Art i Arquitectura Musulmana: Característiques i Evolució
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,4 KB
Característiques Generals de l'Art Musulmà
La majoria dels àrabs eren nòmades i no tenien una tradició arquitectònica pròpia. Per això, l'art musulmà va recollir el substrat artístic i constructiu de les civilitzacions precedents.
Influències en l'Arquitectura Islàmica
L'arquitectura islàmica va començar assumint com a pròpies algunes característiques constructives de l'art romà, com l'ús de columnes, l'arc de mig punt i les dovelles bicolors. L'art bizantí també va influir en la utilització de voltes i de cúpules per cobrir els edificis. Del Pròxim Orient va adoptar l'arc apuntat i l'arc lobulat. A més, també va adoptar l'arc de ferradura de l'art visigòtic.
Influència Religiosa
L'art musulmà va molt lligat a la religió i es caracteritza per la prioritat absoluta de l'arquitectura sobre les arts plàstiques.
Així doncs, tant l'escultura, gairebé inexistent, com la pintura o el mosaic van ser sempre arts aplicades al terreny ornamental, per recobrir les superfícies amb riques decoracions abstractes. En aquesta decoració artística cal diferenciar quatre tipus bàsics d'ornamentació:
a) La geomètrica, també anomenada de llaçeria.
b) La vegetal o d'atauric, formada per fulles petites que poden ser simples o dobles.
c) L'arabesca, motiu de decoració que enllaça figures vegetals i línies geomètriques.
d) La cal·ligràfica, formada per textos religiosos fets en escriptura cúfica o aràbiga.
Elements Decoratius
En l'àmbit decoratiu, també són característics els mocàrabs, prismes col·locats en posició vertical, que pengen del sostre com si fossin estalactites que embelleixen cúpules i voltes. Com a elements ornamentals, també es fan servir les rajoles ceràmiques de nombroses formes i mides, decorades i envernissades.
Art Hispanomusulmà
A l'època omeia (segles VIII-IX), l'art hispanomusulmà va evolucionar sota la influència dels estils artístics anteriors i va culminar en l'etapa califal (segle X), amb solucions tecnicoartístiques molt boniques i complexes com les arcuacions i les voltes de nervis de la mesquita de Còrdova.
Posteriorment, en el període almohade, l'art hispanomusulmà va impulsar una arquitectura més austera i sòbria, que potenciava l'estructura arquitectònica, però que no descurava la decoració ornamental.
En la darrera etapa, l'època nassarita, es va definir un llenguatge artístic propi excepcional, caracteritzat per una gran riquesa decorativa a l'interior dels edificis, que dissimulava la pobresa dels materials utilitzats en la construcció.
Característiques de l'Arquitectura Musulmana
- Els edificis són de dimensions regulars.
- El maó i la fusta es fan servir de manera preferent com a materials de construcció.
- És freqüent l'ús de voltes i cúpules a la cobertura dels edificis.
- Es fan servir pilars i columnes com a elements sostenidors, normalment prims perquè no han de suportar càrregues gaire pesants.
- S'utilitza l'arc de ferradura a la majoria de les obres.
- La decoració exterior és molt austera, en contraposició a la rica i variada ornamentació interior.