Art Bizantí, Islàmic i Romànic: Característiques i Context Històric

Art Bizantí: Context Històric

Constantinoble (actual Istanbul) fou fundada per Constantí l'any 330. El 395 esdevingué la capital de l’Imperi Romà d’Orient. Quan l’Imperi d’Occident caigué el 476, Constantinoble mantingué la dignitat imperial durant mil anys més.

El regnat de Justinià, al segle VI, marcà el màxim esplendor de l'Imperi Bizantí. Als segles VIII i IX es va produir l’etapa de destrucció d’imatges, coneguda com la Iconoclàstia. Després d'aquesta crisi, hi hagué un nou renaixement cultural bizantí, fins que al segle XV (1453), Constantinoble fou conquerida pels turcs otomans.

Característiques de l'Arquitectura Bizantina

• Construcció de palaus i esglésies. Ús de sistemes de cúpules i basíliques amb planta de creu grega (com Santa Sofia).
• Es mantenen elements constructius paleocristians com l’atri (pati porticat) —tot i que reduint-ne l’espai—, el nàrtex (pòrtic porxat) o la coberta de fusta de dos aiguavessos.
• Adapta el model tardoromà o paleocristià de planta basilical.
• S’afegeixen elements nous com la tribuna o matroneu (espai ubicat per a les dones i situat a la part superior dels murs que separen la nau central de la lateral).
• L'arquitectura bizantina va continuar, després de la caiguda de l'Imperi, als països eslaus com ara: Rússia, Ucraïna i Bulgària, a més de la pròpia Grècia.

Escultura Bizantina

• Es caracteritza per la uniformitat i rigidesa o falta de naturalitat en les figures.
• La decoració sol consistir en esmalts, imitacions de pedres i enfilalls de perles, traços geomètrics i fullatge estilitzat o desproveït de naturalitat.
• S’oblida el nu com a conseqüència de la irrupció de la nova religió (cristianisme).
• L'estil bizantí en escultura ha de considerar-se com una derivació i degeneració del romà, sota la influència asiàtica.
• S’allunya dels models de l’art clàssic i s’abandona la tradició pagana.

Pintura Bizantina

• Les composicions solen ser frontals, amb figures aïllades que s’alineen en un plànol corregut.
• No interessa la composició ni la profunditat; els personatges es juxtaposen (sense perspectiva).
• Els personatges porten àmplies vestimentes, deixant a la vista només rostres, mans i peus.
• Els rostres són repetitius, amb ulls enormes que indiquen espiritualitat (hieratisme).
• En la representació es repeteixen els esquemes cònics de rigidesa i hieratisme, reiterats monòtonament entre elements paisatgístics o decoratius intercalats.
• Ús destacat de la tècnica del tesselatum (mosaic).

Art Islàmic: Origen i Expansió

L'Art Islàmic va néixer i es va desenvolupar entre els segles VII i XV, esdevenint el tercer gran estil artístic medieval, juntament amb el Romànic i el Gòtic de l'Occident europeu cristià.

Aquest nou art, degut a l'expansió de l'Islam, es va estendre ràpidament per la riba mediterrània oriental i el Pròxim Orient, arribant fins a Pèrsia i l'Índia, així com per tota la zona de la Mediterrània occidental, des del Nord d'Àfrica fins a la Península Ibèrica.

Característiques de l'Arquitectura Islàmica

• Ús de l’arc de ferradura a la majoria de les obres (també arcs de mig punt, apuntats, lobulats o polilobulats).
• Divisió de l’arquitectura en dos tipus de construccions: de tipus religiós i de tipus civil.
• Ús de voltes i cúpules per realitzar la cobertura dels edificis.
• Preferència del maó i la fusta com a materials.
• Pilars i columnes com a elements sustentants.

Art Romànic: Context Social i Temporal

El Romànic se situa en l’època medieval (s. V-XV), més concretament al final de l’Alta Edat Mitjana (s. X-XIII).

Aquesta època es caracteritza per:

• El feudalisme.
• El predomini del món rural sobre l’urbà.
• Una societat estamental on una minoria privilegiada (rei, noblesa, Església) viu a costa del treball de la majoria (camperols, artesans, etc.).
• Una gran influència de l’Església.

Bona part de la població vivia al límit de la supervivència.