Art d'Avantguarda del Segle XX: Miró Surrealista i Boccioni Futurista

Interior holandès I de Joan Miró: Anàlisi Surrealista

Autor:

Joan Miró

Cronologia:

1928

Estil:

Surrealista

Tècnica:

Oli sobre tela

Tema:

Versió adaptada de l'obra El tocador de llaüt de Hendrick Sorgh

Joan Miró va ser un dels artistes catalans contemporanis més importants i més coneguts del segle XX. L'any 1920 va viatjar a París per primera vegada, on va quedar impressionat pel gran nombre de moviments artístics d'avantguarda.

Aquest impacte va tenir una gran influència en la seva etapa de formació, que va culminar amb la realització de La Masia. Es va adherir al moviment surrealista i, des d'aquell moment, la seva pintura va incorporar un llenguatge de signes propis (dona, ocell, estel, lluna, sol) amb els quals va construir un univers molt personal i poètic.

Quan va esclatar la Guerra Civil, la seva pintura va reflectir la violència del conflicte armat. Uns anys més tard, Miró es va traslladar a Mallorca i es va interessar no solament per la pintura, sinó també pel treball ceràmic i escultòric.

Descripció Formal de "Interior holandès I"

Miró situa com a eix central de la composició el personatge masculí que toca el llaüt. A partir d'aquesta figura principal, es distribueixen al seu voltant els altres elements importants: el gos, el gat, la taula, la dona, la finestra amb paisatge, així com les altres formes més secundàries. D'aquesta manera, aconsegueix un moviment centrípet o cap endins que es desplaça com un remolí.

En aquesta obra es poden identificar molts dels trets de l'estil i el llenguatge que Miró va utilitzar en la seva trajectòria: formes vagament orgàniques surant en l'espai, traços negres vigorosos que travessen les taques de color, elements naturals i abstractes, així com un ric cromatisme en què destaquen els colors primaris.

Un altre aspecte important és el fet que no s'hi apliquen les lleis de la perspectiva en l'espai. No obstant això, l'artista hi juga amb la teoria dels colors, segons la qual les tonalitats càlides apropen els objectes a l'espectador, mentre que les tonalitats fredes els allunyen. En aquest sentit, la divisió del fons pictòric en dues franges permet crear una certa profunditat espacial a l'habitació.

Amb tot això, Miró aconsegueix transformar una obra amb un cert ordre i amb una composició força rigorosa en un quadre que transmet una sensació dinàmica i alegre, i aconsegueix així un dels millors exemples de la línia de l'automatisme surrealista.

Temàtica de "Interior holandès I"

És la primera tela de la famosa sèrie que Joan Miró va pintar després de visitar Holanda l'any 1928. En aquests quadres, l'artista reinterpreta amb el seu llenguatge particular de signes i formes els coneguts interiors pintats pels mestres holandesos del segle XVII.

En aquesta obra, Miró pren com a referència El tocador de llaüt de Hendrick Sorgh, la iconografia principal del qual (el músic tocant el llaüt, la dona, la taula, el gos, el gat, la finestra i el quadre de la paret) és respectada pel pintor català, malgrat la traducció formal que fa del quadre original.

Models i Influències de Joan Miró

La pintura de Miró és una de les més originals de l'art contemporani. Cal esmentar el nom de dos artistes els treballs dels quals van ser un punt de referència per a l'artista català:

• El primer és André Masson, amic i company, de qui va adquirir l'important concepte de l'automatisme: el procés pel qual l'expressió lliure, ràpida i fluida, deslliurada de qualsevol control exercit per la raó, esdevé el mètode principal d'execució de les obres.
• El segon és Kandinski, que en la seva evolució artística en el camp de l'abstracció utilitza formes suaument corbades i orgàniques que evoquen un món microscòpic.

Altres Obres de Joan Miró

• La Masia

Formes Úniques de la Continuïtat en l'Espai d'Umberto Boccioni

Autor:

Umberto Boccioni

Cronologia:

1913

Tipologia:

Escultura exempta

Material:

Bronze

Estil:

Futurista

Tema:

Figura humana en moviment

Umberto Boccioni fou una de les figures més importants del moviment futurista. L'any 1901, l'artista italià es va traslladar a Roma, on va aprendre la tècnica del divisionisme de la mà de Giacomo Balla.

Després d'una etapa de viatges en la qual destaca el seu pas per París, s'estableix a Milà, on coneix el poeta Filippo Marinetti, autor del Manifest de la Poesia Futurista. Des de llavors, Boccioni s'uneix al futurisme i col·labora en la redacció del Manifest de l'Escultura Futurista. Va morir al front el 1916.

Descripció Formal de "Formes Úniques de la Continuïtat en l'Espai"

És el retrat d'un cos antropomòrfic que camina cap endavant de manera decidida. L'escultor italià reprodueix el moviment de la figura a partir de la projecció en un mateix pla espacial de la musculatura corporal, sobretot del tors i les cames.

La figura es configura a partir d'una sobreposició de volums, com si es tractés d'una seqüència fílmica en la qual les imatges, en lloc d'anar apareixent l'una darrere l'altra, s'anessin col·locant sobre la precedent, creant aquesta simultaneïtat temporal que reprodueix el sentit de l'acció del personatge. És una figura distorsionada, semblant al plantejament cubista, consistent a enquadrar en un únic pla punts de vista diferents, creant simultaneïtat espacial.

Per tal de recrear aquesta percepció de desplaçament, Boccioni utilitza nombroses formes geomètriques de perfils angulosos, potenciades visualment gràcies a la superfície brillant i polida del bronze. Aquests perfils angulosos, a més, permeten representar amb més vivacitat la tensió entre el desplaçament de la figura en el sentit del moviment cap endavant i les formes generades en sentit contrari (cap enrere) pel dinamisme de la marxa. El resultat de tot plegat és una estàtua de composició oberta o centrífuga que es relaciona amb l'entorn.

Els peus de la figura descansen sobre dues plataformes quadrangulars que l'eleven respecte al pla i accentuen la sensació de lleugeresa.

Temàtica de "Formes Úniques de la Continuïtat en l'Espai"

En el Manifest de l'Escultura Futurista s'afirma el següent: "Qualsevol objecte mostra, mitjançant les línies, de quina manera es disgrega si continues les tendències de les seves forces internes."

Boccioni entenia el dinamisme com la concepció lírica de les formes interpretada per les infinites manifestacions de la relativitat entre el moviment absolut i el relatiu. Per a l'artista, el moviment absolut són les forces internes invisibles d'un objecte.

Aquesta obra és, sens dubte, la posada en pràctica d'aquestes teories. Un retrat tridimensional d'un cos enèrgic i poderós en acció, amb el qual Boccioni reprodueix perfectament l'energia interna i dinàmica de l'ésser humà.

Models i Influències d'Umberto Boccioni

Ell va treballar paral·lelament amb escultura i pintura. En la pintura, la pinzellada fragmentada de la tècnica divisionista, apresa de Balla, el fa pioner també de fer servir els nous materials com el vidre, el ciment o el ferro. Aquesta obra té una certa semblança amb la Victòria de Samotràcia; totes dues intenten recrear una mateixa sensació: el moviment ràpid i decidit d'un cos en l'espai.

Altres Obres d'Umberto Boccioni

• La Ciutat es Desperta