Art Bizantí: Història, Característiques i Obres Clau

Art Bizantí: Història, Característiques i Períodes Clau

Context Històric de l'Art Bizantí

L'any 330, l'emperador Constantí I el Gran va consagrar la ciutat de Constantinoble, edificada sobre l'antiga colònia grega de Bizanci. Aquesta ciutat va rebre la influència dels valors artístics de la cultura grega i la cultura oriental. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, l'any 476, Constantinoble esdevingué l'única hereva de la dignitat imperial romana. Al segle VI, amb el nom de Bizanci, va assolir la màxima esplendor i es va convertir en una metròpoli amb un gran pes polític, econòmic, militar, religiós i cultural.

L'art bizantí comprèn gairebé 1000 anys, en els quals es distingeixen 3 períodes principals:

• Segle d'Or (s. V-VII)

  • Justinià (527-565)
  • Dinastia dels Heraclis (s. VII)

• Període Iconoclasta (726-843)

  En aquest període es va prohibir exhibir i reproduir imatges religioses, i les d'èpoques anteriors van ser destruïdes.

• Període Posticonoclasta (843-1453)

  En aquest període es va produir la separació entre les esglésies d'Occident i d'Orient. A més a més, aquest període té dues etapes:

  • Dinastia Macedònia: "Segona Edat d'Or" (867-1056). El mosaic i les icones van tenir una presència molt important.
  • Dinastia dels Paleòlegs (1259-1453): Renaixement de la cultura de Bizanci i expansió del seu art als pobles eslaus.

Característiques Generals de l'Art Bizantí

L'art bizantí es caracteritza per la influència de la Roma clàssica, de les creences cristianes i de les cultures gregues i orientals. Les obres evoquen la magnificència de les cerimònies litúrgiques, la sumptuositat i la grandesa de l'Imperi. A més, es va beneficiar del poder dels grans patrons religiosos i monestirs.

L'arquitectura bizantina passa dels models tradicionals, austeros i pesats a la lluminositat i la lleugeresa de les plantes centralitzades, cobertes amb grans cúpules. A l'interior hi ha una gran lluminositat i una decoració de mosaics que recobreix els murs laterals i les cúpules.

En l'escultura s'elaboren nombrosos treballs d'orfebreria i relleus en vori, destinats a la glorificació de l'emperador. El conjunt d'obres pictòriques va tenir una gran presència, apareixent vinculada a l'àmbit eclesiàstic i religiós.

Arquitectura Bizantina

Va mantenir elements constructius com l'atri i el nàrtex, i s'hi va afegir la tribuna (espai reservat a les dones, ubicat a la part superior dels murs que separen la nau central de les laterals). Després, però, també va fer ús de grans cúpules que són concebudes com un organisme dinàmic. Aquest dinamisme s'aconsegueix amb les petxines o les trompes.

Cal destacar l'ús de l'arc de mig punt, la volta de canó als espais longitudinals i la volta d'aresta als espais quadrangulars. A les columnes s'afegeix un nou element: el cimaci.

Els exteriors de les esglésies són de gran austeritat i construïts amb pedra i maó sense decorar. L'interior, en canvi, presenta una gran riquesa decorativa amb grans mosaics.

Escultura Bizantina

Les mostres principals de l'escultura bizantina es concentren en l'elaboració de riques peces d'orfebreria i esmalt litúrgic, i sobretot en els relleus de vori. Aquests s'utilitzen en díptics, tríptics i políptics consulars. També hi destaquen els voris imperials.

Es caracteritzen per figures en actitud frontal, sense perspectiva o profunditat, amb poc dinamisme i rigidesa.

Mosaic i Pintura Bizantina

Hi ha una preferència especial per l'opus tessellatum i per l'ús d'una gamma cromàtica molt rica. Els temes són bàsicament religiosos. Destaca la presentació hieràtica, simètrica, plana i frontal. En pintura, destaca la il·luminació de les miniatures i les icones.