Art i Arquitectura Romana: del Panteó al Colosseu

Maison Carrée

Context Històric

Imperi (27 aC-476 dC): Proclamació d'Octavi August com a emperador. Època de pau pública i de bonança econòmica. Període de Pax Romana. Els diners es destinaven a obres públiques per demostrar la seva superioritat davant dels altres territoris i expandir la seva cultura i llengua.

Anàlisi Formal

Planta: Rectangular. Estètica grega, però amb cel·la més àmplia. Desaparició de l'opistòdom. Pseudoperípter i pròstil. Ritme: columnes ordenades i planta simètrica.

Alçat: Sistema constructiu arquitravat. Elements sostinguts: Arquitrau format per tres platabandes, fris i cornisa amb decoració contínua. Coberta a dues aigües. Elements sostenidors: Columnes corínties amb base, fust esvelt amb estries vives i sense tambors. Capitell format per fulles d'acant. Mur.

Façana: Sistema arquitravat. Hexàstil, escales d'accés al temple. Fris, cornisa i frontó decorats. Timpà llis. Ritme: sis columnes a la façana i dues al lateral per cada costat (exemptes). Distribució regular.

Anàlisi Conceptual

Funció religiosa. Cel·la possiblement dividida anteriorment per honorar diferents divinitats. Construït al mig del fòrum de Nimes. Edifici per ser vist de front. Possible dedicació als fills d'Agripa, Cayo i Lucio.

August de Prima Porta

Context Històric

Octavi August: Successor de Juli Cèsar i primer emperador romà (63 aC - 14 dC). Govern amb un gran període de pau: Pax Augusta. Emperador molt poderós.

Període Imperial (27 aC - 476 dC): Octavi August, primer emperador romà. Fi de les guerres de conquesta. Període de pau i bonança econòmica “Pax Romana”. Màxima expansió territorial i prosperitat de l'imperi. Regnat de Marc Aureli: crisi propera. Invasió dels bàrbars i divisió de l'imperi (oriental/occidental). Derrota de Ròmul Augústul i fi de l'Imperi Romà d'Occident.

Art propi amb escultura per a l'ornamentació d'edificis i monuments (subordinació a l'arquitectura). Realisme. Influència de l'art etrusc i grec. Materials: marbre, pedra i bronze. Gèneres escultòrics: retrat i relleu històric. Monuments destacats: arc de triomf i columna commemorativa.

Anàlisi Formal

Home descalç vestit amb una túnica i braç dret alçat. Cupido sota la cama (no originari). Embalum rodó (vista ideal frontal). Multifacial. Un sol bloc. Ritmes: verticalitat, contrapposto i diagonal del peu al braç dret. Materials: original de bronze, còpia en marbre. Policromada. Expressivitat: actitud confiada i segura de l'emperador.

Anàlisi Conceptual

Descobert el 20 d'abril de 1863 a la Villa de Livia a Prima Porta. Obra basada en el Dorífor de Policlet. Vestit amb indumentària militar i cuirassa. Mà esquerra: bastó de comandament. Mà dreta: mostrava la corona de llorer del triomf a les seves tropes. Cuirassa amb relleus de déus romans i personificacions dels territoris conquerits. Cupido sobre un dofí com a suport. Cupido i Paludamentum (que porta a la cintura) relacionen religió, llinatge i política. Mostra el poder imperial. August descalç: representació dels déus = poder i grandesa. Funció: Propagandística política.

Retrat eqüestre de Marc Aureli

Context Històric i Cultural

Segle II dC: Fi de l'esplendor de l'Imperi Romà. Emperador Marc Aureli. Roma dividida en províncies controlades per governadors. Bonança i creixement econòmic. Pax Romana (s'acabarà amb la mort de Marc Aureli). Romanització. Marc Aureli partidari de la pau.

Gran realisme, escenes quotidianes i bèl·liques. Materials: marbre, pedra i bronze. Influència grega i etrusca. Subgèneres: retrat i relleu històric. Propaganda (art al servei de la ideologia política). Religió politeista. Culte a l'Emperador i a l'Imperi.

Anàlisi Formal

Escultura exempta. Multifacial (vista òptima: frontal). Diferents blocs. Superfície rugosa amb plecs. Materials: bronze (tècnica de la cera perduda). Policromia. Ritmes: línies verticals i horitzontals. Moviment a la pota i cap del cavall i braç de l'home. Realisme (rostre). Retrat psicològic: savi i serè. Roba: tècnica dels draps molls.

Anàlisi Conceptual i Funció

Tema: Poder i grandesa divina. Emperador representat el doble de gran. Mà estesa: gest de clemència. Contraposició de senyor conqueridor amb igualtat amb el poble. Combinació de vestimenta militar i civil. Funció: Commemorativa, política i propagandística.

