L'Art Bizantí, Romànic i Islàmic: Característiques i Anàlisi d'Obres Clau

Art Bizantí: Mil Anys d'Història

L’art bizantí comprèn gairebé 1000 anys i es divideix en tres períodes principals:

• Segle d’Or (S. V-VIII): Regnat de Justinià i dinastia dels Heràclits. Període de màxima esplendor.
• Període Iconoclasta (783-843): Es prohibeixen les imatges religioses i es destrueixen les anteriors.
• Període Posticonoclasta (843-1453): Marcat per la Separació de l'Església d’Orient i Occident (Cisma d’Orient, 1054) i el sorgiment de l'Església Ortodoxa Oriental. Destaquen dues etapes:
  • Dinastia de Macedònia (867-1056): Desenvolupament de les arts pictòriques, mosaics i icones.
  • Dinastia dels Paleòlegs (1259-1453): Expansió i renaixença cultural de Bizanci.

Característiques Generals de l'Art Bizantí

• Rep influències de l’art grec, romà, egipci i oriental.
• Adequa els edificis al culte i a la litúrgia religiosa. És un art cristià, simbòlic i codificat pel poder.
• La figura al poder és l’Emperador (poder militar, civil i religiós).
• Destaca especialment per l’arquitectura i els mosaics.

Arquitectura Bizantina

Es caracteritza per la lluminositat i la lleugeresa de les plantes centralitzades cobertes amb grans cúpules (arquitectura voltada, amb diversos tipus de volta).

La decoració musivària recobreix els murs laterals i les cúpules.

Al segle VI, s’adapta el model tardoromà de la planta basilical (planta centralitzada) i es manté l’atri, el nàrtex i la coberta de dos aiguavessos. S'afegeix la tribuna o matronal (espai reservat per a dones).

Elements Constructius Principals

• Planta centralitzada
• Arc de mig punt
• Volta de canó i volta d’arestes
• Grans cúpules, cimaci, petxines i trompes
• Columnes d'ordre Corinti (predominantment)

Interior: Decoració musivària. Exterior: Decoració escassa.

Després del període de gran esplendor, va seguir una fase de decadència, on l’arquitectura es dispersà i es difongué.

Escultura Bizantina

S’allunya dels models clàssics (absència de nuesa). Es centra en l’elaboració d’orfebreria i esmalts litúrgics, i sobretot en els relleus de vori (marfil), un material molt utilitzat en diversos objectes.

Característiques Escultòriques

• Frontalitat
• Manca de perspectiva i profunditat
• Jerarquia en la composició
• El vori imperial (l'emperador com a figura de Crist)

Mosaic i Pintura

Enriqueixen l'interior amb mosaics, utilitzant les tècniques musivàries romanes, amb preferència per l’opus tessellatum i una gran gamma de colors, sent el daurat el principal.

Icones

Pintures sobre fusta realitzades amb la tècnica encàustica (pigment més cera) i de temàtica religiosa:

• Pantocràtor: Crist triomfant, situat sempre a la cúpula.
• Theotokos: La Verge Maria, situada sempre a l’absis central. Són representacions religioses relacionades amb la Mare de Déu.

També són comunes les representacions de l’emperador acompanyat del seu seguici.

Altres Tècniques Pictòriques

• Miniatures: Acompanyen les explicacions dels llibres.
• Mosaic opus tessellatum (absis): Temàtica religiosa a l'església.

Frescos de l'Absis de Sant Climent de Taüll

Fitxa Tècnica

• Títol: Frescos de l'absis de Sant Climent de Taüll
• Autor: Mestre de Taüll i taller
• Cronologia: Església consagrada el 1123
• Tècnica: Fresc i tremp sobre murs
• Mides: 360 x 620 cm
• Estil: Romànic
• Tema: Bíblic
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric i Cultural

Després de les invasions bàrbares, Europa gaudeix d’estabilitat territorial al segle X, amb el feudalisme com a sistema dominant i l’Església com a centre social i cultural. Els pelegrinatges impulsen el comerç, la mobilitat artística i la fe, mentre que l’orde benedictí influeix en l’aristocràcia. Paral·lelament, la revitalització urbana dona lloc al sorgiment de la burgesia, clau en l’economia i l’art medieval.

Anàlisi Formal i Estilística

Els frescos es divideixen en tres registres:

1. Superior (volta de l'absis): Representa el cel amb la Dextera Domini dins de la màndorla mística i l'Agnus Dei.
2. Intermedi (part superior del cilindre): Es refereix a l'Església.
3. Inferior (actualment perduda): Simbolitza el món terrenal.

