Art Bizantí, Islàmic i Romànic: Història, Estils i Obres Clau

Art Bizantí: Història i Estil

Context Històric de l'Imperi Bizantí

• Constantí conquereix Bizanci (330 d.C.).
• Capital: Constantinoble.
• Iconoclàstia (segles VII-IX): destrucció d'imatges.
• Cisma d'Orient (1054): naixement de l'Església Ortodoxa.
• Els turcs conquereixen Constantinoble (1453).

Etapes de l'Art Bizantí

• Segle d'Or (V-VI).
• Període Iconoclasta (726-843).
• Període Posticonoclasta (843-1453).

Característiques Generals de l'Art Bizantí

• Influència 1: Grega.
• Influència 2: Romana (mosaics).
• Influència 3: Creences cristianes.

Escultura Bizantina

• S’allunya dels models clàssics (estàtues i murs).
• Predomini de l'orfebreria, relleus i esmalts litúrgics.
• Iconografia Imperial: Emperador + Déu (culte, missa).
• Relleus escultòrics: Frontals, rígids, jerarquitzats.
• Solemnitat i luxe.

Arquitectura Bizantina

• Edificis adequats al culte.
• Grans cúpules: Lluminositat.
• La basílica (romana).
• Elements: Atri, nàrtex, tribuna o matroneu (dones).
• Justinià "orientalitza" l’arquitectura.
• Cimaci sobre el capitell (augment d'alçada).
• Contrast interior-exterior.

Elements Arquitectònics Clau

• Cúpules dinàmiques amb petxines.
• Arc de mig punt.
• Volta de canó i d'aresta.
• Columna coríntia.

Pintura i Mosaic Bizantí

• Suports: Mur, fusta o mosaic.
• Vinculada a l’art religiós.
• Mosaics en parets, voltes i cúpules.

Tècnica: Opus Tessellatum (romana) amb daurats.

Temes i Iconografia

• Pantocràtor, Theotokos, Teofanies, Bíblia, sants, emperadors.

Trets Estilístics

• Hieratisme, simetria, frontalitat, fons daurat (símbol de l'infinit).

Altres pintures: Il·lustració de llibres i icones (tremp d'ou).

Art Islàmic: Origen i Expansió

Context Històric de l'Islam

• Fundació: 622 d.C. (*Hègira* de Mahoma).
• Expansió per Aràbia. Capital a Damasc.
• Invasió de la Península Ibèrica (711). Tàriq derrota Roderic (Guadalete).

Al-Àndalus i la Reconquesta

• Al-Àndalus: Islamització (astronomia, matemàtiques, mesquites, filosofia...).
• Còrdova, capital del Califat.
• Reconquesta (711-1492): regnes cristians.
• Convivència d'estils: Romànic, Gòtic, Mossàrab, Mudèjar.

Característiques Generals de l'Art Islàmic

• Influència 1: Art Romà (columnes, arc de mig punt, dovelles bicolors).
• Influència 2: Art Bizantí (voltes, cúpules).
• Influència 3: Art Pròxim Orient (arc lobulat).
• Influència 4: Art Visigòtic (arc de ferradura).
• Influència 5: Religió (*Alcorà*).

Arquitectura Islàmica

• Materials: Maó i fusta.
• Ús de voltes i cúpules.
• Contrast: Exterior auster i interior ric.

Arquitectura Religiosa: La Mesquita

Origen en basíliques romanes. Planta rectangular.

• Haram: Sala d'oració.
• Sahn: Pati.
• Sabil: Font.
• Minaret: Torre per a la crida a l'oració.
• Mihrab: Nínxol orientat a la Meca.
• Minbar: Púlpit.
• Maqsura: Espai reservat.
• Qibla: Mur orientat a la Meca.

Arquitectura Civil i Defensiva

Alcassaba, fortaleses, castells, palaus, banys públics.

Estils de Convivència

Art Mudèjar: L'Estil Hispànic

• Fusió d'elements Romànics + Gòtics + Islàmics.

