliol de 1830 (Trois Glorieuses), que significà l'establiment d'una monarquia constituent (enderrocament de Carles X i coronació de Lluís Felip I d'Orleans).
• Descripció i interpretació dels personatges: la figura femenina, els diferents grups socials (burgesia, proletariat, poble, mort anònima).
• Presentada al Saló de 1831, va ser adquirida per Lluís Felip I.
• En origen tenia una funció de compromís i de propaganda. Avui commemora la revolta del 1830.

La Pedrera (Casa Milà) d'Antoni Gaudí

Context Històric i Cultural

• Datació: 1906-1912.
• Segona Revolució Industrial.
• París, capital europea de les arts.
• Auge de la burgesia a Catalunya i a Europa (l'empresari i polític Eusebi Güell va ser mecenes de Gaudí).
• Moviment obrer a Catalunya. Setmana Tràgica.
• Naturalisme i simbolisme literari.
• Renaixença.
• Generació del 98.
• Inici de les avantguardes artístiques, caracteritzades per la voluntat de trencar amb la tradició.

Anàlisi Formal i Estilística

• És un edifici d'habitatges (encàrrec de la família Milà) situat al xamfrà de passeig de Gràcia amb Provença (Barcelona), format a partir de la suma de dos solars. De fet, són dos blocs d'habitatges amb dues entrades independents.
• Materials constructius: ferro, pedra i maons.
• Planta lliure i murs sense funció de càrrega.
• Estructura autoportant.
• Façana connectada a l'edifici amb un complex sistema de bigues i tirants de ferro.
• Edifici subdividit en soterrani, planta baixa, cinc plantes, golfes i terrat.
• Plantes dels habitatges irregulars (disseny específic de mobiliari).
• Innovació pel que fa a la tipologia de l'habitatge comú de l'Eixample.
• Predomini de la línia corba a l'interior i l'exterior.

Estil

Modernisme, Art Nouveau.

Interpretació Conceptual

• Obra d'art total, integració de totes les arts.
• Posa de manifest la tècnica constructiva de Gaudí.
• Obra molt innovadora des del punt de vista funcional: espai destinat a garatge, ascensors.
• Tradició + modernitat.
• Inspiració en les formes de la natura.
• En el projecte original hi havia un grup escultòric dedicat a la Mare de Déu de Gràcia (supressió volguda pels propietaris).

Influències

• Influència en l'arquitectura expressionista alemanya (Erich Mendelsohn) i en la seva escola (Josep M. Jujol, que és l'autor de les baranes de ferro).
• Patrimoni de la humanitat des de 1984.
• Inspiració en les formes de la naturalesa.

Funció

Habitatge plurifamiliar.

Simbolismes

• Expressa la voluntat de l'arquitecte de crear una obra d'art total: integració de les arts, tècnica i estètica, tradició i modernitat, arquitectura, arts i artesania.
• Referències naturalistes: des de les onades del mar fins a una pedrera, d'on deriva la seva denominació popular nascuda de la crítica del moment.

Retrat Eqüestre de Marc Aureli

Context Històric

• Cronologia: 176 dC.
• El món romà és immens, internament pacífic i pròsper mercès als beneficis de la Pax Romana, però es troba amenaçat per la pressió constant als limes (fronteres) de multitud de bandes bàrbares que hi pretenen penetrar i saquejar, de fet, impulsades per una pressió demogràfica creixent.
• La nova organització política que representava l'Imperi implicava la necessitat de destacar qui ocupava el cim jeràrquic: l'emperador o cèsar.
• Els romans van recórrer a la imatge per a assolir una magnificació del càrrec. Es van establir unes tipologies de representació imperial que indicaven de manera pregona la preeminència del cèsar sobre tots els altres homes (recorrent, si s'escau, a la divinització).
• Per altra banda, es van multiplicar les representacions que multiplicaven arreu la seva presència en imatge. L'objectiu era familiaritzar i fidelitzar la població amb el seu gran i poderós dirigent, màgicament present en efígie arreu, presidint i/o controlant qualsevol acte de la vida pública en tots els racons de l'imperi.
• Amb una sòlida estructura social, jurídica, política i comercial, el poble romà va rebre la influència cultural grega.

