Art a la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia: Cave Canem i Ifigènia

Art a la Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

A la domus del Poeta Tràgic de Pompeia, trobem exemples destacats de l'art romà, com el famós mosaic Cave Canem i el fresc del Sacrifici d'Ifigènia. Aquestes obres no només decoraven l'habitatge, sinó que també transmetien missatges i reflectien la cultura i les creences de l'època.

El Mosaic "Cave Canem"

Significat i funció

A l'entrada de la domus es representa un mosaic d’estil hel·lenístic amb un gos subjecte amb una cadena i la inscripció "CAVE CANEM" (Vigila amb el gos). Aquest mosaic tenia una funció pràctica i simbòlica: advertir els visitants de la presència d'un gos guardià. Els gossos de les cases romanes solien estar lligats durant el dia i solts a la nit per defensar la casa i els seus habitants.

Descripció i tècnica

Aquest quadret de mosaic, realitzat amb la tècnica d'opus tessellatum, s'estima que data de finals del primer segle dC. És una obra de notable qualitat pel realisme amb què es representa l'animal. El gos negre, fet amb tessel·les de basalt, ressalta sobre el fons blanc de tessel·les de pedra calcària. Mostra una expressió d'agressió barrejada amb desconfiança: el gos està grunyint, amb potes fortes, trepitjant el terra fermament, l'esquena arquejada, el cap lleugerament cap amunt i les orelles cap avall, com si bordés a un estrany.

Cal destacar els petits rombes negres al fons i els detalls d'un collaret vermell i la seva cadena daurada. Als seus peus, en majúscules, es llegeix la inscripció CAVE CANEM.

El Fresc del Sacrifici d'Ifigènia

Context i Mite

Aquest fresc, datat del 62 aC, es trobava al pòrtic de la Casa del Poeta Tràgic i actualment s'exposa al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.

Representa un episodi clau de la mitologia grega: Agamèmnon, rei de Micenes i cap de les forces gregues a la Guerra de Troia, està a punt de sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Àrtemis. Ho fa per recuperar el favor diví, ja que un fort vent del nord impedia que els vaixells grecs salpessin cap a Troia.

La deessa estava enfadada perquè els grecs havien caçat una de les seves cérvoles sagrades. L'endeví Calcant, que també apareix a la pintura, va comunicar a Agamèmnon que per aplacar la ira de la deessa, el rei havia de sacrificar allò que més estimava. Testimonis de l'escena són alguns dels caps més destacats de l'exèrcit grec: Ulisses i Diomedes.

La història d'aquest mite és narrada per Eurípides en les seves tragèdies Ifigènia a Àulida i Ifigènia a la Tàurida. Eurípides ofereix un final diferent, ja que Ifigènia és substituïda en l'últim moment per un cérvol, com a concessió de la deessa Àrtemis, tal com es pot veure a la part superior de la pintura.

Altres Decoracions i Context General

A més d'aquestes obres principals, les parets de la domus estaven decorades amb nombroses pintures, la majoria de tema mitològic, com ara: Ariadna i Teseu, Venus pescadora o Narcís.

Pompeia era un lloc de moda a l'època, on nobles i patricis anaven a descansar envoltats de luxe i art. Les domus i vil·les s'omplien de rics mosaics i pintures que representaven:

• Déus i escenes mitològiques
• Escenes quotidianes
• Lluites de gladiadors
• Curses de quàdrigues

Llegat de l'Art i l'Urbanisme Romà

Les domus romanes, tant en estructura com en decoració, partien de les gregues, les quals al segle III aC ja es decoraven amb mosaics i pintures.

L'art del mosaic romà, especialment l'opus tessellatum, va influir notablement en la decoració de les basíliques paleocristianes i les esglésies bizantines.

Les tipologies d'habitatges privats romans que han arribat fins avui inclouen:

• Domus: casa unifamiliar
• Insula: casa de pisos
• Vil·la: casa de camp

L'urbanisme romà també ha estat un model, amb elements clau com:

• El traçat ortogonal de les ciutats
• La plaça principal (fòrum) on es trobaven els edificis públics i religiosos
• Les tabernae (botigues) sovint integrades a les cases