Art Mossàrab

Art produït en convivència entre comunitats musulmana i cristiana.

Miniaturistes: Beatus o comentaris de l’Apocalipsi.

Anàlisi d'Obres Clau: Bizantí, Islàmic i Romànic

Santa Sofia de Constantinoble (Hagia Sophia)

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Santa Sofia de Constantinoble (Hagia Sophia).
• Autor: Antemi de Tralles i Isidor de Milet.
• Cronologia: 532–537 d.C.
• Estil: Bizantí.
• Tècnica: Maçoneria de maó, pedra i marbre; interior cobert amb mosaics daurats.
• Localització: Istanbul (antiga Constantinoble, actual Turquia).

2. Descripció Formal

• Descripció genèrica: Basílica coberta amb una gran cúpula central sobre petxines, que combina planta basilical i centralitzada.
• Línia: Predomini de línies corbes i arcs de mig punt; sensació de fluïdesa i continuïtat visual.
• Color: Tons daurats i marbres polícroms; gran contrast entre la llum natural i els reflexos dels mosaics.
• Realisme / Naturalisme: Espai simbòlic i espiritual més que naturalista; cerca la transcendència divina.
• Composició: Equilibri entre els eixos longitudinals (basilical) i centrals (cúpula).
• Moviment: L’espai interior genera dinamisme gràcies a la successió d’arcs i superfícies corbes que dirigeixen la mirada cap a la cúpula.
• Expressivitat: Atmosfera mística; la llum entra pels tambors de la cúpula creant un efecte sobrenatural que simbolitza el cel.

3. Interpretació

• Context: Construïda sota l’emperador Justinià I com a temple cristià, símbol del poder imperial i religiós de Constantinoble.
• Funció: Basílica cristiana dedicada a la Saviesa Divina. Posteriorment, mesquita i actualment museu/mesquita.
• Contingut: Representació del cel a la terra; espai sagrat on es manifesta la presència divina a través de la llum.
• Significat: Simbolitza el triomf del cristianisme i la majestuositat de l’Imperi Bizantí; expressa l’harmonia entre poder terrenal i espiritual.

4. Influències

• Influències rebudes: Tradició arquitectònica romana i hel·lenística (ús de la cúpula i l’espai centralitzat).
• Influència posterior: Model per a moltes esglésies bizantines i per a les grans mesquites otomanes (Mesquita Blava).

Mesquita de Còrdova

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Mesquita de Còrdova.
• Autor: Desconegut (arquitectes omeies d’Al-Àndalus).
• Cronologia: Segles VIII–X (785–988).
• Estil: Hispano-musulmà / Califal.
• Tècnica: Pedra, maó, marbre i decoracions amb guix pintat; arcs de ferradura superposats.
• Localització: Còrdova (Andalusia, Espanya).

2. Descripció Formal

• Descripció genèrica: Gran mesquita hipòstila amb sala d’oració rectangular i pati (sahn).
• Línia: Predomini de línies corbes i repetitives en els arcs de ferradura i polilobulats.
• Color: Alternança rítmica de dovelles vermelles i blanques; contrast amb els tons clars del marbre i la pedra.
• Realisme / Naturalisme: Espai simbòlic i geomètric, sense representació figurativa; recerca d’harmonia i espiritualitat.
• Composició: Espai modular i simètric, amb arcs superposats que creen un "bosc de columnes".
• Moviment: Sensació d’infinit i continuïtat visual; la mirada es perd entre les arcades repetitives.
• Expressivitat: Atmosfera serena i espiritual, accentuada per la llum difusa i els jocs de colors i ritmes arquitectònics.

3. Interpretació

• Context: Construïda durant l’època del Califat de Còrdova, símbol del poder polític i religiós d’Al-Àndalus.
• Funció: Lloc de culte musulmà per a la pregària col·lectiva.
• Contingut: Espai dedicat a l’adoració d’Al·là, orientat cap a la Meca; representa la grandesa espiritual i cultural islàmica.
• Significat: Emblema de la civilització andalusina i mostra de la síntesi entre tradició oriental i elements locals hispànics.

