Art Bizantí: Santa Sofia i els Mosaics de Justinià i Teodora

L'esplendor de la cort bizantina es reflectia en la presència de dames i eunucs, mentre que la figura imperial, sovint amb una aurèola, assenyalava la seva divinitat. A través del cristianisme, l'art bizantí va difondre la seva intencionalitat simbòlica —caracteritzada pel hieratisme i la manca de perspectiva— a bona part de l'art romànic occidental.

Santa Sofia: Símbol de l'Imperi Bizantí

Construcció i Significat de Santa Sofia

La basílica de Santa Sofia, encarregada per l'emperador Justinià, es va construir després de la revolta de la Nika. L'emperador i la seva muller van decidir demostrar el seu poder encarregant a dos grans geomètres la construcció més colossal de l'imperi. Aquesta obra representava físicament la unió de l'imperi i l'Església, ja que per als bizantins la forma de cúpula tancada amb una cúpula representava la terra coberta per la cúpula del cel.

Elements Arquitectònics i Addicions

La cúpula de Santa Sofia va prendre com a referent el Panteó d'Agripa. Els quatre edificis annexos i els quatre minarets que acompanyen la basílica són afegits pels turcs l'any 1453, quan van ocupar el territori.

Mosaics de Justinià i Teodora a San Vitale

Context Històric i Ubicació dels Mosaics

Els mosaics de Justinià i Teodora són obra d'autoria desconeguda, datats del segle VI i d'estil bizantí. Els materials utilitzats són les tessel·les, i els mosaics es troben a l'església de San Vitale de Ravenna, a Itàlia. Ravenna va reunir el conjunt d'art bizantí més important a Occident, ja que es va convertir en ciutat imperial al segle VI. Aquesta església es va consagrar l'any 548, quan el bisbe Maximià va encarregar la realització dels mosaics de l'emperador Justinià i la seva dona Teodora amb la voluntat de glorificar-los. Tot això demostrava que l'emperador unia l'Església amb l'exèrcit; per això, els dos mosaics que els representen es van col·locar a la zona del presbiteri.

Característiques Artístiques dels Mosaics

La funció dels mosaics era la de retrats commemoratius. Les dues representacions mostren una composició frontal. Justinià ocupa el centre, mentre que Teodora queda desplaçada, però les seves cames sobresurten entre les dames pel vestuari i les joies. Tenen un cànon que s'allunya del classicisme; els artistes de Bizanci van agafar el cos humà per representar els aspectes espirituals. Per això, van utilitzar un cànon més allargat (la mesura total del cos és de nou caps). Destaca el hieratisme en la composició i la rigidesa de les postures, com en els plecs de la roba. Els rostres són retrats, però poc naturalistes. Mitjançant la superposició dels caps s'intenta dotar el conjunt d'una certa perspectiva. Els mosaics es van fer amb una gamma cromàtica de tessel·les de petit format; el fons daurat contribueix a crear i augmentar la sensació d'una atmosfera irreal i suggereix atemporalitat. Contrasta la severitat oficial del fris de Justinià amb la riquesa decorativa de l'espai privat de Teodora.

Iconografia dels Panells de Justinià i Teodora

Justinià es representa amb un recipient d'or que va d'ofrena al nou temple. A la seva esquerra hi ha el bisbe Maximià, que està acompanyat per tres membres més de l'Església. A la seva dreta, el general Belisari, que va conquerir Ravenna als Gots, acompanyat d'un altre general. Un soldat porta un escut amb el crismó de salvador que simbolitza Constantí. Teodora es representa amb la seva ofrena, és coberta de pedreria i envoltada per les seves dames.