Presenta simetria compositiva, observable en la figura de Crist i en els cossos dels altres personatges (trencada només per les mans i els arcs de l’intermedi). Té un cert antinaturalisme (per l'esquematització formal, la frontalitat i les línies monocromàtiques al fons) que es trenca amb un intent de volumetria per mitjà dels cercles vermells pintats.

S’utilitza perspectiva jeràrquica (Crist en gran proporció respecte a la resta). També destaca l'ús d'una línia negra que delimita totes les figures i que afavoreix la claredat compositiva, així com la utilització de colors purs aplicats de manera plana, sobretot el blau obtingut de l’aerinita.

Models i Influències

S'observa una influència iconogràfica i formal bizantina (hieratisme i frontalitat de les figures, allargament i estilització dels cossos, obsessió per la simetria, grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l'ús de rodones vermelles a les galtes). S'hi intueix també una influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, en l'ús de franges horitzontals als fons compositius.

Anàlisi Conceptual i Interpretació

És una representació de la teofania (manifestació de la divinitat de Déu) basada en el text de la Segona Parusia.

La imatge superior mostra la Maiestas Domini (Crist jutge) assegut sobre l'arc del Cel, amb la Terra als seus peus, beneint i sostenint el llibre amb la inscripció “Ego sum lux mundi”. A banda i banda hi ha l'alfa i l'omega, que simbolitzen l’inici i el fi. Està envoltat del Tetramorf (els quatre evangelistes) mostrats cadascú per un àngel, i als dos extrems hi ha un àngel serafí.

Està representada la Verge Maria amb el Sant Greal acompanyada pels apòstols. A la part superior de la volta hi ha la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix), i la imatge de l'Agnus Dei (anyell de set ulls, símbol del poder il·limitat de Crist). A l'intradós de l'arc es narra la paràbola del ric Epuló i Llàtzer (al·ludeix a la salvació dels justos).

Art Islàmic

Context Històric de l'Art Islàmic

Neix al segle VII a la península Aràbiga, amb la religió islàmica i el profeta Mahoma. La religió és monoteista i segueix l’Alcorà. Gràcies a les conquestes militars i el comerç, s'expandeix des de la península Aràbiga fins al nord d’Àfrica i la península Ibèrica (Al-Àndalus, amb capital a Còrdova). Aquest període té tres etapes:

1. Època Omeia i Califal (755-1030)
2. Època Almohade (1153-1212)
3. Època Nassarita (1238-1492)

Característiques Generals

És una cultura eclèctica que rep influències de diferents tradicions:

• Art Romà: Columnes, arc de mig punt, dovelles de colors.
• Art Bizantí: Voltes, cúpules.
• Pròxim Orient: Arc apuntat i lobulat.
• Art Visigòtic: Arc de ferradura.

La influència religiosa prioritza l’arquitectura, integrant la pintura i el mosaic a l’ornamentació.

Tipus de Decoració Islàmica

Hi ha quatre tipus bàsics de decoració:

1. Geomètrica (o de Llaceria): Basada en patrons repetitius.
2. Vegetal (o d’Atauric): Formada per fulles petites simples o dobles.
3. Arabesca: Motiu de decoració que enllaça figures vegetals i línies geomètriques.
4. Cal·ligràfica: Formada per textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga.

Models i Influències (Text Original)

S'observa una influència iconogràfica i formal bizantina (hieratisme i frontalitat de les figures, allargament i estilització dels cossos, obsessió per la simetria, grandiositat compositiva que aporta espiritualitat i solemnitat al conjunt, i l'ús de rodones vermelles a les galtes). S'hi intueix també una influència procedent de la il·luminació de manuscrits hispànics del segle X, en l'ús de franges horitzontals als fons compositius.

Sis Característiques Tècnicoconstructives Fonamentals

1. Els edificis són de dimensions regulars.
2. Materials preferents: El maó i la fusta.
3. Ús de voltes i cúpules en la cobertura. Les més destacades són la volta nervada, la volta de mocàrabs de guix i la cúpula gallonada.
4. Pilars i columnes com a elements sostenidors, normalment prims.
5. S'utilitza l'arc de ferradura a la majoria de les obres, a més dels arcs de mig punt, apuntats, lobulats o polilobulats.
6. La decoració exterior és molt sòbria en contraposició a la rica i variada ornamentació interior, feta fonamentalment a base de guix, ceràmica, marbre, fusta, etc.

Tipologies Arquitectòniques

• Arquitectura Religiosa: Mesquites, madrasses, mausoleus.
• Arquitectura Civil: Palaus, fortificacions, banys públics (hammams).