4. Influències

• Influències rebudes: Inspiració en la Gran Mesquita de Damasc, combinada amb elements romans i visigòtics (arcs de ferradura).
• Influència posterior: Model per a altres mesquites d’Al-Àndalus i exemple clau per a l’arquitectura islàmica occidental.

Catedral de Santiago de Compostel·la

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Catedral de Santiago de Compostel·la.
• Autor: Mestres d’obra francesos (Bernardo el Vell, Robert, i altres picapedrers dirigits pels bisbes Diego Peláez i Diego Gelmírez).
• Cronologia: 1075 – 1211.
• Estil: Romànic (amb elements preromànics, islàmics i posteriors gòtics i barrocs).
• Tècnica: Pedra tallada, voltes de canó i d’aresta, arcs de mig punt i estructura amb pilars compostos.
• Localització: Santiago de Compostel·la, Galícia (Espanya).

2. Descripció Formal

• Descripció genèrica: Basílica monumental de planta de creu llatina, amb tres naus, transsepte també de tres naus, girola i cinc capelles radials. Presenta una tribuna amb trifori i torres a la façana.
• Línia: Predomini de línies horitzontals i corbes suaus pròpies del romànic; arcs de mig punt i de ferradura en alguns sectors.
• Color: Pedra granítica clara, amb decoració escultòrica destacada en capitells, portades i cornises.
• Realisme / Naturalisme: Més simbòlic que naturalista; expressa la grandesa divina a través de la proporció i la solidesa arquitectònica.
• Composició: Estructura equilibrada, amb proporcions monumentals (100 m de llargada, 22 m d’alçada a la nau central). L’espai interior es distribueix per afavorir el recorregut dels pelegrins fins al sepulcre de l’apòstol.
• Moviment: La repetició d’arcs i voltes condueix visualment cap a la capçalera, creant un recorregut processional fluid.
• Expressivitat: Llum matisada que accentua la sensació de recolliment i espiritualitat. L’escultura ornamental dels capitells i portades reforça el missatge religiós.

3. Interpretació

• Context: Construïda durant la Reconquesta cristiana, símbol del poder religiós i polític de la seu compostel·lana, en un moment d’expansió del Camí de Santiago.
• Funció: Centre de pelegrinatge on es venera la tomba de l’apòstol Santiago el Major; temple catedralici i símbol de la cristiandat hispana.
• Contingut: Representa la imatge de la creu de Crist, la fe i la redempció. El recorregut interior permet al pelegrí experimentar el camí espiritual fins a l’apòstol.
• Significat: Expressió de la fe col·lectiva, del poder de l’Església medieval i de la unitat espiritual d’Europa cristiana.

4. Influències

• Influències rebudes: Preromànic asturià, Romànic hispà (Jaca, Lleó), Art islàmic (arcs lobulats), Romànic francès (planta de creu llatina, girola, trifori).
• Influència posterior: Va establir el model de les grans esglésies de pelegrinació europees i va marcar el triomf del romànic a la Península Ibèrica.

Timpà de Sant Pere de Moissac

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Timpà de Sant Pere de Moissac.
• Autor: Desconegut (mestre romànic anònim).
• Cronologia: 1110–1115 (timpà principal) / 1125–1130 (laterals afegits).
• Estil: Romànic.
• Tècnica: Talla de pedra en alt relleu, amb restes de policromia original.
• Dimensions: 5,68 m de diàmetre aproximadament.
• Localització: Pòrtic sud de l’església abacial de Sant Pere, Moissac (França).

