Art Clàssic Grec: Escultures i Arquitectura

Introducció a l'Art Clàssic Grec

L'art clàssic va ser l'origen de l'art europeu, amb influències posteriors, com per exemple al Renaixement italià. La societat grega estava molt avançada per a l'època; s'hi va establir la democràcia, tot i que els esclaus i els estrangers no podien votar, ja que no eren considerats ciutadans. A més, s'hi van originar els Jocs Olímpics, la filosofia per explicar el món i la mitologia grega, que va tenir una gran influència posterior al Renaixement.

La seva cronologia és la següent:

• Civilitzacions Prehel·lèniques (2600-1150 a.C.)
• Edat Mitjana grega (S. XI-X a.C.)
• Període geomètric (S. IX-VIII a.C.)
• Període Arcaic (S.VII-VI a.C)
• Període Clàssic (499-323 a.C.), que es divideix en:
  • Protoclàssic
  • Primer Classicisme
• Període Hel·lenístic (323-31 a.C.)

El Partenó

El Partenó és un temple dòric, octàstil i perípter. A l'interior, la planta rectangular del temple està dividida en dues sales separades per un mur: la naos i l'opistòdom. Al cantó occidental, un altre pòrtic hexàstil servia d'accés a l'opistòdom, que estava presidit per quatre altes columnes jòniques i era on es guardava el tresor del temple. L'entaulament presenta les tres seccions horitzontals superposades característiques de l'arquitectura grega: l'arquitrau, llis i sense ornamentació; el fris, en què s'alternen tríglifs i mètopes; i, a la part superior, la cornisa, amb els extrems decorats amb unes escultures petites anomenades acroteris.

Durant l'època de Pèricles (segle V a.C.), aquesta construcció va marcar l'inici de la reconstrucció de l'Acròpolis atenesa, destruïda durant les guerres mèdiques. La decoració escultòrica, obra de Fídies, ocupava els frontons, on hi havia representats diversos episodis de la vida de la deessa Atena, com el naixement i la lluita amb Posidó per la possessió d'Atenes. A les mètopes que decoraven el fris exterior hi havia representades les quatre lluites mitològiques: la Centauromàquia, la guerra de Troia, l'Amazonomàquia i la Gigantomàquia. Al fris que envoltava la cel·la o naos hi havia esculpida la processó de les Grans Panatenees, les festes en honor d'Atena que es feien cada quatre anys.

El Discòbol de Miró

El Discòbol s'aparta dels principis bàsics de frontalitat i de rigidesa de l'escultura arcaica i reflecteix la inquietud de l'artista per mostrar el moviment. Vist de perfil, el cos fa una "S", que es combina amb l'arc que descriuen els braços estesos. L'habilitat de Miró per equilibrar la composició fa que el braç que té el disc estigui en contrapès amb la cama en què descansa l'altre braç. Aquesta ordenació de les línies en moviment s'anomena rhythmós. El Discòbol és la imatge d'un jove atleta. En aquella època, els atletes eren tan famosos com les divinitats i es consideraven un model de la bellesa ideal.

El Dorífor de Policlet

Policlet va esculpir la figura d'un jove atleta dret. La composició de l'escultura va ser executada mitjançant un càlcul precís de proporcions, dimensions i línies. Policlet estableix un joc harmònic per aconseguir un equilibri, conegut com a contrapposto. L'autor aconsegueix així una interessant contraposició entre allò dinàmic i allò estàtic. Aquesta escultura representa un atleta en actitud de repòs. La imatge resumeix l'ideal antropològic dels grecs de l'època clàssica.

Fris de l'Altar de Zeus a Pèrgam

Els frisos de l'Altar de Zeus estan situats en l'edificació de la qual reben el nom. L'Altar de Zeus constava d'un podi de planta quadrangular de 7 m d'alçada sobre el qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana. Les parets del podi estaven decorades amb aquest fris continu en alt relleu. Les quatre figures d'aquest grup destaquen per la força i pel dinamisme de la composició. Actualment, la façana principal de l'Altar de Zeus es conserva al Pergamonmuseum de la ciutat de Berlín. En aquest fragment del fris s'hi descriu la lluita dels déus olímpics (Atena i Nike) contra els gegants (Gea i Alcioneu).