Estil i Característiques

• Estil: Romà imperial.
• Noves tipologies: amfiteatres, termes, arcs de triomf; ponts, aqüeductes.
• Arc de mig punt.
• Volta de canó.
• Volta d'aresta.
• Materials: pedra i maó. Marbre.

Característiques Formals

• Obra d'embalum rodó.
• D'excel·lent factura i gran qualitat, fet que palesa el treball d'un artista (de fet, probablement un equip) altament qualificat.
• Malauradament, tal com sol ser comú en període imperial, ignorem completament la personalitat i el nom de l'autor.
• Obra pensada per ser vista des de múltiples punts de vista malgrat que potencia la visió frontal.
• Realisme. Seguint la tradició romana, el rostre és el retrat de l'emperador Marc Aureli, perfectament identificable.
• Material: bronze.

Tema i Significat

• Tema: Retrat eqüestre de l'emperador Marc Aureli.
• Significat: El retrat imperial té la funció de mostrar en tots els indrets públics l'autoritat de l'emperador, present en efígie i, per tant, la necessitat d'estar sota el designi dels seus representants legals. Les diferents tipologies es van fixar ja en època augusta.
• Figura eqüestre (dalt de cavall), tipologia relativament freqüent en l'antiguitat. L'home cavalcant es veu enlairat i, per tant, magnificat; és una excel·lent forma d'enaltir el personatge, alhora que se'l representa en una acció força habitual fins a temps recents.
• El gest, molt semblant al d'algunes representacions d'Octavi (primer emperador, 16 aC-14 dC), ha estat interpretat com una manifestació de clemència.
• Funció: Commemorativa d'exaltació de l'emperador.

Definicions

• Perípter: es diu de l'edifici voltat de columnes.
• Estilòbata: Pla superior de l'estereòbata, espècie de plint continu sobre el qual reposa una columnata.
• Tetràstil: Edifici que té un enfront/façana de quatre columnes.
• Peristil: Pòrtic o galeria de columnes tot al voltant d'un pati interior o d'un edifici.

Aqüeducte de les Ferreres

Context Històric

• Datació: 24-22 aC.
• Divisió de la història de Roma en tres períodes: Monarquia, República i Imperi.
• Període imperial: Lideratge polític i divisió del territori en províncies.
• La Pax Romana d'August.
• Plena romanització de Tàrraco: categoria de colònia (Juli Cèsar) i pacificació de la Hispània (Octavi August).
• Estructuració i comunicació del territori amb grans obres públiques: vies de comunicació, obres d'enginyeria.
• Tres aqüeductes abastien d'aigua Tàrraco.
• Consum elevat d'aigua a Roma: necessitats bàsiques, higiene i lleure.
• Exemples de literatura altimperial: els poetes Virgili, Horaci o Properci i l'historiador Livi.
• Literatura, art i arquitectura al servei del poder.

Estil i Característiques

• Estil: romà tardorepublicà o romà altimperial.
• Auge del retrat. Tipologies de bust, mig cos, cos sencer i eqüestre.
• Còpies en marbre d'originals grecs.
• Preferència pel material del marbre.
• Aplicació del relleu en obres arquitectòniques.
• Potenciació dels monuments: arcs de triomf, columnes commemoratives amb narracions històriques.
• Recuperació del repertori mitològic i al·legòric.

Característiques Formals

• Utilització de pedra local, tallada en aparell rústic isòdom.
• Amida gairebé 250 metres de longitud i més de 25 metres d'alçària màxima.
• Està compost per dos nivells d'arcades sobreposades de mig punt.
• Pilars en forma troncopiramidal al cos baix.
• Tots els arcs tenen la mateixa llum i l'alçada és diferent en funció del relleu.
• Salva un important desnivell entre les dues ribes del barranc.
• La canal d'aigua (specus), avui restaurada, amida 80 cm i corre per la banda superior.

Funció i Significat

• Funció: essencialment pràctica. Es tracta d'una infraestructura.
• Abastir d'aigua des del riu Francolí la capital de la Tarraconense.
• Salva un accident geogràfic.
• Poder econòmic i urbanístic de Roma, com a capital de l'imperi.
• Manifestació a la població autòctona dels beneficis de la romanització.
• Restauració del monument l'any 2011 i restitució de la conducció d'aigua.