2. Descripció Formal

• Descripció genèrica: Timpà romànic monumental que corona la portalada principal. Representa l’Apocalipsi de Sant Joan, amb Crist Pantòcrator al centre envoltat del Tetramorf i els vint-i-quatre ancians.
• Línia: Línies ondulants i sinuoses, que defineixen figures allargades i elegants. Marcada simetria i línia de contorn que reforça la forma.
• Color: Originalment policromat amb pigments naturals (avui només rastres). Els colors reforçaven el simbolisme diví.
• Realisme / Naturalisme: Escàs. Proporcions jeràrquiques (Crist és molt més gran); figures esquemàtiques i estilitzades.
• Composició: Organitzada en tres registres horitzontals, separats per una sanefa amb forma d’onades de mar (el mar de vidre). Les figures s’adapten al marc semicircular.
• Moviment: Malgrat la rigidesa general, els cossos i els plecs dels vestits creen ritme. Les figures giren el cap cap al Crist central (moviment centrípet).
• Expressivitat: Intensitat espiritual i misticisme; les cares expressen devoció i temor diví. Cerca commoure l’espectador.

3. Interpretació

• Context: Època d’enfortiment de l’Església. El monestir de Moissac era una important abadia benedictina vinculada a Cluny.
• Funció: Portalada romànica com a entrada simbòlica al cel. Servia per instruir els fidels analfabets sobre els ensenyaments bíblics.
• Contingut: Representació de la Segona Parusia o Maiestas Domini: Crist en majestat dins una mandorla beneint, envoltat dels quatre evangelistes i els vint-i-quatre ancians. Els brancals i el mainell mostren figures com Sant Pere, Isaïes, Jeremies i Sant Pau.
• Significat: Simbolitza la glòria de Crist i el triomf de Déu al final dels temps. La jerarquia de les figures reflecteix la jerarquia feudal.

4. Influències

• Influències rebudes: Miniatures del Beatus de Liébana (iconografia apocalíptica). Tradició escultòrica cluniacenca. Models del sud de França.
• Influència posterior: Serví de model per a altres portalades romàniques (Vézelay, Autun). El tractament ondulant influí en l’estil gòtic primerenc.

Frescos de Sant Climent de Taüll

1. Fitxa Tècnica

• Títol: Frescos de l’absis de Sant Climent de Taüll.
• Autor: Mestre de Taüll (anònim).
• Cronologia: Segona dècada del segle XII (c. 1123).
• Estil: Romànic llombard.
• Tècnica: Pintura al fresc sobre mur (traslladada a suport de tela).
• Mides: 300 × 220 cm.
• Localització: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona.

2. Descripció Formal

• Descripció genèrica: Conjunt mural que cobreix l’absis, amb la figura central de Crist en Majestat (Pantocràtor) dins d’una mandorla, envoltat pel Tetramorf.
• Línia: Dibuix precís i ferm, amb línies de contorn molt marcades que defineixen les figures i reforcen l’estructura geomètrica.
• Color: Paleta reduïda, però molt expressiva: tons blaus, vermells, verds i ocres. El blau ultramar és predominant, símbol de la divinitat i el cel.
• Realisme / Naturalisme: Totalment antinaturalista: figures hieràtiques, frontals i sense profunditat; la importància s’expressa per la mida (perspectiva jeràrquica).
• Composició: Perfectament simètrica i ordenada segons eixos verticals i horitzontals. Les figures s’organitzen en registres superposats.
• Moviment: Molt limitat: la rigidesa transmet solemnitat i eternitat. El gest de Crist beneint aporta un únic punt de dinamisme.
• Expressivitat: Gran força espiritual; la mirada fixa de Crist i el contrast de colors transmeten majestuositat, pau i autoritat divina.

3. Interpretació

• Context: Romànic català del segle XII, en plena expansió monàstica. L’art té una funció didàctica i religiosa.
• Funció: Decorar l’absis i transmetre visualment els valors de la fe cristiana —una "Bíblia pintada".
• Contingut: Representació de la teofania: Crist Pantòcrator beneint i sostenint el llibre de la vida amb la inscripció Ego sum lux mundi ("Jo sóc la llum del món"). Al seu voltant, el Tetramorf. A la part inferior, la Mare de Déu i apòstols.
• A la volta superior, la Dextera Domini (mà de Déu que beneeix) i l’Agnus Dei (anyell místic).