Aqüeducte de les Ferreres (Tarragona)

Context Històric

Imperi (31 aC-476 dC): 218 aC: creació de Tarraco durant la Segona Guerra Púnica. 45 aC: August concedeix a Tarraco l'estatut de colònia romana i capital de la Tarraconensis. Procés d'urbanització. Gran demanda d'aigua. Necessitats bàsiques i hàbits higiènics. Escassetat d'aigua. Romanització: extensió dels usos econòmics i socioculturals de l'aigua.

Anàlisi Formal

Alçat: Dos pisos formats per arcs de mig punt. Pilars rectangulars (part superior) i triangulars (part inferior). 11 arcs a la part inferior i 25 a la superior. Planta: Carreus en forma de fosa. Dovelles llises. Impostes: punt d'arrencada de l'arc.

Funció i Urbanisme

Funció: Subministrar aigua a Tarraco i superar un desnivell. Romanitzar l'imperi: propaganda, romanització i unificació del territori. Urbanisme: Mostra el desenvolupament cultural, artístic i tecnològic dels romans. Situat al Barranc dels Arcs de Tarragona. Grans obres urbanes a Tarraco.

Ara Pacis Augustae

Context Històric i Urbanisme

Imperi (27 aC - 476 dC): Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Pax Romana. Segle d'Or. 13 aC: Camp de Mart. 9 aC: consagració. 1902: Petersen recupera part dels relleus. 1938: reconstrucció. 2006: Richard Meier protegeix el monument. Urbanisme: Camp de Mart (antiga zona d'entrenament de soldats).

Context Cultural i Anàlisi Formal

Arquitectura: Part més superficial (decorativa, formal). Escultura: Ornamentació d'edificis i monuments. Complexes i pragmàtiques. Realisme. Retrat i relleu històric.

Planta: Rectangular, sense coberta, forma de U, 2 portes. Parts: altar i podi. Façana: Organització vertical i horitzontal. Pilastres de capitell corinti. Gran decoració escultòrica. Decoració exterior: ideologia i universalitat del poder d'August. Relleus en 2 registres (superior figuratiu, inferior vegetal). Pilastres de capitell corinti. Relleus: alt relleu, mitjà relleu i baix relleu. Figures amb volum, moviment i realisme.

Anàlisi Conceptual i Funció

Relleus: exalten August. Personatges mitològics relacionats amb August. Funció: Commemorativa.

Colosseu

Context Històric i Cultural

Període Imperial. Crisi de la República. Assassinat de Cèsar. Octavi guanya. Nou sistema de govern: l'Imperi. Segle I: expansió. Segle II: d'or. Pax Romana. Classicisme romà. Emperadors destinen recursos a obres públiques. Encarregat per Flavi. Inaugurat per Tit i acabat per Domicià.

Anàlisi Formal i Urbanisme

Planta: El·líptica. Parts: càvea, sorra i sistema de circulació. Alçat: Elements de suport: podi, pilars, columnes adossades, arcs de mig punt, contraforts. Elements sustentats: voltes de canó, voltes d'aresta. Ordres: toscà, jònic, corinti. Àtic massís: ordre corinti (velarium). Distribució càvea: podium, maenianum primum, maenianum secundum, maenianum summum. Façana: 4 ordres (toscà, jònic, corinti, compost). 80 arcs sobre pilastres i semicolumnes. 4t pis: paret cega amb pilastres i finestres. Urbanisme: Sobre les ruïnes del parc de Neró. Un extrem dels antics fòrums. Proper al Circ Màxim. 1936: obertura Via dei Fori Imperiali.

Funció

Lúdica: lluites de gladiadors, d'animals i batalles navals. Simbolitza i glorifica Vespasiano. Consagrat a les set divinitats celestes.

Panteó

Context Històric i Cultural

Construcció inicial: 27 aC (proclamació d'Octavi August). Edificat per Agripa. Incendi l'any 80 dC. Restauració per Domicià. Reconstrucció per Adrià (117-138 dC). Arquitecte desconegut. Versió semblant, però no igual a l'original. Pax Romana: màxima expansió, creixement econòmic i enriquiment cultural (Segle d'Or). Romanització: imposició de la cultura romana. Influències etrusques, púniques, gregues i egípcies. Eclecticisme cultural.

Funció

Commemorativa. Temple dedicat a tots els déus de l'Olimp. Interior: representació de la cosmologia romana. Set absis: set divinitats celestes (Sol, Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn). Cúpula: volta celeste. Òcul central: representació del Sol.