Art Clàssic Grec: Història, Arquitectura i Característiques

Art Clàssic: Grècia

Context històric: El naixement de l'art i la cultura grega va tenir lloc als segles VIII i IV aC. Durant aquesta època, el món grec es consolida amb el predomini de dos estats rivals: Atenes i Esparta.

Localització i evolució artística:

• Península Àtica.
• Península del Peloponès.
• Península de la costa occidental d'Àsia Menor.
• Illes del Mar Egeu.

Etapes:

• Edat Arcaica (VII-475 aC)
• Edat Clàssica (475-323 aC)
• Edat Hel·lenística (323-31 aC)

Antecedents:

Art cretomicènic: Nom amb què es coneixen les manifestacions artístiques i arquitectòniques de les dues civilitzacions (minoica - Creta, micènica - Peloponès) del Mediterrani oriental.

Art cretenc o minoic:

El palau és l'edifici principal d'aquesta arquitectura. La seva estructura segueix esquemes arquitectònics del Pròxim Orient. Característiques: columnes vermelles, fust amb diàmetres variats que augmenten de la base cap amunt, semblant a una columna dòrica grega, murs decorats amb baixos relleus i pintures al fresc.

Art micènic:

Destaca en les construccions de grans muralles, aixecades amb pedres de dimensions enormes. Va ser una civilització molt guerrera. Dins d'aquestes construccions es podia trobar un palau. També van ser importants les tombes dels prínceps micènics (tholos), l'orfebreria i la ceràmica.

Característiques generals de l'art grec:

Tota la cultura i l'art occidental estan profundament marcats per l'llegat clàssic, que constitueix la base més sòlida i important de la civilització occidental. L'home, la natura, la raó, l'harmonia i la bellesa són els pilars bàsics amb els quals està estructurat l'art grec i també com a influència a l'art romà.

"L'home és la mesura de totes les coses", Protàgores. Aquesta frase sintetitza les característiques generals de l'art hel·lènic. Després de la base d'aquest pensament, les manifestacions artístiques (sobretot l'arquitectònica i l'escultòrica) van deixar de banda el monumentalisme i van anar cap a la recerca de la bellesa basant-se en l'harmonia i la proporcionalitat en relació als éssers humans. Aquesta recerca de la bellesa i l'harmonia va fer que els edificis guanyessin en elegància, gràcies a les perfeccions efectuades. En el terreny escultòric, el progrés cap a la bellesa va consistir en la captació naturalista de la figura humana. Sobre les pintures, no es tenen gaires referències.

Urbanisme: la construcció de la democràcia:

L'urbanisme de les ciutats gregues va estar condicionat per 3 factors: 1) Caràcter independent de les polis. 2) La topografia muntanyosa del terreny. 3) La introducció de la democràcia a Atenes. Les polis hel·lenístiques es van organitzar a l'interior d'un recinte emmurallat, preparat per fer front als habituals conflictes bèl·lics. Al seu interior, hi destaca una zona més alta i més fortificada de la ciutat, l'acròpoli, un recinte on es construeixen els edificis de caràcter sagrat. A més, la democràcia d'algunes ciutats va plantejar la necessitat de crear diferents espais de tipus social, polític i econòmic. Aquests elements urbanístics es van organitzar al voltant de la plaça pública (àgora), llocs on es volia que es desenvolupessin diverses activitats, com celebracions públiques entre altres. El disseny de la ciutat presenta un traçat ortogonal amb carrers rectilinis i geomètrics. Aquest model es va fer servir posteriorment en la construcció d'altres ciutats.