Art Barroc: Característiques, Arquitectura i Urbanisme Detallat

Característiques Generals de l'Art Barroc

El terme Barroc prové del portuguès "barroco", que fa referència a una perla irregular, i en italià significa "raonament retorçat i de poc valor". Aquest concepte va adquirir un to pejoratiu a partir del Neoclassicisme, època en què va ser considerat un art extravagant i fora de les normes clàssiques. L'Art Barroc presenta un llenguatge propi, complex i sovint contradictori, fruit de l'esperit de l'època. Els artistes barrocs es consideraven continuadors del Renaixement, però es van oposar a l'equilibri, la sobrietat i el racionalisme, optant per la fantasia, el moviment, el recarregament ornamental i la teatralitat.

L'Arquitectura Barroca

L'arquitectura barroca es va desenvolupar des del principi del segle XVII fins a dos terços del segle XVIII.

Característiques Generals de l'Arquitectura Barroca

• Hi ha una gran integració de l'arquitectura i dels monuments barrocs en el marc urbà, amb l'elaboració de plans reguladors de l'urbanisme.
• Els principals edificis són les catedrals i les esglésies, que representen el poder religiós, però també es construeixen molts edificis civils com els palaus.
• Destaca la monumentalitat dels edificis, concebuts com a grans escultures, amb l'ús de columnes gegantines, frisos ondulants i façanes corbes.
• Desapareix la proporcionalitat en benefici de la tendència cap a les dimensions exagerades i l'exuberància decorativa, arribant a l'horror vacui.
• Les formes poden ser còncaves o convexes, potenciant el clarobscur amb jocs de llum i color, creant zones il·luminades i zones fosques.
• La línia corba s'utilitza en façanes, murs, així com a les columnes salomòniques.
• La planta dels edificis passa a ser més dinàmica, amb formes el·líptiques i ovals, és a dir, l'allargament dinàmic del cercle.
• Els materials utilitzats són els clàssics: la pedra, el marbre i la fusta, donant molta importància als marbres de color, al bronze i al guix blanc.

L'Urbanisme Barroc

Els governants van trobar en l'urbanisme un element emblemàtic per transmetre el seu poder. Es van dur a terme dos tipus d'urbanisme:

• Urbanisme total o d'integració general: consistent en la reordenació urbanística de la ciutat.
• Urbanisme d'integració puntual: que reduïa la transformació a un espai concret.

La plaça serà un element important dins de l'urbanisme, i algunes reflectiran clarament l'estil barroc. També es desenvolupa l'urbanisme de jardins, creant sensació d'espais infinits i diversos dins les ciutats. El palau passa a ser la síntesi de funcionalitat i de poder, mostrant formes de U i de H per connectar l'edifici als jardins. El màxim exponent d'aquesta concepció són el palau i els jardins de Versalles.