Comparació d'Escultures

• Figura vestida / figura nua.
• Rigidesa / naturalisme estereotipat-codificat.
• Frontalitat / incipient moviment-contrapposto.
• Geometria en el rostre i el cos / realisme anatòmic.
• Monumentalitat / proporcions humanes.
• Pervivència orientalisme / recerca bellesa ideal (llenguatge propi).

Colosseu de Roma

Context Històric

• Datació: 72-82 dC.
• Època de l'Alt Imperi: període de pau i prosperitat (Pax Romana).
• Fet construir per Vespasià. Després de la mort de Neró (any 68), Vespasià fundà la dinastia Flàvia, nascut a Itàlia i d'origen humil, fou governador d'Àfrica. Consolidà l'imperi i va emprendre un ampli programa de construccions a Roma.
• Aquest edifici va ser inaugurat per Titus l'any 80 i acabat per Domicià el 82.
• Culturalment: romanització, globalització cultural, dret romà...
• Grans literats llatins: Horaci, Ovidi, Virgili.

Estil i Característiques

• Estil: Romà imperial.
• Protagonisme del retrat.
• Diverses tipologies de retrat: bust, dempeus, eqüestre.
• Monuments commemoratius.
• Relleu històric. Narració visual.
• Influència grega i etrusca.

Característiques Formals

• Planta el·líptica.
• Espai interior: grades o càvea, per als espectadors. Arena: espai on es feien les celebracions. I subsol: sota l'arena, sèrie de dependències que servien per agilitzar l'espectacle (passadissos, escales, habitacions...).
• Espai exterior: quatre pisos damunt d'una espècie de podi. Tres pisos amb arc i columnes adossades d'ordre: toscà, jònic i corinti (superposició dels ordres columnaris). El quart pis és massís amb lesenes d'ordre corinti i finestres quadrades.
• Tenia uns pals de fusta que sostenien un tendal per protegir de la pluja i del sol els espectadors.
• Materials: marbre, tova, pedra, maó.
• Està construït amb galeries anulars i radials, voltes de canó i d'aresta, formant els pisos, comunicats tots per escales i rampes.

Ús i Funció de l'Edifici

• Celebració d'espectacles públics. En actiu fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (476).
• Espectacles diürns: lluita de gladiadors i de feres salvatges, batalles mitològiques i navals.
• Després del seu abandonament fou emprat com a pedrera durant molts segles.
• Una cultura lúdica.
• Un edifici símbol de l'actuació benefactora del poder envers els pobres: panem et circenses.
• Glorificar la família Flàvia.
• Recuperació d'un espai privat per a ús públic, després de dessecar el llac de la casa de Neró.

Panteó

Context Històric

• Datació: 118-128 dC.
• Divisió de la història de Roma en tres períodes: Monarquia, República i Imperi.
• Correspon a l'època imperial romana: lideratge polític i divisió del territori en províncies.
• La Pax Romana d'August.
• Glorificació de l'emperador.
• Diversos emperadors provinents de la Bètica.

Estil

Romà imperial.

• Teatralitat: màxima expressió en els rostres i extremitats de les figures.
• Expressivitat: manifestació dels sentiments (pathos...).
• Realisme. Proliferació del retrat i dels grups anecdòtics.
• Dinamisme, allunyament de la serenor i equilibri clàssic.
• Erudició.

Anàlisi de la Planimetria

• Planta: entrada a través d'un pronaos o pòrtic octàstil, seguit d'un cos intermedi que connecta el pòrtic amb el naos circular, amb el mur obert a diverses capelles.
• Alçat: les columnes del pòrtic són d'ordre corinti, el cos de transició consta de pilastres i el naos o cel·la consta d'un pis amb capelles i fornícules i un segon pis amb finestres, d'on arrenca la cúpula.
• Coberta: l'element més important del Panteó és la coberta, una cúpula hemiesfèrica de 43 metres d'altura amb un òcul central de 9 metres.

Funció

• Funció: temple dedicat a tots els déus (Pan=tot, Theos=déu), amb set capelles dedicades a les divinitats celestes. La cúpula representava la volta celeste.
• Significació: la cúpula va esdevenir model a partir del Quattrocento (Miquel Àngel).

Ordre

1-2-3-4